Publicat el 23 de maig de 2013
Anhels
Se’n va la llum
i el silenci es queda…
i sento el batec de la solitud,
i ploro, llàgrimes d’anhels,
l’entorn és ple de paraules
i discursos sense cap sentit,
i desfaig els neguits dins el vers,
per retrobar-me amb la veritable
essència de les coses.
Quan la llum se’n va
i el silenci es queda…
tota jo sóc presa del sentiment
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent