DOCTOR LIVINGSTON

El bloc de Salvador Balcells

Arxiu de la categoria: LECTURES D'ACÍ I D'ALLÀ

La sèrie policíaca del sotsinspector Espinosa

Amb la recent aparició de la novel·la ‘Si saps caure, t’alçaràs’ s’ha completat la sèrie protagonitzada pel sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa, publicada per l’editorial Meteora. Espinosa, d’orígen valencià i procedent de la Guàrdia Civil, està casat amb una tortosina i té dues filles independentistes.
La sèrie va començar l’any 2007 amb ‘La taca negra’, una intriga criminal al voltant del món de la prostitució de dones de l’Europa oriental a la Costa Daurada, controlades per màfies russes.El 2010 va aparèixer ‘El vi fa sang’, on una mort sospitosa vinculada al món de l’enologia destapa tot un seguit de seqüeles relacionades amb homosexualitats amagades i tràfic de drogues. La següent va ser ‘Dur de pair’ el 2012. Aquí, un crim a la cúpula empresarial tarragonina destapa un cas de pederàstia alhora que la vida personal d’Espinosa pateix un fort sotrac. Les filles, sempre rebels i contestatàries, sobretot la petita, han marxat de casa i ell no s’entèn amb la dona.

Va seguir, el 2014, ‘Tempesta al Bàltic’. Per refer la seva relació, el matrimoni Espinosa va de creuer. Però durant l’escala a Sant Petersburg una passatgera resulta morta i la investigació posterior, encapçalada per la policia russa, es va complicant…

‘Procés enverinat’, el 2016, comença amb dos morts: un independentista tirotejat en una paradeta i un polític unionista enverinat en un restaurant. Espinosa, que no vol saber res de política, es veu obligat a investigar aquests crims i en surt escaldat. Una brutal pallissa el deixa a les portes de la mort.

A ‘Si saps caure, t’alçaràs’ (2020), Emili Espinosa, després de la pallissa que va rebre, ara té una destinació més tranquil·la a la comissaria de Montblanc, tot esperant la jubilació. Ha d’investigar la mort d’una excursionista a la Serra de Prades però amb vinculacions a Barcelona i a un cas que ha deixat estupefacta i dividida la comunitat mèdica. La seva col·laboradora més directa i fidel durant l’època tarragonina, la sergent Pilar Surroca, està destinada ara a la comissaria de les Corts. Li passa el relleu de la investigació, ella en recull el testimoni i esdevé la nova protagonista. Alhora que la investigació se li complica enormement, pateix a casa seva, al Poble Sec, una de les lacres de la Barcelona actual.
Aquí Pilar Surroca creixerà com a policia, tot i que en pagarà un preu molt alt.

 

 

 

ELS CRIMS DEL CONVENT

Els crims del convent
Es tracta, com el seu títol permet endevinar, d’un altre exemple de novel·la criminal, però en context històric. El convent del títol és el de santa Anna d’Alcover. L’època, finals de 1869, un moment àlgid de conflictivitat política. Els dos crims a què al·ludeix el títol fan pensar, els investigadors, en un assassí en sèrie. Però la trama és més complexa. L’autor coneix bé el període històric, l’explica bé i el fa entenedor i, el que és més important, la ficció queda molt ben enganxada en la Història (amb majúscula). De fet, una de les coses més encertades de la novel·la és l’aparició de personatges o fets, de vegades esmentats tangencialment, de vegades amb més protagonisme, que donen veracitat al relat. Així, trobem, per exemple un periodista del Diario de Reus anomenat Francisco Gras (pàg. 58, segurament, Francesc Gras i Elias, que llavors devia tenir 19 anys), el secretari del Govern Civil, Raimundo de los Reyes (pàg. 109, personatge real que faria fortuna literària en un conte de Narcís Oller i una novel·la de Pérez Galdós), converteix el protagonista Pere Rosich en familiar llunyà dels futurs escriptors Cosme i Plàcid Vidal (pàg. 150), però sobretot destaca el protagonisme que dóna a Josep Gassol, governador civil de Tarragona, de qui s’ho inventa quasi tot, però el fa creïble, i el seu oponent Francesc Subirà, exalcalde de Reus (pàgs. 199-206).
Joan Cavallé
Un any de narrativa al Camp de Tarragona

Critica de la novel·la ‘Els crims del convent’

És encoratjador llegir crítiques com la que de la meva novel·la ELS CRIMS DEL CONVENT ha fet avui Joan A. Domènech en el seu bloc ANAR LLEGINT… Coses així et donen ànims per seguir escrivint.

“Com sempre, darrere de cada llibre hi ha una petita història (o gran). Aquest cop he aconseguit que l’amic Eduard Boada em deixés el seu exemplar Els crims del convent de Salvador Balcells i així poder assolir la xifra de 13 Assassins del Camp. Estic a dos autors de completar l’elenc literari del recull de novel·la negra de la Margarida Aritzeta…
Pel que fa a aquest llibre, les sensacions han estat realment positives. El millor de tot trobo que és el marc espai-temporal: la vila d’Alcover durant els dies de Nadal i Cap d’Any de 1869-70. Només per això cal posar-se d’immediat el xip de la novel·la històrica, de manera que necessites entendre on ets i què passava per casa nostra en aquells temps.
Per altra banda, un parell de crims. Ep, ara cal sumar els ingredients de la novel·la negra que facin la història atractiva… Per tant, un exercici complicat que el bo d’en Salvador Balcells executa amb molta destresa. De fet he estat buscant imatges de Tarragona, Reus i Alcover d’aquella època per tal de sumar realitat a la meva humil imaginació.
L’aparició d’un cadàver revoluciona els ciutadans d’Alcover. Sense suport policial, ni recursos, l’alcalde encomana la investigació del cas al sereno i a l’agutzil del poble. Poc es pensava el major de la vila que sota l’aparent innocència de l’agutzil es troba un noi carregat de dots i capacitats intel·lectuals. L’entrellat es va descobrint i tot sembla apuntar que certes forces benestants del poble estan implicades en l’escabrós afer. Es posa de manifest un cop més les corrupteles de la classe dirigent i el peculiar paper que l’església ha anat realitzant durant els segles.
L’autor ha confeccionat una novel·la absolutament fantàstica i necessària pels qui ens agrada la novel·la històrica, detectivesca i …local! Tot sumat ens regala una magnífica novel·la molt recomanable i que m’ha donat a conèixer en Salvador Balcells. Molt content, de nou!”

UNA VIDA DE LLETRA IMPRESA

Un dels meus records d’infantesa, de principis dels cinquanta, és d’acompanyar la mare a comprar queviures i veure amb delectació com, a la botiga, li donaven la compra embolicada amb papers de diari. Quan arribàvem a casa, i abans que aquell paper fos tallat a trossos per convertir-se en paper higiènic penjat d’un filferro al costat de la comuna, l’agafava pel meu compte i procurava llegir tot el que hi posava, encara que fos una plana d’anuncis.
Aquesta passió per la lectura l’he mantingut tota la vida. I entre les diverses professions que he exercit, on sempre m’he trobat més a gust ha estat en aquelles relacionades amb la lletra impresa. Per això, el 1972, amb 26 anys, vaig obrir la llibreria Xarxa, al Prat de Llobregat. El 1983, des de la mateixa llibreria vaig publicar el meu primer llibre, ‘Visca la terra’, que sis anys després el reeditaria Edicions Lluita amb el subtítol ‘Manual de l’ecologista català’. Van seguir ‘Energia i societat’, que va obtenir, a València, un premi de monografies per a l’ensenyament, i ‘Barcelona 92, com desfer Catalunya’, un llibre que va formar part de la campanya de sectors ecologistes i independentistes contra el projecte dels Jocs Olímpics de Barcelona, per espanyolista i especulatiu. En aquella època també feia de corresponsal de diverses publicacions i vaig publicar tres revistes: ‘Alenar’, un trimestral ecologista del Baix Llobregat, ‘Viure’, una publicació ecologista del Prat, i ‘Tot el Prat’, un mensual informatiu i publicitari. Posteriorment he treballat, fins la jubilació, en feines de gestió cultural i econòmica relacionades amb la premsa, primer al setmanari ‘El Temps’ i després, durant disset anys, com a secretari tècnic de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).

Tot i que com a lector hi he dedicat bona part de la vida, vaig començar ja força gran a escriure novel·les. La primera, ‘La taca negra’, va obtenir l’any 2005 el premi Joan Arús de Castellar del Vallès i dos anys després la va publicar l’editorial Meteora. Fou el primer cop que apareixia el personatge del sotsinspector del Mossos d’Esquadra Emili Espinosa. Després d’aquesta han seguit ‘El vi fa sang’ (2010), ‘Dur de pair’ (2012), ‘Tempesta al Bàltic’ (2014) i ‘Procés enverinat’ (2016), totes policíaques i protagonitzades pel mateix Espinosa. Recentment he fet la meva primera incursió en la novel·la històrica amb ‘Els crims del convent’ (Editorial Gregal, 2017), una obra també amb clau detectivesca. També he col·laborat amb contes curts en diverses obres col·lectives. Actualment treballo en tres o quatre noves novel·les…

ELS CRIMS DEL CONVENT

L’antic convent de Santa Anna d’Alcover, aleshores hospital i residència de pobres i avui Convent de les Arts, és el principal escenari de la meva darrera novel·la Els crims del convent. Es tracta d’una narració detectivesca i històrica ambientada els anys 1869 i 1870, entre la segona i la tercera carlinada, durant els aldarulls de la revolta del republicans federals, un any després de la Revolució de Setembre de 1868 i mentre governava el general Prim. En la novel·la hi ha dos crims, el segon dels quals sembla fet per distreure l’atenció del primer. També hi té un paper destacat un gos misteriós, que és qui descobreix un dels cadàvers. I tot gira al voltant d’un tresor amagat relacionat amb les guerres carlines. No puc dir gran cosa més per no desvetllar la trama, cosa que seria imperdonable en una novel·la d’intriga detectivesca.

El principal protagonista, l’agutzil Pere Rosich, és un jove funcionari municipal, fill de pagesos, idealista, reflexiu i molt espavilat, a qui espera un futur brillant com a investigador de crims. En el decurs de les investigacions coneix la que serà la seva companya sentimental, una jove de ciutat, rebel i feminista avant la letre. La seva determinació farà que resolgui el cas, malgrat les enormes dificultats que li posen. El sereno, que col·labora amb ell, és tot el contrari: materialista, borratxo, busca-bregues i expeditiu. Altres personatges destacats són el doctor Galindo, sor Madrona, el mestre Pons, els notaris Rovira i Pibernat, l’alcalde Bofarull i en Valeri, el repartidor d’aiguardents.

La novel·la l’ha publicat Gregal i la setmana vinent arriba a les llibreries.

El convent de Santa Anna actualment
El Portal de la Saura d’Alcover. Un altre dels escenaris de la novel·la

LECTURES PEL PROCÉS

EL387784Aquest dies de tantes incerteses, recomanaria una lliçó de realisme, com ara rellegir el llibre d’Humberto Eco ‘El cementiri de Praga’ (Rosa dels Vents, 2010).
Es tracta d’una novel·la que parla de serveis secrets, manipulacions, complots inexistents, intrigues i difamacions, ambientada al segle XIX però aplicable a qualsevol temps, lloc i circumstància.
La contraportada ens dóna algunes pistes de per on va la cosa: “…res no és el que sembla i ningú és qui realment diu ser: tot és segons convingui…”. I també: “…qui triomfa, ara i sempre, és qui desconfia de tots i es manté alerta…”.
I una possible conclusió: Simonini (el cínic i espavilat protagonista) i altres homes com ell, sempre han estat, són i seran entre nosaltres fent-nos ballar al ritme de les seves manipulacions.

Festival de Novel·la Negra i Policíaca a l’Espluga de Francolí

Programa definitiu del Festival que celebrarem a l’Espluga pel pont de l’1 de maig. T’animes a venir?

EL VI FA SANG,  FESTIVAL INTERNACIONAL DE NOVEL·LA CRIMINAL EN CATALÀ DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ 2015

Dimarts 28 d’abril de 2015

19.00 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Presentació del llibre ’La memòria del cor’ de Xavier Torrents (Publicacions UAB)  Introducció: Salvador Balcells.

Dimecres 29 d’abril de 2015

19.00 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Presentació dels llibres ‘La sergent Anna Grim’ de Montse Sanjuan (Pagès Editors) i ‘Cap llàgrima sobre la tomba’ de Sílvia Mayans (Pagès Editors).

Dijous 30 d’abril de 2015

18.00 h. Fassina Balanyà:

Presentació dels llibres “Males arts” d’Albert Gassull (Empúries-62) i ‘La nit de Damballah’ de Jordi Solé (Columna-62).

19.30 h. Carrers de l’Espluga de Francolí:

Batucada popular anunciant el Festival

Divendres 1 de maig de 2015

11.00 h. Museu Vida Rural:

Inauguració del Festival amb presència d’autoritats i organitzadors.

11.45 h. Museu Vida Rural:

Homenatge a tres pioners del gènere en català (Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster)’

Conductors de l’acte: Salvador Balcells (escriptor i comissari del Festival) i Àlex Martin Escribà (director de Crims.cat, professor Universitat de Salamanca).

Amb intervencions de Rafael Tasis Ferrer (fill de Rafael Tasis), Carles Molins (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) i Josep Vallverdú (escriptor).

12.30 h. Museu Vida Rural:

Copa de cava de la Conca de Barberà.

12.45 h. Museu de la Vida Rural:

Taula rodona: ‘La novel·la criminal en català, avui’

Rafael Vallbona (periodista, escriptor i professor Blanquerna), Sebastià Benassar (escriptor i periodista) i Anna Maria Villalonga (professora UB, escriptora i estudiosa del gènere).

Moderador: Joan Rendé (escriptor, periodista i vinater)

13.45 h. Museu Vida Rural:

Tast de vins de la DO Conca de Barberà

16.30 h. Museu Vida Rural:

Taula rodona: ‘El personatge a les novel·les criminals’

Margarida Aritzeta (escriptora i professora URV), Jaume Benavente (escriptor), Marta Banús (escriptora) i Lluís Bosch (escriptor).

Moderador: Salvador Balcells (escriptor i promotor cultural).

18.00 h. Celler Rendé Masdéu:

Presentació dels llibres ‘El franctirador’ d’Albert Pijuan i  ‘La casa dels intercanvis’ d’Albert Musa (Angle Editorial), ‘Crims nostrats’ de diversos autors (Edicions Xandri) i ‘Puta pasta’ d’Emili Bayo (La Magrana-RBA) guanyador del premi Crims de Tinta 2015.

19:30 h.  Celler Vidbertus:

Presentació dels llibres ‘Rafael Tasis novel·lista policíac’ d’Àlex Martin Escribà (AlRevés), “On mai no creix l’herba’ de Sebastià Benassar (Crims.cat-AlRevés), ‘La sang és més dolça que la mel’ de Josep Torrent, Premi Memorial Agustí Vehí (Crims.cat-AlRevés) i altres novetats de la col·lecció Crims.cat.

22.30 h.  Casalet:

Projecció de la pel·lícula de cinema negre Seven, de David Fincher, interpretada per  Brad Pitt y Morgan Freeman

 

Dissabte 2 de maig de 2015

De les 10.00 h  a les 14:00 h i de les 17.00 h a lesa 20.00 h. Pati Antic Hospital:

Mercat de novel·la negra i policíaca.

11.00 h.  Sala Polivalent Antic Hospital:

Taula rodona ‘Trames criminals i independència de Catalunya’

Jordi Pijoan (escriptor), Núria Cadenes (escriptora, llibretera i política) i Jordi de Manuel (escriptor i professor).

Moderador: Jordi Cervera (escriptor i periodista).

12.00 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Taula rodona: Col·leccions específiques de gènere criminal, si o no?’

Jordi Canal (director de la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Ll.), Àlex Martin Escribà (director de Crims.cat, professor Universitat de Salamanca), Jordi Fernando (editor de Meteora) i Josep Gregori (editor de Bromera).

Moderador: Josep Maria Rovira (editor, gestor cultural i comunicador)

13.30 h. Celler Cooperatiu (Catedral del Vi):

Presentació dels llibres ‘La dona de gris’ d’Anna Maria Villalonga (Llibres del Delicte), ‘L’amant xinès’ de Margarida Aritzeta (Llibres del Delicte) i altres novetats de Llibres del Delicte.

16.30 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Taula rodona: ‘La traducció al català (i del català) de novel·la criminal’

Pau Joan Hernàndez (traductor), Pau Vidal (traductor i escriptor) i Dolors Udina (traductora).

Moderador: Sebastià Benassar (escriptor i periodista).

18.00 h. Fassina Balanyà:

Presentació dels llibres ‘La música dels camaleons’ de Jordi Cervera (Editorial Bromera), ‘Ordres sagrades’ de Benjamin Black (Editorial Bromera), Dibuix a les fosques’ de Jaume Benavente (Editorial Meteora) i ‘La trampa’ de Teresa Juvé (Editorial Meteora).

 Casalet:

Concert de jazz – Jordi Rabascall 12 to 12 Quartet featuring Oriol Vallès Presenten el seu nou disc Do the Duu Du amb Jordi Rabascall a la veu, Oriol Gonzalez a la bateria, Oriol Roca al contrabaix, Albert Caire al piano i Oriol Vallès a la trompeta.

 

Diumenge 3 de maig de 2015

A partir de les 11.00 h. Casalet:

GALA FINAL DEL FESTIVAL ‘EL VI FA SANG’ dirigida i presentada per l’equip de l’Espluga FM Ràdio:

–         Reconeixement i homenatge a un autor internacional de novel·la criminal per la seva obra traduïda al català.

–         Lliurament de premis del concurs literari ‘Un cas criminal en cinc versions’

–         Reconeixement a autors vinculats al territori

–         Lliurament del 1er. premi EL VI FA SANG a un autor o autora català per la seva obra.

13.30 h. Casalet:

Cloenda del Festival amb presència d’autoritats i organitzadors i assassinat d’una ampolla de vi. Tast de vins de la DO Conca de Barberà

…………………………………………………………………………………………………………..

Notes:

–         En cas necessari, la Gala Final es traslladaria del Casalet al teatre del Casal.

–         Els escenaris del Festival estaran ambientats amb motius criminals.

–         Al llarg del Festival hi haurà breus accions teatrals al·lusives i inesperades.

–         Totes les presentacions de llibres aniran acompanyades de tast de vins.

–         L’entrada a totes les activitats del Festival és lliure i gratuïta. I sense inscripció prèvia.

–         L’accés als tasts de vins pot quedar limitat a la capacitat del respectius espais.

Portada El vi fa sang

EL VI FA SANG – PRIMER FESTIVAL INTERNACIONAL DE NOVEL·LA CRIMINAL EN CATALÀ

L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) 1, 2 i 3 de maig de 2015

EL VI FA SANG constitueix un festival literari atípic. En primer lloc pel seu mateix nom. A diferència de la resta de festivals d’aquest gènere, s’ha substituït la denominació Novel·la Negra per Novel·la Criminal. Considerem que aquest segon concepte aplega millor les dues grans variants del gènere:

La novel·la policíaca o detectivesca, dita també novel·la enigma, que destaca per la importància del paper central que hi té el detectiu investigador, ja sigui oficial, privat o afeccionat. El seu objectiu és resoldre un cas criminal més o menys complicat.

La novel·la negra, entesa com a narració que va més enllà de l’esquema del crim i la seva investigació i sovint se centra en altres motius literaris associats, com ara el submón del delicte, les característiques personals del detectiu o del criminal, una visió crítica de la societat, etcètera.

L’altra originalitat del Festival EL VI FA SANG resulta del fet de maridar literatura de gènere amb bon vi. De fet, la combinació de llibres amb vi no és cap novetat. Les biblioteques públiques de Catalunya, incloses les de la Conca de Barberà, ja fa temps que ho fan amb el programa Biblioteques amb DO.

Així doncs, aquest festival també combina la promoció de la novel·la criminal amb la promoció dels vins de la Denominació d’Origen Conca de Barberà.

Fins ara, entre els festivals i trobades d’aquesta mena en el nostre àmbit lingüístic, només n’hi havia dos de dedicats al la novel•la criminal catalana. Es tracta d’Andorra Negra i Tiana Negra, que han celebrar les seves primera i tercera edició, respectivament.

EL VI FA SANG ve a omplir un altre buit ja que, a més d’obres d’autors catalans i en català, inclou també traduccions al català d’autors en altres llengües. És per aquest motiu que l’anomenem INTERNACIONAL.

Cartell_El Vi fa Sang

RAFAEL TASIS, L’HOME ORQUESTRA

ok rafael TasisAhir al vespre, com una mena d’avançament del festival BCNegra que s’inaugura avui, va tenir lloc a la biblioteca La Bòbila, especialitzada en novel·la negra, la presentació del llibre ‘Rafael Tasis, novel·lista policíac’, escrit per Àlex Martin Escribà i publicat per l’editorial Alrevés. L’autor i l’Anna Maria Villalonga, ambdós estudiosos del gènere, ens van explicar aquesta faceta d’en Tasis, que va viure entre 1906 i 1966.

Va escriure, a l’exili de Paris, tres novel·les d’aquest tipus: ‘La bíblia valenciana’, ‘Un crim al Paralelo’ i ‘Es hora de plegar’, on presentava una Barcelona que ja només existia en la imaginació dels exiliats com ell, la dels anys previs a l’esclat de la guerra.

Però també convé explicar que Rafael Tasis va ser molt més que un novel·lista. Era crític literari, traductor, impressor, llibreter, periodista, activista polític i, per damunt de tot, un autodidacta amb una voracitat lectora poc habitual i una fabulosa curiositat intel·lectual. Havia estat director general de presons de la Generalitat republicana. I a partir del retorn de l’exili, l’any 1948, la seva llibreria de la Rambla va esdevenir un centre neuràlgic del catalanisme cultural i literari de la postguerra. També va escriure i publicar obres de teatre, llibres d’història, antologies literàries, llibres d’assaig i innombrables articles en diaris i revistes de l’interior i de l’exili.

Era tal la seva fama de divulgador cultural, intel·lectual compromès i batallador constant, que pels ambients catalanistes de l’època s’havia fer popular la frase: “Quan no sapigueu una cosa, pregunteu-ho a en Tasis”.

Quatre novel·les, per ara…

001 (5) 001 (6)

001 (3) 001 (4)

Per ordre cronològic, les quatre novel·les publicades fins ara de la meva sèrie del sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa. La cinquena -i probablement última- està en procés de creació. El títol de la segona, EL VI FA SANG, dona nom a un nou festival de novel·la negra i criminal que té prevista la primera edició la primavera de 2015. Ja un n’aniré informant…

EL NAIXEMENT D’UN NOU NOVEL·LISTA

Un bon amic meu, en Francesc Xavier Torrents, acaba de guanyar el vintè premi de novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders, que convoquen l’Ajuntament de Cerdanyola i la UAB. Ho ha fet amb una narració policíaca titulada ‘La memòria del cor’. És la seva primera novel·la!.
Es tracta d’una obra d’intriga que barreja amb encert i excel·lent documentació l’actualitat amb la guerra civil, l’exili, la segona guerra mundial i algunes conseqüències de tot plegat. Molt recomanable.
L’bra serà editada pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma i es presentarà el proper mes de novembre.
Aquí en teniu tres petits fragment, per anar fent boca:

Exactament una Parabellum Luger P.08 automàtica de 9 milímetres, la mateixa que, ara feia dos anys, l’oncle Isidre havia utilitzat per assassinar un pacient de la residència de Calella on estava ingressat. Aquell fet terrible i inexplicable havia trasbalsat tothom i fou l’origen d’un intens debat sobre fins on es podia arribar en les mesures de seguretat que calia adoptar a les residències geriàtriques per protegir residents i treballadors de possibles atacs de malalts amb patologies que podien desenvolupar brots agressius.
En Gabriel coneixia bé l’arma, no només perquè l’havia tinguda a les mans quan era un vailet, sinó perquè l’havia tornat a veure molts anys després en un lloc ben diferent: el laboratori de balística de la Divisió de Policia Científica dels Mossos d’Esquadra.

—————-
La nit va ser moguda. Somnis i malsons s’alternaven en una bogeria d’imatges sense sentit en les quals el conseller, vestit de nazi, li preguntava al comissari Blasco si ja havia enviat al crematori aquell malparit d’en Gabriel Garcés, mentre la Conxita, boja d’alegria, balandrejava alegrement les seves tetes sota la mirada ansiosa dels soldats aliats, que havien traslladat la marxa triomfal dels carrers de París a la Via Laietana. Les cares d’aquests darrers adoptaven la fisonomia de persones conegudes i desfilaven davant dels seus ulls per retreure-li no haver fet res útil amb la seva vida, mentre que ells havien sacrificat les seves per un món millor. Es va despertar de matinada, amarat d’una suor freda, en el moment que un Paul Newman vestit amb uniforme de campanya i casc d’acer l’apuntava amb el seu fusell i el comminava a entregar-se als exèrcits vencedors. Li va costar situar-se de nou a la realitat, identificar la seva habitació i els seus objectes, de tan real com havia estat el somni. Tens i esgotat, va sortir a la terrassa per tal que l’aire fresc el fes tornar a sentir-se en el món dels vius. Un cop es va asserenar va tornar al llit i es va quedar plàcidament adormit quan el cel començava a clarejar més enllà de l’horitzó.

Era gairebé migdia quan es va despertar, descansat però amb el record ben viu de la nit que havia passat. Estava convençut que tot havia estat el resultat de la tensió acumulada a causa dels esdeveniments de les últimes hores. Va decidir no donar-li més importància perquè no es volia obsessionar amb una situació que ja havia escapat al seu control. Senzillament no podia fer altra cosa que esperar a veure què decidien fer amb ell.
———————–
 Un cop va fer un bon glop de la nova copa que en Gabriel li acabava de servir, en Cinto es va enfonsar a la seva butaca tant com va poder i va deixar caure les espatlles com si es volgués acomodar per emprendre un llarg viatge. Sostenia la copa de conyac amb les dues mans i se la mirava fixament, com si a l’interior del líquid de reflexos vermellosos hi pogués veure els esdeveniments de la seva vida en un immens guirigall on calia posar ordre.
—Què vols saber?
—Vull que m’ho expliqui tot. Com es van conèixer vostè i el meu oncle Isidre. Tot des del principi.
El principi —va començar a parlar en Cinto—. El principi van ser les «pavas». Els anomenàvem «pavas». No sé qui se’l devia inventar, aquest nom, ni perquè. Potser qui els va batejar així hi trobava alguna similitud amb els galls d’indi, però jo mai no la vaig saber veure. En realitat eren uns trimotors italians molt macos, els Savoia Marchetti SM 79, ja se sap el disseny italià. La pega, i el que els feia terriblement antipàtics, era que venien per bombardejar-nos.

 

ELS PRECEDENTS DEL PERSONATGE EMILI ESPINOSA

Emili Espinosa, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra, és el protagonista de les meves novel·les La taca negra‘, ‘El vi fa sang’, Dur de pair’ i ‘Tempesta al Bàltic’, publicades per l’editorial Meteora.
Això de què un mateix personatge, ja sigui un policia, un investigador privat o un simple amateur, protagonitzi diferents novel·les, és molt habitual en el gènere negre.

Fent un repàs ràpid a la història, trobem que ja des dels anys cinquanta del segle passat hi ha hagut, als Països Catalans i en català, investigadors singulars que han tingut continuïtat: Rafael Tasis va iniciar la sèrie amb el comissari Vilagut i el periodista Caldes, protagonistes de les seves novel·les de lladres i serenos, començant per La bíblia valenciana.

El va seguir Jaume Fuster, primer amb el personatge d’Enric Vidal a De mica en mica s’omple la pica, i després amb Lluís Arquer, que va aparèixer per primera vegada a Les claus de vidre.

La mallorquina Maria Antònia Oliver no va voler ser menys i va crear la detectiva Lònia Guiu, protagonista d’Estudi en lila i altres novel·les.

També Antoni Serra, des de les Illes, amb el seu detectiu i ex policia Celso Mosqueiro.

I, és clar, Ferran Torrent, des del País Valencià, amb un detectiu estripat i peculiar, de nom Butxana, acompanyat del periodista Hèctor Barrera. (Un investigador i un periodista, igual que Rafael Tasis!).

En canvi, Andreu Martin, tot i la seva obra ingent de quasi un centenar de novel·les negres, només repeteix protagonista en la seva sèrie juvenil de l’inspector Flanagan.

I pel que fa a altres llengües tenim, per començar, els grans clàssics del gènere: Conan Doyle amb Sherlock Holmes, Agata Christie amb el comissari Poirot, George Simenon amb el comissari Maigret, Dashiell Hammett amb Sam Spade i Raymond Chandler amb Philip Marlowe.
Entre els més famosos en espanyol hi ha, possiblement, el Carballo, de Vázquez Montalban, el Plinio, de Garcia Pavón i la Petra Delicado, d’Alícia Giménez-Barlett. A Itàlia n’hi ha dos de molt destacats: el comissari Brunetti, de Donna Leon i el comissari Montalbano, d’Andrea Camilleri. A Grècia el comissari Karitos, de Petros Markaris. I a Suècia, evidentment, l’inspector Wallander, de Henning Mankell.

I molts més que podríem anomenar, tan en català com en altres idiomes. 

D’aquest darrers que he citat, n’hi ha algun que s’assembli a Espinosa? Que s’hi noti la inspiració? Sincerament, no ho tinc gens clar. Tots ells m’han agradat quan els he llegit i possiblement m’hagin influït, poc o molt.

Potser Brunetti en seria pròxim, perquè també té una família que juga un paper important a les novel·les. A més, té també una col·laboradora experta en informàtica. Però a partir d’aquí cap més semblança, perquè es tracta d’un tipus afable, exquisit i culte, que llegeix Dant i altres clàssics. Tot el contrari que Espinosa.

El grec Kostas Karitos té també algunes semblances. La seva família és menys elitista i ell havia estat policia durant la dictadura dels coronels. Però difícilment em pot haver influït, perquè el vaig conèixer per primer cop quan ja havia publicat les primeres històries d’Espinosa, un ex guàrdia civil, i aquest personatge meu ja estava totalment configurat.

Pel que fa a l’italià Montalbano, coincideixen en què contínuament s’estan enfrontant amb els seus superiors, però en res més. Espinosa, al contrari que ell, no dóna gaire importància al menjar, que considera més una obligació forçada que no pas un plaer dels sentits.

I fins i tot amb Kurt Wallander pot tenir nexes comuns, perquè aquest viu deprimit des que el va deixar la seva dona, igual que a l’Espinosa de Dur de pair. Però en el nostre cas es tracta d’un fet puntual en la vida del personatge, que es resol a Tempesta al Bàltic.
En qualsevol cas, resulta gratificant el fet de seguir l’estel·la de tants escriptors admirats.

Una guia de gran interès sobre els Templers a Catalunya

“L’ORDE DEL TEMPLE A CATALUNYA. Un recorregut pel seu patrimoni”
Marcel J. Poblet Romeu
Cossetània Edicions, 2014

Aquesta guia proposa un seguit de rutes pel patrimoni templer segons un criteri de selecció basat en la rellevància de cada element, la seva situació, un estat de conservació que en permeti la comprensió, l’accessibilitat i la possibilitat de connectar cada element amb altres de propers.
Amb evident intencionalitat divulgativa, l’autor inclou una interessantíssima introducció a l’Orde del Temple i la seva època. Així, en assabentem de l’origen del nom, la seva organització i expansió, el poder que va assolir, la crisi dels ordes religiosomilitars arran del fracàs de la Croada, el procés contra els Templers i la seva dissolució. També inclou informació relativa a l’extensió posterior del mite del Temple, que ha arribat fins als nostres dies amb tot de referències esotèriques, simbolismes numerològics i de savieses ocultes.
La província catalana del Temple, que incloia els convents de tots els regnes de la Corona catalanoaragonesa i els de Navarra, va tenir unes 40 comandes (cèl·lules organitzatives), cadacuna de les quals amb propietats en llocs diversos. De tot aquest patrimoni només ens ha arribat una petita part i sovint amb mala conservació. Alguns indrets, tanmateix, com el castell de Miravet que apareix a la portada, el de Peníscola o el de Gardeny, a Lleida, es troben en un estat excel·lent gràcies a restauracions posteriors. 
D’questa petita part tracta la present guia, dividida en sis rutes i vint-i-un indrets.

 

PRESENTACIÓ I PRESENTADORS

El proper dimarts, dia 4 de febrer, farem la presentació a Barcelona, a la llibreria La Impossible, de la meva darrera novel·la, la quarta, titulada TEMPESTA AL BÀLTIC. En aquesta ocasió li he demanat a l’Anna Maria Villalonga que en sigui la presentadora. I ella m’ha fer l’honor d’acceptar.
L’Anna Maria és professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, investigadora, escriptora, crítica literària i de cinema. I treballa al voltant de la novel·la negra, de la què s’ha convertit en una experta destacada. El seu blog A l’ombra del crim, centrat en la literatura de gènere negre, és un punt de trobada i una referència per a molts seguidors.
Tinc uns presentadors que són tot un luxe per a aquest modest escriptor, que ha tingut la sort de trobar una editorial, Meteora, que hi ha cregut i ha arriscat. 
El primer presentador, quan va aparèixer LA TACA NEGRA, va ser l’escriptor, periodista i amic Joan Rendé, espluguí com jo mateix. L’obra novel·lística d’en Joan, marcada per una característica ironia, l’ha fet mereixedor de diversos premis literaris. Va ser director de l’Aula de Lletres i de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
El següent presentador, amb motiu de la novel·la EL VI FA SANG, fou en Carles Duarte. Amb només cinquanta-cinc anys, la seva biografia donaria per omplir un llibre sencer. Em limitaré a dir que és un gran poeta, amb una obra extensa i de qualitat, traduïda a diverses llengües; un lingüista destacat, amb importants treballs d’investigació i de divulgació, que ha col·laborat amb figures senyeres de la lingüística, com ara Badia i Margarit i Joan Colomines; i un polític i administrador de primera fila, que ha ostentat i ostenta càrrecs de gran responsabilitat, generalment vinculats a la cultura, com el més recent de president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts. 
El va seguir, fent de presentador de DUR DE PAIR, el periodista Xavier Graset. En Xavier és actualment una de les figures més populars dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, especialment en la seva faceta de presentador. També ha publicat diversos llibres i col·labora regularment en mitjans escrits. Té una gràcia especial que fa les delícies de qui el llegeix o l’escolta. Una gràcia que també es va manifestar en la presentació del meu llibre.
El què us deia: un luxe de presentadors, que per ara es completa amb l’Anna Maria Villalonga.

MISTERI I INTRIGA A LA TERCERA EDAT

Jo pensava que era una rara avis per haver començat a escriure novel·la policíaca passats els seixanta anys. Però acabo d’assabentar-me que hi ha qui em supera de molt: Llorenç Sant Marc va publicar la seva primera novel·la d’aquest gènere a la sorprenent edat de vuitanta anys. Es titulava La mort del benefactor i després encara van seguir Fallida fraudulenta, Els comptes clars i Guardo el confident.
Va ser a principis de la dècada dels vuitanta i el seu nom va passar a engroixir la migrada llista de conreadors en català de novel·la negra, con se’n començava a dir aleshores.
La mort del benefactor la protagonitza el comissari Porta, home de tarannà reposat, amb molts quilos de més, amb una bona panxa, que va a poc a poc però que no l’atura ningú fins a resoldre el cas. Bon observador i bon psicòleg, no es deixa perdre la més mínima insinuació i és un bon descabdellador de cabdells.
A més de Llorenç Sant Marc hi havia, per la mateixa època, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster. L’iniciador del gènere a casa nostra, Rafael Tasis, havia mort quinze anys abans.
Però cal dir que per aquells mateixos anys també feren alguna aportació al gènere altres escriptors, com ara el valencià Josep Lluís Seguí, els illencs Guillem Frontera i Llorenç Capellà, Maria Aurèlia Capmany, Ignasi Riera, Vicenç Villatoro o fins i tot Joaquim Carbó amb contes policíacs per a nens. 
Per cert, Llorenç Sant Marc era un pseudònim. El seu nom veritable era Joan Carandell, el pare de la coneguda nissaga dels Carandell.