Amb els cinc sentits

Gronxa el mar…les onades bressolen

pensaments, asseguda  a la sorra els

veus passar, nedant sobre el teu blau,

suaument la brisa desgrana emocions,

i sorgeixen novament els records…

entre els plecs de la pell, besant el mar.

La vellesa no t’espanta, les vivències

t’ha fet sàvia.

Pactes una treva amb el teu temps,

t’aboques als nous dies..

les hores acaronen noves experiències.

Gronxa el teu mar… sobre la pell de

l’aigua,  espurnes de plata, brillen dies

d’esperança.

et desplaces pel món oníric dels somnis.

Ara formes part de la terra, descanses

sobre el seu sòl.

Has alçat la vista cap amunt, una llum

intensa ha traspassat el llindar dels teus

somnis, un símbol en forma d’espiral

guia el teu camí, i tu t’hi abraces, sentint

com l’ànima es deposita en el tronc d’un

árbre, els teus braços s’enlairen en forma

de branca i s’abracen a la nova vida.

Acompassa el moviment,

planeja damunt del mar,

onades blanques li esquitxen

la pell, enlairen el seu cos,

i ella es deixa portar,

per la suau brisa del vent.

Descansa sobre el tacte

esponjós dels núvols,

s’arrecera en la tebiesa de

la tarda, l’esclat de llum

en l’horitzó, apaivaga el

seu vol.