Nuria Amat i el Premi Ramon Llull 2011

Déu n’hi do la tempesta que s’ha desfermat arran de la concessió del Premi Ramon Llull d’enguany a l’escriptora Nuria Amat! En primer lloc, he de dir que desconec la perícia narrativa d’aquesta escriptora, puix que no n’he llegit res, però m’agradaria fer un contrapunt a totes les opinions desfavorables a la concessió que se li ha fet del premi.

Fa uns anys jo també em tancava en banda i em negava a llegir res de cap escriptor amb les idees del qual no combregués, però a poc a poc em vaig adonar que això és una actitud pueril i estúpida, perquè un llibre de ficció no expressa les idees d’un escriptor, sinó que és una obra d’art on desplega la seva habilitat narrativa. Potser la literatura és més propícia a fer-ne judicis de valor que d’altres arts, perquè s’expressa amb paraules, però no ho veig diferent d’un quadre o d’una pel·lícula. Veiem o deixem de veure les pel·lícules de Schwarzenegger pel sol fet que sigui governador d’un Estat americà pel partit republicà? Ens agrada Fritz Lang només perquè va haver de fugir dels nazis cames ajudeu-me?

Els premis literaris -en principi- es donen a una obra escrita en un idioma concret. I en aquest cas m’interessa fer èmfasi en el tema de l’idioma, perquè és precisament el motiu pel qual s’ha vilipendiat, tant la guanyadora com el jurat del premi. Si la novel·la de Nuria Amat, escrita en català per la raó que sigui, és la millor de les que s’han presentat al premi, el jurat l’ha de rebutjar només perquè l’autora s’ha passat anys fent declaracions en contra de Catalunya? És més, no hauríem d’estar contents que per fi aquesta senyora hagi escrit un llibre en català?

Ahir escoltava Ernest Folch en una tertúlia radiofònica i argüia que el premi no se li podia donar a Amat perquè no és només un premi literari sinó que és el més ben dotat en llengua catalana i a més, és un referent a nivell de Països Catalans. No ho entenc. He llegit les bases del premi i enlloc no hi diu res d’això. És un premi destinat a la millor novel·la escrita en català que s’hi presenti. I prou.

Dit tot això, no combrego en res del que he sentit a dir a Nuria Amat fins ara, però això no la invalida perquè guanyi un premi literari en català. Si volem que el català es faci fort, el que cal és estimular-lo, especialment per via d’uns mitjans de comunicació, privats i públics, en català, potents. Això crearia un caldo de cultiu que estimularia fortament l’ús social del català. El dia que Nuria Amat publiqui un llibre d’assaig carregant en contra de la immersió lingüística, per exemple, jo seré la primera a criticar-la, però no puc fer-ho perquè hagi guanyat un premi literari en català.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Sociolingüística. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Nuria Amat i el Premi Ramon Llull 2011

  1. pitu diu:

    Però has pensat mai que en veritat la novel.la ha estat escrita en castellà i traduïda? Pensa que ahir l’autora va dir que ja tenia la versió castellana gairebé a punt, traduïda per ella mateixa.

    Gran jugada de Planeta, que fa servir 90.000 euros dedicats a paromocionar la literatura en català per promocionar-se novel.les en castellà per al seu veritable mercat!!

    Gran jugada del statu quo planetari. I que innocentots alguns!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*