Amb els cinc sentits - pensaments poètics

Nit de bruixes

Publicat el 31 d'octubre de 2013

Cau la llum,
creix la lluna,
la silueta delirant,
convoca les bruixes.
El silenci perfila la nit,
l’ombra arraulida
al bosc, és el reclam
de la lluna.
Surten les bruixes,
fluctuen amb el vent,
conjuguen mots,
escampen gúspires,
dansen al voltant
d’un foc,
sota l’embruix de la lluna.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Ballo per a tu

2

Publicat el 30 d'octubre de 2013

Ballo per a tu,
sóc la dansa
dels teus ulls,
el refugi de la nit,
sóc el despertar
d’un desig
que et cerca,
a palpentes
del somni.
Ballo per a tu,
al deleit d’uns ulls
que no gosen
preguntar.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Ánima noble

0

Publicat el 29 d'octubre de 2013

L’ànima és noble,

pocs ho saben,
i es confonen.
No és inocència
el que desprens,
és noblesa.
La nitidesa als ulls
et delata,
el somriure als llavis
et perfila,
sense màscares,
mostrant-te
tal com ets tu.

Hi ha noblesa
en la teva ànima,
només aquells
que et conèixen bé,
ho saben.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Refugi del temps

0

Publicat el 27 d'octubre de 2013

El bosc és el refugi del temps,
sobre el llom d’un cavall blanc,
m’endinso en l’estora gèlida
de l’hivern.
Tot és calma,
i el silenci acaparador,
esdevé un mot per descriure
la solitud.
A l’esglai de l’espessa boira,
segueixo el camí que em parla
de tu, seduïda per la frondositat
d’un bosc tènue i excitant.

La imaginació crea siluetes
que es reflexen en els árbres,
ombres difoses en la boira de la nit.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Els primers freds

0

Publicat el 25 d'octubre de 2013

Van arribar els primers freds,
i es van acabar els jocs al carrer,
la maïnada corria aviat cap a casa,
tot el poble desprenia aromes
de llenya cremada…
aquell hivern vam llogar una casa
a la muntanya,
s’alçava sobre un turó, i des d’allà,
podies veure tot l’entorn de neu.
Jo em despertava al matí,
amb l’inquietud d’escriure les primeres
idees que em venien al cap,
m’acompanyava el ronroneig de la gata,
les brases enceses, i els silencis
que anava experimentant…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Llàgrimes de sal

0

Publicat el 22 d'octubre de 2013

La nit desperta els sentits,
vessen llàgrimes de sal
sobre la pell…
presa pels records,
m’atanso a la llum emergent
d’un cel opac, i alço la veu,
i et cerco ‘entre núvols
i escletxes de llum…
encara em queda un polsim
d’esperança, un lleu batec
que em digui que hi ets,
a pesar de no poder-te veure.
Torno al somni per entendre,
i desperto en el conscient,
llàgrimes de sal,
vessen sobre la pell.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Misteri als ulls

0

Publicat el 21 d'octubre de 2013

La mirada aïllada,
i la màgia closa
dins els ulls,
només un lleu brí
de llum,
d’un matí assolejat,
pot desfer el misteri
que hi guardes.
Mostra’m els teus ulls,
parla’m dels pensaments
que et sobrevenen
quan estem junts.
Revela’m els secrets
que aïlles dins els ulls.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Qui pogués tornar

2

Publicat el 16 d'octubre de 2013

Qui pogués tornar
a l’época senzilla,
a l’espai reservat
a la imaginació,
a l’infància.
Qui pogués ser
l’inventor dels jocs,
i jugar sense límit
de temps,
i reviure moments
entranyables,
escoltant novament
la melodia…
d’infinits dies de Sol
i platja.
Qui pogues,
per un instant,
tornar a reviure
l’infància

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Vessen sentiments

0

Publicat el 15 d'octubre de 2013

Vessen sentiments…
Em desvetllo en la nit,

Tot silenci em porta
cap a tu,
tot sentiment arraulit
en un sol pensament.

Cal que la nit acaroni
el sentiment.
Cal un somni per dormir,

Un moment de descans,
que aminori el desencís.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deso

2

Publicat el 13 d'octubre de 2013

Deso miratges,
deso pensaments
que avancen
esgraons de solitud.

I els mots
que em queden
per dir…

els deso,
en el silenci
dels teus ulls.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Somiem

0

Publicat el 9 d'octubre de 2013

Somiem..
Copsats pel moment,
deixem de banda el temps,
arraconem les pors,
somiem amb l’indret de llum
que ens aguarda,
allà on les hores deturen
el temps,
allà on la brisa suavitza
la pell,
allà on tu i jo, ens besem,
sense pressa,
conscients del caràcter
pasatger que guarda el somni,
Somiem…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Gerri de la Sal

0

Publicat el 8 d'octubre de 2013

A l’empar de la muntanya
hi viu Gerri de la Sal,
El seu rostre de pedra,
conforma la fisonomia
d’un temps passat,
enfilem per carrers
adoquinats, seduits
per la melodia del riu,
la corrent de l’aigua
que flueix constant…
Gerri de la Sal,
és el vell camí a un temps
que no s’esgota,
és el punt on conflueixen
silencis i remors…
és una bella pintura
del Pallars.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Nits de llum

0

Publicat el 6 d'octubre de 2013

Quantes nits t’he pensat…
a la llum d’una lluna
embaucadora,
a la placidesa d’un silenci
he anat aclucant els ulls,
i m’he adormit,
dins un somni on hi eres tu.
L’ombra i la llum
comparteixen espais…
És el dia un finestral
per on hi aboca la llum,
i la nit, és tota ombra.
Tanmateix,
hi ha dies on s’instal.len les ombres…
i nits, que corprenen de tanta llum

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deliri als ulls

0

Publicat el 3 d'octubre de 2013

Mira-li els ulls,
i sent el seu deliri,
observa la llàgrima
que vol expressar
desencís o dolor…
la solitud d’una mirada
que creix en el desert.

Mira-li els ulls,
i observa el misteri
d’una llum que hi viu
reclosa en ells,
a la recerca d’una lluna
impossible d’assolir.

Mira-l’hi els ulls,
i digues…
que hi veus tu.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Estius a Synera

0

Publicat el 2 d'octubre de 2013

La veu dels records
se’m fan present,
i torno a reviure
els estius a Synera.
Eren dies de jocs,
de banys de mar i Sol.
Camino sobre l’estora
d’un temps d’infantesa.
Conscient de l’ARA,
les vivències d’aquells
dies, se’m presenten
nítides i clares…
i és com si el temps,
s’hagués atura’t
en l’estiu de 1981,
a Synera.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari