Observes la realitat d’un món que no et convenç. Tanta fressa, tantes paraules que no diuen res… Navegues en un mar encrespat, a voltes un vent espès et tomba. El perfil de l’inocència no et veda el pas, i en el camí agrest, t’alces quan cal. De nit albergues en silencis reveladors, on llargues ombres visibles et parlen d’un nou món. Inventes històries, teixeixes somnis, apiles cançons, a la recerca d’aquest nou món.