Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Em considero una persona tolerant, que em trobo còmode amb gent que pensa diferent de mi. Tanmateix, aquesta campanya electoral ha estat la més estranya que he pogut viure, fins i tot per sobre de l’atípica campanya del referèndum de l’1 d’octubre. I, més enllà de la transcendència de les opcions polítiques, fins i tot, més enllà de la qüestió de la República o la Independència, aquesta batussa entre partits ha girat al voltant d’una dimensió: la dimensió moral.
Ho sento molt, tanmateix, PP, Ciutadans i (malauradament) el PSC s’han comportat de manera indecent. No només no han condemnat, sinó que han aplaudit que persones innocents, persones que no han comès cap crim, hagin estat empresonades, en processos jurídics que haguessin escandalitzat el mateix Kafka, i procediments que recorden la Inquisició inquisitorials. És terrible, tenint en compte que molts dels diputats que avui, per acció o omissió, toleren que hi hagi antics companys seus de Parlament, amb els quals han col·laborat en l’elaboració de lleis, o han fet un cafè plegats, hagin estat arrencats de les seves famílies per portar-los, i mantenir-los a la presó, de manera indigna i salvatge.
Em sap molt greu que hagi passat tot això perquè demostra molta misèria moral, i una absència total d’empatia, se suposa que per buscar les oportunitats polítiques o laborals que pot suscitar la intervenció de l’autonomia. Em sap molt greu, perquè he tingut l’oportunitat de mantenir contactes personals amb alguns diputats del PP, i del PSC que sé perfectament que són conscients de la seva prevaricació moral, que saben que allò que diuen o allò que fan va en contra de les seves pròpies conviccions, i tanmateix, com covards que són, callen.
El vot de dijous, en bona mesura, no va de triar un Parlament, ni tan sols de ratificar la República. Va de decència. Va d’instaurar la injustícia arbitrària i col·laborar amb una dictadura que, com en el franquisme, fa de la por la “patria común e indivisible de todos los españoles”. És per això que qui tolera la injustícia acceptant que innocents vagin a la presó, o s’estiguin a l’exili, és indecent. I votar-los, converteix la gent en còmplices.
Demano a aquelles persones que són contràries a la independència, opció absolutament legítima, que no vagin a votar. Fer-ho per les llistes que no denuncien el fet objectiu que l’estat segresta ciutadans honrats i pretén fer la por com a instrument de control els converteix en coautors d’una barbaritat, partíceps de l’arbitrarietat. Que facin l’esforç d’imaginar què passaria, per exemple, si succeís a l’inrevés. Que pensin en la idea d’una Catalunya on la Generalitat empresonés la senyora Arrimadas, el senyor García Albiol o el senyor Iceta per les seves opinions polítiques o perquè voldrien fer que Catalunya retornés a la sobirania espanyola, i s’haguessin d’enfrontar a una Junta Electoral que perseguís amb zel inquisitorial qualsevol manifestació de discrepància o fiscalitzés els seus mitjans de comunicació. Jo ho tindria clar. Em mobilitzaria en defensa d’aquests polítics que em cauen fatal. Portaria el llaç del color que fos, em barallaria amb qui calgués per defensar el seu dret a discrepar o perquè poguessin defensar la seva opció política. Per damunt la nació, hi ha la democràcia. Per damunt la pàtria, hi ha la decència. Per damunt l’estat, hi ha la moral.
I vosaltres, votants socialistes, de ciutadans o populars… No faríeu el mateix? No creieu que us han arrossegat al fet terrible d’empresonar persones que han defensat unes idees polítiques? Apel·lo al vostre sentit moral. No s’hi valen justificacions matusseres. La fi mai no justifica els mitjans. Els sentiments s’han de sotmetre al sentit més elemental de justícia. La democràcia preval per damunt de qualsevol sentiment nacional o obsessió per mantenir un determinat ordre. La convivència es fonamenta en el respecte a qui pensa diferent.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Xavier, comparteixo amb tu els teus neguits per la deriva autoritària que ens intoxica. Tanmateix, preferiria deixar en termes d’ètica allò que tu ubiques en els terrenys de la moral que sempre porta connotacions religioses que potser no venenal cas (o sí?). D’altra banda, afegiria que els no independentistes -i també els partidaris d’altres vies per a la independència- tenen altres opcions de vot que les del 155 o l’abstenció que tu proposes.