Observes la realitat
d’un món
que no et convenç.
Tanta fressa,
tantes paraules
que no diuen res…
Navegues en un mar
encrespat,
a voltes un vent espès
et tomba.
El perfil de l’inocènciano et veda el pas,i en el camí agrest, t’alces quan cal.De nit albergues
en silencis reveladors,
on llargues ombres
visibles et parlen
d’un nou món.Inventes històries,teixeixes somnis,apiles cançons,
a la recerca
d’aquest nou món.
Comparteix això: