“L’espera”, de Remo Binosi
Sé que vaig tard, que els qui llegiu aquesta ressenya i vulgueu veure aquesta obra a Barcelona ja no hi podreu anar, però si hi esteu interessats, podreu veure-la en algun altre punt del Principat, puix que en una entrevista que li van fer a Clara Segura, va dir que quan acabessin al Lliure de Gràcia, anirien de gira per Catalunya. Realment, és una obra que val molt la pena.
No coneixia el nom de Remo Binosi, i ha estat un gran descobriment. No cauré en aquell tòpic -en el qual no crec gens- que diu que encara que l’obra se situï al segle XVIII, planteja uns temes que són actuals. Penso que hi ha temes intemporals, per tant, que no són ni de la nostra època ni de cap època passada, i, d’altra banda, el context de l’obra és estrictament de l’Antic Règim, on les classes socials estaven definides per unes línies molt gruixudes, infranquejables.
L’espera és la història de dos embarassos paral·lels: el d’una comtessa jove que, a punt de casar-se amb un noble, ha quedat prenyada d’un altre home -ni més ni menys que Giacomo Casanova-, i el d’una minyona que ajudarà la comtessa a passar l’embaràs i a desfer-se de la nosa resultant. L’obra és alhora còmica i desesperada. La minyona mira de fer riure la comtessa, però totes dues, dins llur escala social i de valors, tenen uns patiments intensos que les corsequen. S’arriben a entendre i a compenetrar tant, que la relació entre elles esdevé lèsbica, en gran part a causa de l’aïllament i de l’abandó que pateixen per part d’una societat hipòcrita que només vol tancar els ulls davant les adversitats de la vida.
El final és agre per a totes dues. La comtessa ha de casar-se amb una virginitat fingida, havent-se desfet del seu plançó; la minyona també se n’ha de desfer perquè no pot alimentar més boques en la seva situació de pobresa.
Marta Marco i Clara Segura broden cadascuna el seu paper. Marco sap donar l’aire juganer i despreocupat a la jove noble que, a poc a poc, es va adonant que la vida és de veritat i que haurà de “pagar” pel “pecat” que ha comès. Segura dóna vida a la minyona desvergonyida però amb un cor immens que durant el temps d’espera viurà en un luxe en què mai més no tornarà a viure, i que mira de comprendre els sentiments de la comtessa, que a ella, atesa la seva condició social, li semblen d’allò més frívols i trivials.