En el balanç d’un any històricament transcendental, cal considerar que definitivament han caigut les màscares. Les màscares d’un estat demofòbic, aliè als principis democràtics i a la voluntat de la seva ciutadania; les màscares d’una monarquia, que reprèn les arrels franquistes i totalitàries i demostra la seva vocació casernària; les màscares de la teòrica fraternitat
A ningú no se li escapa que les circumstàncies d’excepció dels darrers dies, i també la victòria republicana del passat 21-D, es van produir en el context d’unes eleccions il·legítimes, amb un president i part del govern a l’exili, una part a la presó, i l’existència de presos polítics. Que, malgrat haver superat amb nota
Malgrat que aquesta història fou tacada per un recent subproducte cinematogràfic, l’episodi de Leònides i els 300 espartans que es van enfrontar a l’exèrcit persa al pas de les Termòpiles ha estat una metàfora històrica de com un grup disciplinat, temerari i determinat és capaç de sacrificar-se col·lectivament per una causa superior, i convertir una
Ja sé que no sóc original, perquè a hores d’ara, mentre els analistes s’exprimeixen el cap per interpretar els resultats de la votació d’ahir, la realitat és òbvia: la República va guanyar. Es pot maquillar tant com hom estigui disposat a fer-ho; ens podem detenir a furgar en els detalls o contemplar les derivades que
Em considero una persona tolerant, que em trobo còmode amb gent que pensa diferent de mi. Tanmateix, aquesta campanya electoral ha estat la més estranya que he pogut viure, fins i tot per sobre de l’atípica campanya del referèndum de l’1 d’octubre. I, més enllà de la transcendència de les opcions polítiques, fins i tot,
Per preservar la seva unitat, Espanya ha decidit sacrificar la seva democràcia. I el més probable és que es quedi sense una cosa ni l’altra. Entremig d’una onada patriotera, bona part dels qui s’han deixat arrossegar per la filosofia de l’“A por ellos” han deixat sortir de l’armari el franquista sociològic que tenien dissimulat, i
No m’agraden les campanyes electorals. Imagino que no seré l’únic a qui passa això. Solen consistir en una exhibició de lemes i eslògans poc naturals, discursos mesurats, gairebé al mil·límetre, excessos de gestualitat, debats insofribles i certa sensació de mercadeig. En els darrers temps, i des d’una creixent professionalització de les campanyes (crec que no
Fa alguns dies, i amb la intenció de criticar l’independentisme, Pablo Iglesias va culpar el moviment d’”haver despertat el feixisme”. Com sol succeir en aquests episodis lligats a una bruta campanya electoral, la polèmica va passar de llarg, empesa per una guerra de declaracions i contradeclaracions. Com tot, semblava disposar el fonament de realitat a
Com succeeix en tot moment revolucionari, la situació del nostre país es caracteritza per una gran confusió en què la multiplicació de subjectivitats impedeix llegir amb un mínim d’objectivitat a qualsevol que pretengui una mirada distanciada dels fets. Potser el més evident és que vivim en una superposició de legitimitats entre un govern legítim, una
“Abans que els líders de masses s’ensenyoreixin del poder per fer encaixar la realitat en les seves mentides, la seva propaganda es caracteritza pel seu extremat menyspreu pels fets com a tals”. Aquesta frase que acabo de llegir és d’una de les meves filòsofes preferides, Hannah Arendt, i s’adiu a la perfecció amb els dies
En aquests darrers dies, responsables del govern de la Generalitat, ara República, han començat a compartir certes dosis d’autocrítica respecte a les actuacions anteriors i posteriors al referèndum de l’1 d’octubre. Coincideixen a expressar que no s’esperaven la virulència de l’estat a reprimir les institucions i les persones, ni sospitaven que l’estat estigués disposat a
Els historiadors assumim que el procés de construcció europea el va assumir aquella generació traumatitzada per dues guerres mundials, l’horror del feixisme, i que va expressar la determinació que això no es podia repetir. Tanmateix, cal no obviar que a aquests lloables objectius s’hi sumava el fet que el procés de construcció europea també responia
Sostenia Bakunin que els grans imperis només podien sostenir-se mitjançant la violència i el crim, mentre que els estats petits podien ser virtuosos mercè a la seva feblesa. Bakunin fa ja molt de temps que no hi és, encara que si tornés a la Barcelona de 2017 podria reconèixer l’estructura criminal que infecta l’estat espanyol
Els mitjans, o ho han silenciat, o passen de puntetes: el contrapunt a les mobilitzacions pacífiques de milions de ciutadans per la independència, primer, i per la democràcia actualment, han estat operacions de caça contra persones, escoles, mitjans de comunicació, protagonitzades per la ultradreta. Fins a 107 ferits hi havia registrats fa alguns dies que
Avui se’m fa molt difícil parlar. Deu persones honrades són a la presó, i el nostre president amb part del seu govern és avui a l’exili. S’han carregat les nostres institucions, han tancat el nostre Parlament, han deixat anar els feixistes de caça coneixent la seva impunitat, els crítics són silenciats, es persegueix a tuitaires,