Molt baixet li xiuxiueja la lluna al mar. Fes-me de bressol quan la nit em cerqui, no deixis de mirar-me i jo t’encendre de llum estigués preparat per quan la foscor abandoni el somni, i a trenc d’alba jo hagi de marxar. Saps que quan arribi el moment, jo m’adormiré en el teu mar banyat d’argent, i serem un sol cos.