Malauradament, aquells que des de fa dècades no ens crèiem la Transició, els fets ens donen la raó: la democràcia espanyola és una farsa. El fet que no veiessim mai cap judici de Nüremberg, cap procés de desnazificació, ens mostra que el franquisme, durant alguns anys, es va retirar de l’escena pública per mantenir-se discretament
Als historiadors, que se’ns pressuposa certa capacitat de comprendre el present a partir del coneixement del passat, se’ns fa molt difícil endevinar el futur. Malgrat la fortuna que ha fet la frase de Georges Santayana “els pobles que desconeixen la història, estan condemnats a repetir-la”, el cert és que el coneixement o la inconsciència no
Confesso que aquestes darreres setmanes han estat esgotadores. Considero que en aquest referèndum ens ha posat a prova a tots, i en el meu cas, he fet el que he pogut, probablement molt menys que les desenes de milers de voluntaris compromesos. He participat en tres actes electorals, he empaperat durant quatre nits, he sentit
Fa alguns dies, El País publicava un manifest signat per un miler d’artistes i intel·lectuals contra el referèndum de l’1 d’octubre per considerar-lo una “estafa democràtica”, mancat de garanties i poc representatiu. Si repassem els signants, trobem majoritàriament personalitats vinculades al que Íñigo Errejón denomina “Règim del 78”, emmarcades dins del que havia estat el progressisme dels
Al llarg de dècades, més aviat segles, el difícil encaix de la realitat plurinacional de l’estat rebia el nom, amb un punt d’irònic, de “problema català”. La fallida i evident descomposició del règim del 78 i la progressiva erdoganització de l’estat fa que totes les coordenades mentals esclatin en mil bocins. De la mateixa manera
Aquesta és la intervenció, en castellà, que ahir tenia preparada per a l’acte sindical de suport al referèndum que es va celebrar ahir a l’Espai Jove La Fontana de Gràcia, amb presència de diversos sindicats de l’estat que han tingut el valor i la dignitat de fer costat al poble de Catalunya i als seus
Aquest estiu em vaig retrobar amb un col·lega, el meu bon amic Claudio Venza, reputat hispanista de la Universitat de Trieste amb qui vaig sopar al poble on resideix. Feia temps que no coincidíem, i després de posar-nos al corrent de moltes coses, va sortir el tema inevitable. Em va preguntar què pensava que passaria
Els fets esdevinguts entre el 17 i el 26 d’agost seran recordats per la seva transcendència històrica. Per als historiadors, hi ha moments breus en què s’acceleren els processos i acaben tenint conseqüències duradores, especialment en la manera en què una societat es contempla a sí mateixa. Així, entre els criminals atemptats de les Rambles
Com no pot ser d’altra manera, l’atemptat a Barcelona m’ha colpit profundament. És la meva ciutat, i és per això que aquest acte de violència és impossible d’analitzar-lo desapassionadament perquè el considero una qüestió personal. He estat callat unes quantes hores per evitar emetre judicis que fins i tot a mi m’ofenguin. La tasca, fins
En els debats sobre la qüestió de la independència, bona part dels qui veuen amb reticències la ruptura amb l’estat tracten de retreure l’escassa concreció que sobre el model resultant d’una República Catalana. Aquesta és una consideració més que justificada. A més, entre els partits independentistes, especialment els més vinculats a Junts x Sí, s’ha
Si haguéssim de simbolitzar periodísticament la Transició espanyola, fóra lògic pensar en El País. Amb una vocació de modernització, una jove generació de periodistes van tractar de posar al dia la premsa escrita i van crear un mitjà amb certa vocació de rigor, i referent per al progressisme espanyol. Potser fins a la dècada dels
Aquests darrers dies, a mesura que s’acosta el referèndum, la temperatura informativa s’enfila fins a nivells asfixiants. L’estat segueix la seva previsible estratègia de “sostenella y no enmendalla”, perquè s’ho ha jugat tot a la carta de la por, com si encara hi fóssim a la dècada de 1970, i Catalunya no hagués evolucionat en
Agost de 2014. En el context d’un programa d’estada als Estats Units en què joves de l’estat de quinze i setze anys viuen una immersió en la vida americana, dues noies, l’Anna i la Paula (de Barcelona i Girona, respectivament), enmig d’una barbacoa que les famílies d’acollida han organitzat, enceten una conversa informal. Al cap
Una de les aparents paradoxes de la nostra història és el de la pròpia creació del PSUC. Organitzat a corre-cuita el juliol de 1936, quan encara hi havia aixecades les barricades de la revolució llibertària encetada pels anarquistes catalans, va assumir la voluntat de desmantellar les col·lectivitzacions espontànies que sorgien arreu. La seva aliança amb
El 1975 Joan Martínez Alier publicava a la revista Ruedo Ibérico un extensa crítica on rebatia amb exhaustivitat arguments de Juan José Linz, un dels grans intel·lectuals del franquisme. Linz, en un article acadèmic recollit en una compilació editada pel president fundador del PP Manuel Fraga, rebutjava de ple la caracterització del franquisme com a totalitarisme i