La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Danylo Saienko guanya el Maria Canals

La prova final de la 61a edició del Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona ha tingut com a protagonistes tres joves pianistes: l’alemanya Caterina Grewe, de 26 anys, l’ucraïnès Danylo Saienko, de 23 anys, i el coreà Minsung Lee, de 24 anys. En aquesta prova els finalistes han d’interpretar un concert amb orquestra, a escollir-ne entre vuit. La casualitat ha volgut que enguany tots tres hagin optat pel mateix concert: el núm. 1 de Txaikovski, op. 23, en si bemoll menor. Els va acompanyar la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, dirigida per Manel Valdivieso.

Va ser una vetllada molt llarga que va començar amb unes paraules de la presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, en record pels dos cantants morts en el tràgic accident aeri del vol Barcelona-Düsseldorf, Oleg Bryjak i Maria Radner, que fins la setmana passada havíem vist en el Siegfried del Liceu. Acte seguit el públic, dempeus, va fer un minut de silenci mentre el primer violoncel de l’orquestra tocava El cant dels ocells. Després va començar la final del concurs pròpiament.

La primera finalista, Caterina Grewe, va demostrar un nivell força insuficient per encarar una peça de tanta envergadura com el concert de Txaikovski. De fet, la seva manca de perfecció tècnica va fer que es veiessin clarament les dificultats de la peça, que no va saber capejar. No era només manca de maduresa interpretativa, sinó manca d’hores —fins i tot potser d’anys— d’estudi de l’instrument. Amb el segon finalista, en canvi, Danylo Saienko, el nivell va pujar considerablement. Va tocar el mateix concert amb molt més domini tècnic, cosa que li va permetre desplegar una major expressivitat. Va tocar amb força i convenciment, diferenciant clarament el caràcter de cadascun dels tres moviments. Ara bé, va fer pocs matisos d’intensitat, en general va tocar massa fort, i això va fer minvar la delicadesa en els moments més lírics i sensibles de la peça.

A un nivell tècnic lleugeríssimament superior va tocar el coreà Minsung Lee, que va demostrar, igualment com Saienko, un gran domini de l’instrument, va fer una articulació perfecta de les notes, cosa especialment notable en les pujades i baixades endimoniades que té la peça. Però a banda del domini tècnic, Lee va fer gala d’una sensibilitat extrema que es va traslluir en una interpretació plena de matisos d’intensitat i de caràcter que atorgaven delicadesa o força a l’obra, segons requeria cada passatge. Sens dubte, Lee va oferir una interpretació professional d’aquest concert.

El guanyador del concurs va ser Danylo Saienko, tant per part del jurat com per part del públic, que per primer cop podia votar el finalista que més li havia agradat. Si bé és cert que entre Saienko i Lee no va haver-hi una diferència qualitativa substancial, a mi em va agradar més Lee.

La Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) va acompanyar tres cops el mateix concert en una interpretació mediocre, potser per falta d’assajos. Va sonar desunida i amb una manca total de compenetració amb tots tres solistes. Tot i que el Maria Canals és un concurs de piano i no pas d’interpretació orquestral, s’ha de dir que la JONC necessita millorar.

Final de la 61a edició del Concurs Internacional de piano Maria Canals
Intèrprets: Caterina Grewe; Danylo Saienko; Minsung Lee, pianos
Jove Orquestra Nacional de Catalunya
Director: Manuel Valdivieso
Espai: Palau de la Música
Data: 25 de març

Valoració: 3/5

Font: Núvol

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.