Amb els cinc sentits

pensaments poètics

El vent

2
T’he sentit arran de pell,
travessant espais,
trencant silencis,
allisant la sorra,
enlairant les ones,
el teu bufec inquiet,
apartant branques,
arrancant fulles.
Cap arbust queda intàcte
al teu pas.
Ets la rebelia de la tarda,
l’esglai que insistenment
colpeja amb força.

I no cedeixes,
ni li dones treva a la nit
i encara ara, et puc sentir

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El temps

0
Que n’és d’efimer el temps!
Asseguda davant teu,
he dibuixat les hores que
se m’escapen de les mans.

Hi he volgut ralentitzar

el temps,
i percebre en tot moment
la calidesa del teu esguard

Sentir com el tacte de la

paraula ens frega la pell.

Escoltar la veu que trenca

el silenci i perllonga un temps
que se’m fa efímer,
quan m’assec davant teu.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Isabel

0
Et miro i et veig tal com
ets ara,
a pesar del pas dels anys

amb el somriure als llavis
i el caliu a les mans…

abocada al sentiment,
perseguint idealismes.

I sé que els anys t’han
curtit la pell,
i no has deixat de ser
tu mateixa.

I continues volent atrapar
somnis, regalar somriures,
compartir afectes.

Sentir el ressò d’una veu
inocent dins la pell que et
parla.

I continuar sent aquella nena
que vas ser, alegre i vital,

a pesar del pas dels anys…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Horitzons

0

La tarda és plena de silencis
per desar,

de melangies que reposen
dins uns ulls ávids de llum,

i et perds en horitzons
de llum que desfan silencis,
i convoquen esguards.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La barca

0
Navego sobre aigües de lluna
blanca,
al bressol d’una nit que despulla
l’espai de sal.
Seduida per un mar que em crida
a seguir navegant,
a la recerca del seu somni blau.

I em sé molt a prop de la costa,
esperant l’onatge que m’empenyi
mar endins, on s’exten el nou mar,
on s’esplaia el somni blau.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La pell sàvia

2
No m’espanta el pas dels anys,
si sóc capaç d’envellir amb serenitat.
Si sóc capaç de compendre els designis
que m’esperen i acceptar-los.

M’afalaguen les carícies d’unes mans
que desfan silencis i acaronen tristeses.
M’enforteix estimar i saber-me estimada.

I vull romandre molt a prop d’aquesta pell,
i sentir-ne el seu alè quan els anys
l’esculpeixin d’arrugues, de vida.

Vull ser la pell sàvia que es desprèn
de frivolitats,
la pell que no escatima en afectes,
la pell que coneix i entén els canvis
naturals que s’ esdevenen a l’envellir,
amb serenitat

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’amic

0

Hem coincidit en el camí,
no sabem si ha estat l’atzar
o el capritxós destí…
Sabem que aflora l’empatía,
les ganes de compartir.
Explica’m el que vulguis…
el que t’inquieta i no et deixa
dormir,
potser no hi sé trobar la solució,
però et puc escoltar,
i ho podem passar plegats…
Dedica’m una part del teu temps,
per poc que sigui, serà important.
Compte amb mi,
si mai et sents sol o trist,
mirarem d’atenuar el desencís.
Són petits detalls que brollen
de dins,
que parlen de l’important que és,
saber-se i sentir-se un amic.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Primavera

0
Estrenem estació…
ens ho diuen
els ametllers florits
i el lleu polsim de polen
que el vent escampa..
el dia ens regala
més hores de llum,
s’intensifiquen els colors,
i es crea un nou perfum
en l’ambient
I arriba l’hora de desar
els abrics,
i deixar que la primavera
amb templança
ens acaroni la pell.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El silenci

0
Hi ha una mena de silenci
que estremeix el cos i allibera
el pensament.

Un silenci que habita dalt
dels cims quan tot es torna
blanc i fred…quan la sensació
de llibertat aguditza els sentits.

El silenci blanc esculpeix els cims,
és tant perturbador com el vent rebel,
quan deixa de parlar i emmudeix.

Sento el ressò de l’agut silenci
dalt dels cims…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Quan somio

0
Puc ser una onada que es
dissolt dins uns ulls d’argent.

A la llum d’una lluna que
convoca el meu esguard.

Puc perdre’m i trobar-me

sota un cel d’estrelles.

Sentir com el vent transporta

el meu cos etèri, fràgil..
al recer del núvol blanc.

Puc veure com la nit aguarda
en el llindar a que s’acluquin
els ulls, i es forji la història…

La màgia del somni
estrany.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Silenci nocturn

0
L’ombra de la nit t’inclou
dins el seu silenci…
camines per carrers humits,
l’alè de la boira i el batec
de les passes et fan companyia,
és en aquestes hores quan
s’aguditzen tots els sentits,´
quan la quietud ressona dins 
i el misteri abriga el silenci.
Et saps sol, a l’aixoplug de
la foscor, amb la percepció
d’un lleu esglai al cos..
a l’abric d’una nit albergada
de silencis…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Infinits colors

0
T’aboques a la claror amb
la palidesa al rostre…
poc a poc et vas obrint al
color…
i del pàlid passes a l’intens
taronja,
definint la paleta dels colors.
Espurnejes sobre el bressol
d’un mar maragda fins l’esclat
d’un gris plom.
T’agombolen els colors,
des dels verds complaents,
fins els ocres que aplanen
la terra.

Infinits són els colors….com infinits
els ulls que ho contemplen

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La claretat dels ulls

0

Són els teus ulls

miratges d’un desert
impossible…

silencis d’una tarda
que conclou..

He intentat cercar
la seva essència,
esbrinar que hi ha
més enllà
de la pupil.la clara

Llunyania…

La nit ha capturat
la llum i m’he adormit
al recer d’un somni
evocador…

on hi he pogut veure,
la claretat d’uns ulls,
que es mirallaven
en els meus..

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Canvis

0
Publicat el 9 de març de 2013
De sobte tot canvia,
igual que ho fa el cel,
aquest matí era blau
inundat de llum…
i ra es presenta gris,
carregat de núvols…
De sobte tot canvia,
i cal temps per assimilar
i entendre,
són canvis que provenen
de dins, del món intrínsec,
tots estem conectats amb
l’univers…

tot és un aprenentatge
que s’escapa a la raó.
Possiblement aquest univers,
ens tingui preparat un destí
per a cadascú de tots nosaltres

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Dia de la dona

0
Publicat el 8 de març de 2013
Aplaudeixo i admiro
a la dona que sap tirar
endavant…
a pesar dels entrebancs,
la dona que s’ha anat
obrint camí cap a una
societat nova,
sensible, valenta i lluitadora,
la dona que té un no
per resposta quan no és
el moment,
sense encongir-se,
la dona que estima i plora
sense avergonyir-se’n,
i apren de la vida,
i cada dia es fa més sàvia…

i en aquesta dona, 
hi puc veure el rostre de
totes nosaltres…

Feliç dia de la dona,
companyes

8-3-2013

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari