Estimo

Retrovaments

Estimo la plàcida cadència
d’un mar espurnejant,
i la gavina que sobtadament
pentina les onades.
Estimo el silenci de la tarda,
i el lleu xiuxiueig de la brisa
salobre en l’aigua.
Estimo el capvesrpe desficiós,
i el reflex de la lluna damunt
la roca escarpada.
Estimo la nit estrellada,
i el so de l’havanera
que pernocta a la platja.
Estimo cada racó banyat
de mar blava.

Sense treva

Un a un…els anys,
corren sense treva.

Les illusions s’estavellen
dins el pou de la joventud
perduda.
Parlem d’abans…
Voldriem tornar-hi…
Recordem més que mai
els instants d’aquell viure
sense fi.
Idealismes sepultats
en el calaix de la memòria.
Ara més que mai,
amb la clara conciència
de la seva caducitat,
voldriem atrapar-lo de nou,
i adonar-nos que no ofereix
resistència;
malauradament no és així,
perque el temps,
corre sense treva.

La matinada

L’aroma del record

Vas desar l’aroma gèlid
de l’hivern
en el calaix dels records…
amb el clar convenciment
de no tornar a percebre’l.
Vas desar les ombres
en el mirall de les absències…
i el record, va sobreviure
a la gebra de l’hivern.
Ara hi has tornat,
i es desperten els sentits,
el temps de pell fràgil
s’ha arraulit dins l’aroma
del record.
La carícia d’un perfum
d’aromes nous…
obrint dreceres.

Camines

La Lluna

Ressegueixo amb ulls
expectants,
el contorn d’una lluna
que em copsa la mirada.
Plàcidament…
em lliuro al seu encant.
Diuen els àntics,
que quan ella et mira,
s’estableix el lligam,
i veus reflexada
la seva llum,
en les profunditats
dels ulls.

L'astre lunar

Amor blau

De la mà caminem…
per platges desertes,
dibuixant mots…
damunt la sorra molla,
endevinant mirades,
que nomes coneix
la platja.
El mar ens ha vist
jugar amb les onades,
somrients, corpresos
l’un de l’altre.
El mar acull els silencis
que sobtadament,
desem en les fondes
aigües, secretes.
d’un amor blau.

Lliure 2005

El ressò d’una veu

La brisa va desfent silencis,
la remor del vent,
du l’aroma d’una veu passada…
un polsim de records
s’incrusten dins la pedra.
Cada racó guarda un secret,
una història, una època.
Cada batec guarda una vivència,
un alè, un sospir…
El ressò d’una veu, viu dins la pedra.

El Castell 2010

Vull

Imatge

 

SONY DSC

Vull parlar-te en silenci
i percebre la fibra de l’emoció.
Vull desfer el nus que lliga
el sentiment i nodrir-me
de la senzillesa íntima del teu cos.
Vull fondre’m en l’alè de l’emoció,
i parlar-te en l’intimitat,
un capvespre qualsevol,
quan la llum deixa de brillar.

 

No hem parlat de res

No hem parlat de res,
els mots s’han fos
en la lava

d’uns ulls corpresos.
Els silencis
han cercat la tebiesa
de la pell encesa.
No hem parlat de res,  
i la tarda desficiosa
ens ha mostrat el camí,
plens, buits, 
corpresos, frec a frec,
sense dir-nos res.

Dorm el mar

Dorm el mar,
la lluna amoixa
el balanceig de sal.
Camino sobre l’estora
d’un temps humit,
dins la pell de la solitud
que embalsama les nits
fredes.
Dorm el mar,
i en el recer de les onades
cerco la veu sòlida del blau.
Al bressol del somni,
suren rostres de lluna
àntiga, 
un aplec de simfonies
noves a l’esclat del mar.