Se’n va la llum i el silenci es queda…
i sento el batec de la solitud,i ploro, llàgrimes d’anhels,l’entorn és ple de paraulesi discursos sense cap sentit,i desfaig els neguits dins el vers, per retrobar-me amb la veritableessència de les coses.
Quan la llum se’n va
i el silenci es queda…
tota jo sóc presa del sentiment