m’acompanya la gossa i l’alè
de la nit freda,
l’aroma del fum s’atança a la pell
i em retorna records d’infantesa.
El cel és tot il.luminat,
és difícil perdre’s entre tanta llum,
la sol.litud s’allunya de les nits
fredes de tardor, i els sons nocturs
compassen el nostre caminar.
L’escalfor de la llar, apaivaga la lleu
sensació de fred.
Estesa, sota un cel de llum,
fixant els meus ulls al seu brill,
la pluja d’estels captura el
moviment de les parpelles
i els ulls no gosen dormir.
i jo m’endinso en el món eteri,
efimer de la nit…
desitjos lluminosos vetllen els
somnis de nit.
Hi he tornat com cada any,
per Tots Sants,
al petit poble de la Segarra,
Concabella.
Allà on hi va nèixer el meu pare.
On hi vaig viure petites porcions
de temps d’infancia.
Travessem la plaça de la Creu,
em venen els records d’aquella
época, el banc de pedra on ens
hi assèiem tota la canalla
a fer-la petar, les tardes d’estiu,
berenant amb la colla,
coca amb xocolata, una bona
costum que aplegava a grans
i petits, i faig memoria dels
noms de cada casa, Ca’l cinto,
Ca’l Canosa, Ca’l Trullols,
Ca’l Ganyet…i tants d’altres…
i en cada casa hi puc trobar
una vivencia compartida amb
gent afable i de bon tarannà,
solidaria, entregada i carinyosa,
eren temps de senzillesa,
de sana conversa, de jocs a la fresca…
No en sabiem d’ hores perdudes
davant la televisió, ni ens robava
el temps el que ara sen’s fa
imprescindible per comunicar-nos,
els nostres eren jocs inventats,
on la creativitat hi jugava un gran
paper, i no ens calia res més.
El pas del temps no ha esborrat
les estones viscudes, les mantinc en
la meva ment i ressorgeixen
al tornar-hi de nou, com cada any,
a Concabella, per Tots Sants.