La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Arxiu de la categoria: Museus i exposicions

Visita al Born Centre Cultural

El cap de setmana proppassat vaig visitar El Born CC, que va obrir al públic tot just el passat 11 de setembre, després d’anys de remodelació i condicionament, arran de la troballa d’un jaciment arqueològic d’època moderna al lloc on s’havia d’edificar la biblioteca provincial de Barcelona. No podria haver-se inaugurat en un moment millor que l’actual: a les portes del tricentenari de la desfeta de 1714, atès que n’és alhora la realitat material i el símbol perfecte. Gràcies a l’historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche avui tenim El Born CC i no la biblioteca provincial.

El jaciment del Born, un dels pocs d’època moderna, ens mostra la vida quotidiana de la Barcelona de la baixa edat mitjana i l’edat moderna, una vida plena d’activitat comercial i de dinamisme que en bona part desfà la teoria estesa fins ara de l’anomenat període de la Decadència d’ençà de la monarquia dels Àustries a principis del s. XVI. És possible caminar pel jaciment i trepitjar els mateixos carrers que havien trepitjat els barcelonins de fa tres-cents i quatre-cents anys a través d’una visita guiada d’una hora de durada en què un expert va explicant les activitats que es feien a cada recinte que veiem, des de la taverna fins a la casa de la neu —on venien gel— passant pel triquet —la casa de joc. Al final del recorregut podem veure una vitrina on hi ha exposades algunes dels milers de bombes caigudes a Barcelona durant la contesa bèl·lica.

A nivell de terra, als quatre cantons de l’espai del Born, hi ha quatre sales: la Castellví, la Moragues, la Casanova i la Villarroel. A la sala Castellví hi ha la llibreria i el restaurant, gestionat per la casa Moritz. La sala Moragues és un espai polivalent que tant serveix per a conferències com per fer-hi obres de teatre. Les sales pròpiament d’exposició són la Casanova, on hi ha Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714, l’exposició temporal sobre la història de la Guerra de Successió, i la sala Villarroel, on es pot veure Barcelona 1700. De les pedres a les persones, l’exposició permanent integrada pels objectes trobats al jaciment, entre els quals hi ha vaixella, cosmètics, daus i bales per jugar, baldufes o peces de vestir. O sigui, el parament domèstic dels barcelonins d’època moderna.

Tot plegat és un equipament cultural de primer ordre amb una presentació impecable. Cal agrair enormement a Quim Torra el seu treball infatigable per fer-ho possible, i és que cal recordar que la seva trajectòria ve de lluny: ja des de l’editorial que va fundar, A Contravent, va fer mans i mànigues per ressuscitar autors catalans del primer terç del XX que havien caigut injustament en l’oblit, com ara Just Cabot, Eugeni Xammar o Francesc Madrid, entre d’altres. És també un dels dos homes que van recórrer contra la sentència del TC sobre l’Estatut català al Tribunal d’Estrasburg. La seva trajectòria és un bon auguri pel que haurà de ser i de significar el nou Born. De moment, el programa d’activitats és ben llaminer.

És una sort per als barcelonins i per als catalans que s’hagi pogut recuperar aquest espai, excavar-lo i museïtzar-lo per fer-lo accessible a tots els ciutadans. La memòria històrica és una peça clau per a qualsevol poble, i al Born n’hi ha molta. No deixeu de visitar-lo.

Web del Born CC

Font: Diari Gran del Sobiranisme

Catalunya 1400. El gòtic internacional

Exposició: Catalunya 1400. El gòtic internacional
Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya
Dates: del 29 de març al 15 de juliol
Més informació aquí 

Avui m’he decidit a encetar una secció nova, dedicada a l’art, és a dir, als museus i a les exposicions que vagi a veure. Els qui em seguiu sabeu que estic al dia del teatre i dels concerts de música clàssica, però visito museus de manera massa escadussera, i he decidit posar-hi remei, de la mateixa manera que també procuro, a poc a poc, anar-me convertint en cinèfila. I per començar secció, he decidit visitar l’exposició que tot just avui s’acaba al MNAC: la que dedica al gòtic internacional fet a Catalunya.

Com totes les exposicions temporals que he vist al MNAC, és magnífica tant per la quantitat com per la qualitat de les peces exposades. Hi ha des d’escultures en fusta fins a llibres manuscrits, passant per pintures i retaules. El fil conductor és la irradiació que va tenir el gòtic europeu -especialment el flamenc- a Catalunya, que va donar grans artistes de la talla de Lluís Borrassà, Rafael Destorrents o Bernat Martorell. Ara bé, he trobat a faltar que hi hagués algun Huguet.

El gòtic manifesta un signe diferent del romànic; sense tenir el sentit de la perspectiva del Renaixement, ja no té el hieratisme del romànic i els personatges manifesten una certa expressivitat, especialment de dolor o de sacrifici, ja que majoritàriament, les pintures de l’exposició són de martiris cristians. Les peces, doncs, eren de temàtica religiosa pràcticament en la seva totalitat. I és que els retaules gòtics, tan presents en esglésies i catedrals, eren el suport perfecte per narrar les històries bíbliques al públic llec i analfabet que hi acudia. La policromia és brillant i exquisida, i el contrast amb el daurat la fa ressaltar encara més.

Com a bibliotecària, m’han agradat molt els llibres manuscrits i il·luminats, dels quals destaquen unes caplletres profusament policromades. Especialment en remarco el primer de l’exposició, que contenia una partitura de Guillaume de Machaut, un dels màxims exponents de l’Ars Nova, al costat de Philippe de Vitry. I aquí m’agradaria fer esment d’una manca d’informació important que he trobat: en un manuscrit que era un text de Valeri Màxim -historiador romà d’època d’August-, no es feia cap menció que es tractava d’una traducció catalana del segle XV feta per Antoni Canals, quan qualsevol persona amb nocions de paleografia podia saber que allò era un text català. Però vaja, a banda d’això, és una exposició atractiva i completa.

Més enllà d’aquesta ressenya, m’agradaria exposar la meva queixa sobre l’augment de l’IVA en 13 punts sobre les entrades per a la cultura. A partir del setembre, els teatres, cinemes, concerts i museus passaran a tenir un IVA del 8% a un del 21%. Potser hi ha qui ho troba bé perquè no creu que això siguin béns de primera necessitat. Deuen ser els mateixos a qui no interessa que els ciutadans pensin i s’expressin. Aquesta és la importància que els governants atorguen a la cultura? Un paper residual, de cosa accessòria que més aviat fa nosa? Potser la cultura no ens alimenta el cos, però ens alimenta allò que és més important que el cos: la facultat de raciocini. Tot i que no estic gens d’acord amb la dissociació cos-ment, perquè estic convençuda que són una mateixa cosa; així doncs, també ens estan delmant una part del cos, la que ens permet pensar i tenir emocions.