Amb els cinc sentits

pensaments poètics

El darrer dia de l’any

0
Publicat el 31 de desembre de 2012
Avui…darrer dia de l’any,
fem balanç…i ens adonem
de tot el que hem après,
aquelles petites coses que
fan grans els moments.
Segurament la majoria
de nosaltres, hem gaudit
del caliu d’una bona amistat,
el víncle que ens uneix quan
som capaços de compartir.
Haurem viscut estones de
decepció, de desencís…
al igual que d’alegria
i retrovament…així és la vida
i d’això se’n diu  viure…
Vull donar les gràcies a tots
aquells que heu acompanyat 
les meves passes, en aquest
caminar que és LA VIDA.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

He vist la mar

0
Publicat el 29 de desembre de 2012
He vist la mar brava
arrelant-se a la roca,
i l’esclat de les onades
enlairant els records.

He vist la sal …
que s’incrusta sobre
la sorra fina de la platja,
i escriu un somni.

He vist la mar arrelant-se
a les emocions…
i la calma del seu esguard,
envaint el silenci…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Infinits colors

0
Publicat el 22 de desembre de 2012
L’aigua convoca els seus
ulls d’infinits colors…

neden sobre el somni
suau d’una tarda d’hivern…

Fines, delicades…

s’arrengleren com barques,
esperant el retorn a port.

Que no s’esgoti el color
i que aquest nou any
brilli d’infinits colors!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Bones Festes

0
Publicat el 21 de desembre de 2012
El cel s’ha encès
de flames que clamen
la llum…

de veus càlides que
aminoren silencis…

i es fon la solitud
en un esclat de llum…

Bones Festes
i Bon Any a tots.

Isabel

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Silencis de neu

0
Publicat el 18 de desembre de 2012
He vist tardes 
albergant el silenci,
mots arrenglerats sobre
el perfum blanc de l’hivern.
El deleit d’una ploma blanca
que s’esmera en plasmar
una història.
He lliscat damunt l’estora
d’un temps gèlid… al recer
d’un sol que s’amaga rere
el núvol pàlid.
He vist tardes d’inacabats
silencis…a l’abric del temps.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Retrovaments

2
Publicat el 16 de desembre de 2012
S’inclina el raig de sol,
per l’escletxa del temps,
l’horitzó es lliura a les
carícies d’un mar que es
desperta,
a les veus d’un bosc que
alberga el silenci.
Les mans cerquen l’abric
d’altres mans…
les veus càlides d’aquells
qui estimen, les hores
de retrovaments…
Els capvespres s’il.luminen
de llums que encenen
somnis i apaguen neguits,

i allà dalt la lluna blanca.
amorosa… besant la gèlida
nit.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Encadenats al temps

2
Publicat el 15 de desembre de 2012
Res és del tot nostre,
malgrat la porció de temps
del que disposem…
venim a aquest món nus…
i marxem d’ell,
plens de records a frec de pell.
En sabem ben poc del nostre
temps…
aquell que se’ns entrega
a cadascú de nosaltres
sense possibilitat de retorn
quan s’acaba.
Malgastem els dies que ens
pertànyen, encadenats
a obligaciones innecessàries
que ens hem anat imposant.
No és fàcil desprendre-se’n, estem fets de patrons
de conducta, adquirits al llarg de tots aquests anys.
L’home més lliure, és aquell que pot viure sense
encadenar-se al temps

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Malves

0
Publicat el 14 de desembre de 2012

La tardor despulla
el malva..

de l’ametller cauen
fràgils…com plomes
que trasllada el vent…
volves flonges a la falda
de l’estàtua,

l’estora del temps
s’omple de malves…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Un sentiment

0
Publicat el 14 de desembre de 2012
Suaument…frega la pell,
la llàgrima dòcil que sobrevé
a un record.
He sentit la tebiesa
d’un sentiment, que m’embarga
aquestes hores…
Llegint la veu que em parla
de tu pare, que et dignifica,
la satisfacció de saber-te
una bona persona,
la teva alegria que tan
fàcilment ens feies arribar.
Embargada per l’emoció de les
paraules, he tornat a reviure
les hores que un temps
passat ens van pertànyer…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Pinzellades

0
Publicat el 12 de desembre de 2012
Pinzellades de diversa
gamma obren la paleta
del color.

Els tons de la terra
s’obren a uns ulls
contemplatius…
al deleit d’un paisatge
inventat,
a la sutilesa d’una creació.

Es vessa el color sobre
el llenç de la tarda,
es pinten els camps
de nous aromes,
es modula el silenci…
que esclata
en diversitat de colors.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El cavall

0
Publicat el 11 de desembre de 2012
Li acaricio la pell,
m’abraço al tacte fi
de la crin,
observo l’intensitat
de la seva mirada,
l’ànima que es reflexa
en els seus ulls…
i el sento serè, dòcil
i molt proper.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’esclat de la paraula

0
Publicat el 9 de desembre de 2012

He cercat la solitud necessària
per descriure el que em complau,
per percebre les sensacions
arràn de pell.
He vist un mar tenyit de somnis,
el bressol de les onades
removent els sentiments…
M’he deixat acariciar per la brisa
encissadora que desembolica el mot.

Sentint a cau d’orella…
l’esclat de la paraula feta poesia.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Pensament d’una tarda

0
Publicat el 9 de desembre de 2012
Esclaten amb força les ones
que el vent empeny arràn
de costa.
Em lliuro a la tarda fràgil,
al dibuix d’un mar inquiet,
a la seducció d’un Sol
que encara escalfa,
al traç imaginàri d’un núvol
que reposa sota un cel serè.
Respiro el vent plàcid que
arrela dins el mar,
l’aroma de la sal que perdura
en el pensament d’una tarda

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sentits

0
Publicat el 6 de desembre de 2012
Mira’m en la penombra
de la nit, quan els meus
ulls encenguin els teus.
Escolta’m en el silenci
d’un capvespre fred,
quan les paraules brollin
de dins
Besa’m en la matinada
suau, quan la llum em
convoqui davant dels
teus ulls.
Abraça el meu cos templat…
en la tremolor d’una tarda
d’hivern.
Convoca els meus sentits…
al recer del teu esguard.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Somni diàfan

4
Publicat el 5 de desembre de 2012
Perduren les ombres…
en l’espai diàfan del somni,

senyals incomprensibles
a la raó pinten rostres
inacabats…

tracen històries incoherents…
esmicolen un temps inexistent..

Desperta la llum de l’albada,
l’inconscient abandona el joc,

es fonen les ombres…
en l’espai diàfan del somni. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari