“Aurora boreal”, d’Aasa Larsson

Torno amb les novel·les policíaques escandinaves. Aquesta autora diuen que va tenir l’altre Larsson en vetlla. Es pot entendre. La força que dóna la tel·luricitat d’una congregació religiosa, barrejada amb diners, sexe i repressió, forma un còctel bastant explosiu.

He de dir que el llibre encara no l’he acabat, però em sembla un plantejament molt interessant i, sobretot, cinematogràfic. A propòsit d’això, també n’han estrenat la pel·lícula no fa gaire, que aniré a veure tan bon punt hagi acabat la novel·la. L’ambient d’un poble petit, fred i fosc (molts mesos és perennement de nit perquè Kiruna és un poble molt al nord de Suècia), sumat al control per part d’una congregació religiosa, dóna molt de joc. De fet, fins i tot podria ser comparable, salvant totes les distàncies, a les Aigües encantades de Puig i Ferreter.

L’aire que es respira és asfixiant, un poble petit amb una església molt tancada que vol mantenir els vilatans en la inòpia, i qui gosa anar més enllà, com és el cas de l’advocada Rebecka Martinsson, és mal vist i vilipendiat. No recorda l’obra puigiferreteriana? En tot aquest ambient s’hi produeix un crim i les investigacions per part de l’advocada i de la policia, molesten els pastors, que veuen qüestionat el seu negoci i la seva capacitat de domini sobre la gent del poble. Tots aquests elements fan una novel·la trepidant i engrescadora, però també angoixant i basardosa. Els vilatans semblen fantasmes que apareixen i desapareixen de la història, mentre l’advocada protagonista ha de lluitar contracorrent per poder ajudar la seva amiga i alhora salvar-se a si mateixa dels perills que l’envolten.

És potser, dels millors thrillers escandinaus que hi ha avui dia. Fa poc en vaig llegir un altre de Mari Jungstedt, i no arribava al grau de complexitat d’aquest i dels de l’altre Larsson, que és allò que jo més aprecio en una novel·la d’intriga. Les trames lineals i senzilles amb pocs personatges no em diuen res. I com que aquesta deu formar part d’un cicle anomenat “Els crims del Cercle Polar”, tal com consta a la coberta del llibre, restarem amatents a les properes publicacions d’aquesta autora. De moment n’hi ha una altra al mercat titulada Sang vessada. Tant aquesta com Aurora boreal les podeu llegir a Columna.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres i literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.