Benvolguda Dolors, Aquesta és la primera vegada que escric una carta a una presa política. I poc podia imaginar que series tu, amb qui fa una bona colla d’anys que ens coneixem, la destinatària. Reconec que m’ha costat fer el pas. La injustícia que han comès amb tu i amb molta altra gent, m’ha generat
Nota: Aquest és un article que he publicat el 21 d’agost a Diario 16 La cuestión catalana ha representado una prueba de estrés a la calidad y solidez de la democracia española, sus instituciones y su sociedad civil. El resultado ha sido demoledor, a la altura de lo experimentado por los bancos durante la crisis
L’espectacle gens edificant d’ahir, en la commemoració de l’atemptat gihadista del 17 d’agost, va resultar, com va apuntar algun titular de Vilaweb, esperpèntic, tot i que afegiria que previsible. Unes poques desenes de nacionalistes espanyols, emparats per les autoritats, van acabar tenint un protagonisme ofensiu per a les víctimes i per a qualsevol espectador mínimament
Quan resulta imminent el primer aniversari dels atemptats del 17 d’agost, més enllà d’apel·lacions a l’emotivitat i el necessari homenatge a les víctimes, és necessari analitzar tot el que ha passat en aquests darrers dotze mesos i valorar l’impacte en la Catalunya de 2018. Cal recordar que sobre el conjunt d’accions violentes i la concatenació
Actuen en manada, preferentment amb nocturnitat, ataquen d’esquena, busquen víctimes especialment vulnerables, aïllades, que difícilment se’n puguin defensar, especialment on se saben protegits i emparats pel poder del jutges, l’aval polític o la connivència de la policia. Mostren, en resum, tot aquell compendi de característiques que els situa en el terreny de la traïdoria covarda
En temps convulsos, sol ser un encert portar la iniciativa. Vivim en temps revolucionaris, que es tradueix en una certa i caòtica barreja de perill i il·lusió, d’incertesa i esperança. No crec que siguem del tot conscients del grau de mutacions profundes que ha experimentat el nostre país, i la nostra pròpia mentalitat. I en
Nota: Article publicat a la revista Orto. Una de los testimonios más contundentes que sobre la prensa española se ha publicado alguna vez, la escribió George Orwell a raíz de su traumática experiencia en la guerra civil. Textualmente, explica: “Ya de joven me había fijado en que ningún periódico cuenta nunca con fidelidad cómo suceden
El problema de la resolució del tribunal de Slesvig Holstein és que ens ha fet dubtar d’allò que és evident. Que els delictes de què imputen els exiliats i els presos polítics són del tot inexistents. Que el funcionament parcial i partidari d’allò que anomenen justícia espanyola avergonyeix a qualsevol que tingui un mínim de
This is small rapport about situation in Catalonia, as a demand of politicians of North Ireland, and written past May At present the political and social situation in Catalonia is delicate. Determined repression by the Spanish government and its institutions coexists with a constant social mobilization of variable intensity, on the streets and in the public
Es diu que Ciutadans, i altres formacions que tenen com a objectiu posar fi a Catalunya com a nació, sorgí arran d’alguns documentals de TV3, especialment el Sumaríssim 477, on s’exposaven les complicitats i el protagonisme d’alguns cognoms importants de la Barcelona actual en l’assassinat de Manuel Carrasco i Formiguera. Altres reportatges, com ara el d’Els
De vegades sembla com si l’eclosió del republicanisme català hagués propiciat alguna mena de desequilibri còsmic capaç d’invocar els fantasmes del franquisme, i el país se’ns hagués omplert de zombis carregats amb cúters i tenalles a la infatigable recerca de llaços grocs i pancartes on es reclama llibertat. O com si el desinhibit independentisme de,
Com solen dir els argentins, no és que sigui pessimista, sinó que més aviat em declaro un optimista ben informat. El nou govern del socialista Pedro Sánchez, cal pendre-se’l amb més que prevenció. L’alegria pel descavalcament de Rajoy, probablement un dels personatges polítics més mediocres de la història universal, ha estat més aviat efímera, i
És sabut que les comparacions històriques les carrega el diable, i que en tota discussió política, els anacronismes serveixen com a pots de fum per confondre l’adversari. L’encomiable tasca intel·lectual del president Quim Torra no escapa al linxament públic de la trinxera mediàtica espanyola pels seus escrits sobre un període com el republicà. Qui ens
El passat cap de setmana vaig ser a Guernika, convidat al Congrés de l’STEILAS, el sindicat majoritari entre l’ensenyament públic d’Euskadi i Navarra. Catalunya hi va tenir un gran protagonisme, perquè els assistents estaven molt interessats en la situació creada aquests darrers mesos i van mostrar la seva solidaritat amb els docents acusats per suposats
Un dels errors tradicionals en què ha incorregut tradicionalment el catalanisme polític, és certa addicció al victimisme, a recrear-se en el maltracte comès per l’estat i els seus agents polítics, policials, institucionals o culturals. En certa mesura, aquest sentiment havia generat una mena de psicologia de la queixa i el greuge, que no sempre convidava