Amb els cinc sentits

La nit…

0

Publicat el 28 d'agost de 2013

La nit és un llençol
on s’hi abriga el silenci,
la nit és la quietud
del pensament
i el ressorgir del somni…
silenci, quietud i desig,
esdevenen en la nit.

No és tenebrosa
la foscor quan vessa
el vers,
quan crema l’incèns
amb aromes de solitud.

Plàcidament el cos,
abandona la vigilia,
i es va lliurant al descans,
al plaer del dormir.

La nit abriga silencis

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Cel opac

0

Publicat el 27 d'agost de 2013

Dorm el vent,
la tarda tèbia,
allunya la claror,
els núvols,
pinten cels opacs.
S’obren ínfimes 
escletxes de llum…
l’últim raig hi aboca.
Llums i ombres…
convoquen esguards,
i el rostre pàlid,
esdevé opac.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Arrelat a la terra

0

Publicat el 25 d'agost de 2013

Ets temps arrelat
a la terra,
al recer dels dies,
a l’aixoplug de les
nits.

Acaricio l’escorça, 
se’m fa áspra
a les mans,
les estries parlen
de les vicissituts,
del ressorgir…

T’aferres a la terra
que et sostè,
les àrrels són sòlides
i conformen el teu estat.

Fort i vell, 
savi com el temps,
arrelat a la terra.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Temps d’aigua

2

Publicat el 24 d'agost de 2013

Veig allunyar-se el dia,
aviat la nit ens visita,
el cel enfosqueix el rostre,
i algún plugim escampa 
frescor…
En un temps no molt llunyà,
s’esvairà la xafogor,
i cedirem al temps d’abric.
Mentrestant…
segueix sent temps d’aigua,
de cossos en remull,
de plàcides hores vora el mar,
vora un riu, o en un pantà.
L’aigua banya tots els racons,
per on transita.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Onades…

0

Publicat el 22 d'agost de 2013

Onades de sal,
deliri als ulls,
perfum de mar.
I en cada esclat,
el misteri d’uns ulls,
emergint del blau.
La tarda fugissera,
apaivaga la llum…
aminora el vent…
desplaça el temps.
Onades de sal
perfum de mar,
deliri òpac.
 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Lluna provocadora

0

Publicat el 22 d'agost de 2013

Tot està en silenci,
només els grills entonen 
cants,
la lluna aboca pels terrats,
la foscor es torna clara,
i provoca i desvetlla,
la silueta del desig conecta
amb la nit.
És en aquestes hores,
quan els dits cerquen mots,
quan els ulls no gosen dormir,
quan la imaginació estrena
el vers, i a dalt, la lluna,
observa.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Llàgrima

0

Publicat el 18 d'agost de 2013

La llàgrima és el bàlsam 
que mitiga el desencís,

la carícia de la lluna
sobre la pell del silenci,

el despertar de les hores 
buides.

He sentit el seu tacte,
fi i delicat, 

de la mà de l’emoció,
desgranant enyorances

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Serenor d’aigua

0

Publicat el 17 d'agost de 2013

Tot és claror,
i el temps…
serè dins l’aigua,
he caminat per entre 
els árbres, 
camins de pedra i terra, 
han sostingut 

les meves passes,
he alçat les mans
fins acariciar l’aire,
i els ulls s’han perdut
en el verd de l’aigua,
he sentit la serenor
en un cos nu,
i la quietud,
copsant la mirada
 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Cel de malva

0

Publicat el 15 d'agost de 2013

S’allunya la tarda,
s’esmuny el vent
per entre els árbres,
la llum es va fent pàlida,
i el capvespre convoca
esguards.

L’horitzó recull la llum,
el cel es pinta de malva,
i retorna a l’origen
dels dies senzills,

a les estones de converses
amigables, al record
dels que ja no s’assseuen
entre nosaltres.

Tanmateix,
la pell de la tarda equilibra
qualsevol sentit,

i sento aquestes hores
com pinzellades de carícies,
que agombolen tot l’espai

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Al pare

0

Publicat el 15 d'agost de 2013

Avui fa uns quans anys vas nèixer,
pare, en un petit poble de la comarca
de la Segarra, i vas crèixer envoltat
de gent afable i senzilla, de molt jovenet
et vas traslladar a Manresa, per aprendre
l’ofici de pastisser, i allà on anaves, 
deixaves l’empremta del teu tarannà jovial, 
bondadós, amigable i generós.
Qui et conexia t’estimava pare.
Malauradament…
no recordo haver celebrat el teu aniversari, 
als 47 anys ens vas deixar, 
i el meu cor es va trencar…
bocins d’il.lusións irrecuperables.
Avui he pensat en tu…
he recordat les estones minces que vam passar junts,
les rialles compartides, les estades a Arenys, les endevinalles, 
tot allò que alimentava el cor d’una nena de 10 anys, 
una nena que encara ara, enyora al pare.

Felicitats pare.
 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Somnis perduts

0

Publicat el 15 d'agost de 2013

El cel s’omple
de somnis que
se’ns escapen
de les mans,
la nit els captura, 
i ens els mostra,
pluja d’estels dalt
del cel.
I vols volar,
i recuperar el teu
somni perdut,
i apropes el cos, 
i atances les mans,
fins veure el reflex
del teu somni en els ulls

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Racó de llum

2

Publicat el 13 d'agost de 2013

Hi ha racons que atrapen
i esdevenen un encant…
i et sobrevé una sensació
d’acolliment,
un saber-te acompanyat,
de verd i de muntanya,
d’aigua clara…
de pedra mil.lenària.
Pantà de Siurana,
racó de llum i de calma,
ets el deleit dels meus ulls,
i ja no em sento foraster,
tu aculls les meves passes,
i em regales el millor paisatge

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Nit

0

Publicat el 13 d'agost de 2013

La nit evoca al silenci,
la foscor és l’estora
d’un temps en repòs,
tot està en calma,
l’aroma nocturn desvetlla
la son i promou el desig…
contemplo la nit… 
des d’un silenci que parla,
cerco mots per descriure
l’encís que em produeix
el contacte amb la nit,
i aquesta quietud…
sublim i desconcertant,
que no vol adormir-me!

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Creix el dia

0

Publicat el 11 d'agost de 2013

Creix el dia…
s’instaura la calma,
cap fulla en moviment,
dormen encara els árbres.
Absolut és el repòs de l’aire,
només el cant dels ocells
altera la matinada.
Creix el dia,
desperten els árbres,
un aplec de simfoníes noves,
desvetllen la matinada.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Sirena

2

Publicat el 7 d'agost de 2013

Sóc la sirena
dels teus somnis secrets…
M’adormo a trenc d’alba,
la llum de la lluna,
desperta els sentits.
L’albada és un coixí 
on hi resposa
el meu cos adormit.
A la nit, 
la lluna m’encén els ulls,
i viatjo cap el teu somni
secret…
Al concloure la nit,
torno a la mar,
i asseguda a la roca,
se’m fa present
el teu somni blau…

Publicat dins de General | Deixa un comentari