Al bell mig de la sala, dorm un piano solitari, cobert de pols i de silencis, ávid de melodia.. Hi ha mans que desitgen acaronar la seva solitud, fer-lo despertar del seu letarg… i s’entrega a la calidesa d’unes mans que s’esmeren en acariciar-lo
S’escolten melodies d’antany,
la música captiva tot l’entorn i recupera sons oblidats…
Comparteix això:
… dorm un piano solitari, cobert de pols i de silencis, … Que bonic! Quanta sensibilitat! M’ha encantat aquesta imatge! Una abraçada Isabel.
cobert de pols i de silencis,
…
Que bonic! Quanta sensibilitat! M’ha encantat aquesta imatge!
Una abraçada Isabel.