Amb els cinc sentits

Silenciosa és la tarda,
jeu, l’efímera llum sobre el mar, 
dòcil, s’exten en aigües de sal.
Em perdo en horitzons incerts, 
fràgils com la tarda.
Em lliuro al bressol del mar,
a la placidesa d’unes hores
que no tardaran en fondre’s.
Hipnòtica llum al contrast
del color, bellesa extrema.
Corpresos els ulls,
enmig de l’horizó,
a la recerca del somni.

 

Cerca’m de nit,
observa la llum de lluna,
el seu encís, l’encanteri
que trasbalsa el somni.
Omple’m de carícies noves,
besa els llavis del desig,
juguem a seduir-nos.
Mira ara els meus ulls
corpresos,
sent l’alè de la pell fina,
el batec acompassat.
Cerca’m…
quan la nit fongui el somni,
quan a la llum de l’albada
despertem a besades.

Sabies apreciar la seva essència,
la veu de l’emoció,
el xiuxiueig baixet, que a voltes
ressonava amb força.
T’endinsaves en una subtil 
senzillesa per descriure sensacions.
Sabies que et calien estones
de solitud per saber-te.
Silencis per escoltar-te.
Intuíes nous camins…
sabies que perdre’t,
era una altre manera
de trobar-te novament amb tu,
més forta i valenta que mai,
i amb un ampli ventall d’emocions 
al teu abast

Abriga’m quan el fred
em copsi la pell,
quan el tremolor
de les mans cerquin abric.
Digue’m que plegats
descobrirem nous mars,
boscos on plantar il.lusions.
Digue’m que acceptarem
els designis de la vida.
Dona’m la tendresa càlida
del teu esguard.
Dona’m el coratge per seguir
sempre endavant.
Mostra’m la bellesa dels mots,
la quietud atemporal, 
la saviesa per entendre.
Abriga’m amb les teves mans.

Sóc el dibuix
dels teus llavis 
templats,
el bes ansiós
de la tarda.
Sóc la carícia,
al bressol
d’una pell
trèmula.
El vers
dels somnis
secrets
Sóc la nit
que et cerca,
dins el mar
del desig.
En la corvatura 
del cos,
sóc la teva nit 
 

De càlides pinzellades
es va tenyint el cel,
es fusiona el groc
i el malva,
un batec lent gronxa
amb el vent,
i es fa present
un silenci estremidor.
Observo la matinada 
dòcil i transparent,
i tot es va tornant
efímer i etèri, 
tan efímer com el temps.
I el retorn del cel blau,
mitiga el pinzell.