Amb els cinc sentits

S’escurça el dia…i et complau la nit.
La llum s’adorm aviat  i la tarda et
sorprèn amb una brisa acaronadora,
l’estiu tan desitjat s’acomiada.
Ara la rutina emplena els teus dies,
i les hores de silenci les ocupa la lectura d’un bon llibre.
S’escurça el dia…i et complau la nit.
Enyores els dies de Sol i les tardes
d’inacabada llum…els sopars a la fresca i les entranyables converses.

S’escurça el dia…i et complau la nit.
I saps que tot té un principi i un fi…
la mel es dissolt  fàcilment als llavis,
i tu li demanes a la nova estació,
que almenys, t’abraci.

I de sobte vas aparèixer tu,

amb el tret  de rebel·lia,

i el tarannà bohemi… 

marcant diferència,

deixant la teva empremta,

trasbalsant el meu món…

i tot allò que jo havia planificat

…començava a trontollar.

I la meva raó és va fer vulnerable al desig…
i va sorgir sense reserves el més pur instint,
desfermant la passió…! i vam viure hores úniques,
nits de somni… en clars de Lluna.
I de sobte vas fugir…necessitaves espai…
saber més de tu mateix.
Jo vaig esperar… i no vas tornar,
i quan ja per fi t’havies decidit…,
els nostres móns s’allunyaven substancialment.
Amors impossibles, rebels, bohemis…i tan atraients.

Has vessat la gerra d’aigua
damunt dels cabells.
He sentit el tacte
de les teves mans en mi,
màgic, únic, súblim.

He batejat aquest instant
amb el mot de la tendresa,
desitjant que no finalitzés…
volentr robar-li les hores al temps.

Has vessat la gerra d’aigua,
esbandint el sabó dels somnis,
pentinant els nusos del desig.

Has vessat la gerra d’aigua
damunt dels cabells,
i les teves mans
han estat camins de plaer
per a mi.

Nits d’estiu sota les estrelles,

bon vi i bones converses…

sopars d’amics a la fresca,

intercanviem opinions,  

comentem anècdotes,

ens deixem anar…

ens mostrem tal com som.

Nits de complicitat  sota les estrelles.

la flama va cremant les hores,

embolica de sinceritat la conversa,

per un moment…

sembla que s’atura el temps.

Nits de somni sota les estrelles.

poc a poc minva la paraula…

les parpelles s’apaguen, la flama

es consumeix, la son cerca el cos

mig adormit..

arriba l’hora del comiat,

deixem que les estrelles…

ens capturin els somnis de nit.