Publicat el 23 de maig de 2013
Sense mots
Amb el pas del temps
vaig saber escoltar
els teus silencis,
vaig aprendre a intuir
les teves mirades…
No em calia el mot
per entendre’t,
tot el teu cos
era pura expressió…
i jo em lliurava
a la tèbiesa
dels teus llavis callats,
un capvespre silenciós,
vora un mar espurnejant.
vaig saber escoltar
els teus silencis,
vaig aprendre a intuir
les teves mirades…
No em calia el mot
per entendre’t,
tot el teu cos
era pura expressió…
i jo em lliurava
a la tèbiesa
dels teus llavis callats,
un capvespre silenciós,
vora un mar espurnejant.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent