SALVADOR BALCELLS

Amb la recent aparició de la novel·la ‘Si saps caure, t’alçaràs’ s’ha completat la sèrie protagonitzada pel sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa, publicada per l’editorial Meteora. Espinosa, d’orígen valencià i procedent de la Guàrdia Civil, està casat amb una tortosina i té dues filles independentistes.
La sèrie va començar l’any 2007 amb ‘La taca negra’, una intriga criminal al voltant del món de la prostitució de dones de l’Europa oriental a la Costa Daurada, controlades per màfies russes.El 2010 va aparèixer ‘El vi fa sang’, on una mort sospitosa vinculada al món de l’enologia destapa tot un seguit de seqüeles relacionades amb homosexualitats amagades i tràfic de drogues. La següent va ser ‘Dur de pair’ el 2012. Aquí, un crim a la cúpula empresarial tarragonina destapa un cas de pederàstia alhora que la vida personal d’Espinosa pateix un fort sotrac. Les filles, sempre rebels i contestatàries, sobretot la petita, han marxat de casa i ell no s’entèn amb la dona.

Va seguir, el 2014, ‘Tempesta al Bàltic’. Per refer la seva relació, el matrimoni Espinosa va de creuer. Però durant l’escala a Sant Petersburg una passatgera resulta morta i la investigació posterior, encapçalada per la policia russa, es va complicant…

‘Procés enverinat’, el 2016, comença amb dos morts: un independentista tirotejat en una paradeta i un polític unionista enverinat en un restaurant. Espinosa, que no vol saber res de política, es veu obligat a investigar aquests crims i en surt escaldat. Una brutal pallissa el deixa a les portes de la mort.

A ‘Si saps caure, t’alçaràs’ (2020), Emili Espinosa, després de la pallissa que va rebre, ara té una destinació més tranquil·la a la comissaria de Montblanc, tot esperant la jubilació. Ha d’investigar la mort d’una excursionista a la Serra de Prades però amb vinculacions a Barcelona i a un cas que ha deixat estupefacta i dividida la comunitat mèdica. La seva col·laboradora més directa i fidel durant l’època tarragonina, la sergent Pilar Surroca, està destinada ara a la comissaria de les Corts. Li passa el relleu de la investigació, ella en recull el testimoni i esdevé la nova protagonista. Alhora que la investigació se li complica enormement, pateix a casa seva, al Poble Sec, una de les lacres de la Barcelona actual.
Aquí Pilar Surroca creixerà com a policia, tot i que en pagarà un preu molt alt.

Els crims del convent
Es tracta, com el seu títol permet endevinar, d’un altre exemple de novel·la criminal, però en context històric. El convent del títol és el de santa Anna d’Alcover. L’època, finals de 1869, un moment àlgid de conflictivitat política. Els dos crims a què al·ludeix el títol fan pensar, els investigadors, en un assassí en sèrie. Però la trama és més complexa. L’autor coneix bé el període històric, l’explica bé i el fa entenedor i, el que és més important, la ficció queda molt ben enganxada en la Història (amb majúscula). De fet, una de les coses més encertades de la novel·la és l’aparició de personatges o fets, de vegades esmentats tangencialment, de vegades amb més protagonisme, que donen veracitat al relat. Així, trobem, per exemple un periodista del Diario de Reus anomenat Francisco Gras (pàg. 58, segurament, Francesc Gras i Elias, que llavors devia tenir 19 anys), el secretari del Govern Civil, Raimundo de los Reyes (pàg. 109, personatge real que faria fortuna literària en un conte de Narcís Oller i una novel·la de Pérez Galdós), converteix el protagonista Pere Rosich en familiar llunyà dels futurs escriptors Cosme i Plàcid Vidal (pàg. 150), però sobretot destaca el protagonisme que dóna a Josep Gassol, governador civil de Tarragona, de qui s’ho inventa quasi tot, però el fa creïble, i el seu oponent Francesc Subirà, exalcalde de Reus (pàgs. 199-206).
Joan Cavallé
Un any de narrativa al Camp de Tarragona

És encoratjador llegir crítiques com la que de la meva novel·la ELS CRIMS DEL CONVENT ha fet avui Joan A. Domènech en el seu bloc ANAR LLEGINT… Coses així et donen ànims per seguir escrivint.

“Com sempre, darrere de cada llibre hi ha una petita història (o gran). Aquest cop he aconseguit que l’amic Eduard Boada em deixés el seu exemplar Els crims del convent de Salvador Balcells i així poder assolir la xifra de 13 Assassins del Camp. Estic a dos autors de completar l’elenc literari del recull de novel·la negra de la Margarida Aritzeta…
Pel que fa a aquest llibre, les sensacions han estat realment positives. El millor de tot trobo que és el marc espai-temporal: la vila d’Alcover durant els dies de Nadal i Cap d’Any de 1869-70. Només per això cal posar-se d’immediat el xip de la novel·la històrica, de manera que necessites entendre on ets i què passava per casa nostra en aquells temps.
Per altra banda, un parell de crims. Ep, ara cal sumar els ingredients de la novel·la negra que facin la història atractiva… Per tant, un exercici complicat que el bo d’en Salvador Balcells executa amb molta destresa. De fet he estat buscant imatges de Tarragona, Reus i Alcover d’aquella època per tal de sumar realitat a la meva humil imaginació.
L’aparició d’un cadàver revoluciona els ciutadans d’Alcover. Sense suport policial, ni recursos, l’alcalde encomana la investigació del cas al sereno i a l’agutzil del poble. Poc es pensava el major de la vila que sota l’aparent innocència de l’agutzil es troba un noi carregat de dots i capacitats intel·lectuals. L’entrellat es va descobrint i tot sembla apuntar que certes forces benestants del poble estan implicades en l’escabrós afer. Es posa de manifest un cop més les corrupteles de la classe dirigent i el peculiar paper que l’església ha anat realitzant durant els segles.
L’autor ha confeccionat una novel·la absolutament fantàstica i necessària pels qui ens agrada la novel·la històrica, detectivesca i …local! Tot sumat ens regala una magnífica novel·la molt recomanable i que m’ha donat a conèixer en Salvador Balcells. Molt content, de nou!”

Un dels meus records d’infantesa, de principis dels cinquanta, és d’acompanyar la mare a comprar queviures i veure amb delectació com, a la botiga, li donaven la compra embolicada amb papers de diari. Quan arribàvem a casa, i abans que aquell paper fos tallat a trossos per convertir-se en paper higiènic penjat d’un filferro al costat de la comuna, l’agafava pel meu compte i procurava llegir tot el que hi posava, encara que fos una plana d’anuncis.
Aquesta passió per la lectura l’he mantingut tota la vida. I entre les diverses professions que he exercit, on sempre m’he trobat més a gust ha estat en aquelles relacionades amb la lletra impresa. Per això, el 1972, amb 26 anys, vaig obrir la llibreria Xarxa, al Prat de Llobregat. El 1983, des de la mateixa llibreria vaig publicar el meu primer llibre, ‘Visca la terra’, que sis anys després el reeditaria Edicions Lluita amb el subtítol ‘Manual de l’ecologista català’. Van seguir ‘Energia i societat’, que va obtenir, a València, un premi de monografies per a l’ensenyament, i ‘Barcelona 92, com desfer Catalunya’, un llibre que va formar part de la campanya de sectors ecologistes i independentistes contra el projecte dels Jocs Olímpics de Barcelona, per espanyolista i especulatiu. En aquella època també feia de corresponsal de diverses publicacions i vaig publicar tres revistes: ‘Alenar’, un trimestral ecologista del Baix Llobregat, ‘Viure’, una publicació ecologista del Prat, i ‘Tot el Prat’, un mensual informatiu i publicitari. Posteriorment he treballat, fins la jubilació, en feines de gestió cultural i econòmica relacionades amb la premsa, primer al setmanari ‘El Temps’ i després, durant disset anys, com a secretari tècnic de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).

Tot i que com a lector hi he dedicat bona part de la vida, vaig començar ja força gran a escriure novel·les. La primera, ‘La taca negra’, va obtenir l’any 2005 el premi Joan Arús de Castellar del Vallès i dos anys després la va publicar l’editorial Meteora. Fou el primer cop que apareixia el personatge del sotsinspector del Mossos d’Esquadra Emili Espinosa. Després d’aquesta han seguit ‘El vi fa sang’ (2010), ‘Dur de pair’ (2012), ‘Tempesta al Bàltic’ (2014) i ‘Procés enverinat’ (2016), totes policíaques i protagonitzades pel mateix Espinosa. Recentment he fet la meva primera incursió en la novel·la històrica amb ‘Els crims del convent’ (Editorial Gregal, 2017), una obra també amb clau detectivesca. També he col·laborat amb contes curts en diverses obres col·lectives. Actualment treballo en tres o quatre noves novel·les…

L’antic convent de Santa Anna d’Alcover, aleshores hospital i residència de pobres i avui Convent de les Arts, és el principal escenari de la meva darrera novel·la Els crims del convent. Es tracta d’una narració detectivesca i històrica ambientada els anys 1869 i 1870, entre la segona i la tercera carlinada, durant els aldarulls de la revolta del republicans federals, un any després de la Revolució de Setembre de 1868 i mentre governava el general Prim. En la novel·la hi ha dos crims, el segon dels quals sembla fet per distreure l’atenció del primer. També hi té un paper destacat un gos misteriós, que és qui descobreix un dels cadàvers. I tot gira al voltant d’un tresor amagat relacionat amb les guerres carlines. No puc dir gran cosa més per no desvetllar la trama, cosa que seria imperdonable en una novel·la d’intriga detectivesca.

El principal protagonista, l’agutzil Pere Rosich, és un jove funcionari municipal, fill de pagesos, idealista, reflexiu i molt espavilat, a qui espera un futur brillant com a investigador de crims. En el decurs de les investigacions coneix la que serà la seva companya sentimental, una jove de ciutat, rebel i feminista avant la letre. La seva determinació farà que resolgui el cas, malgrat les enormes dificultats que li posen. El sereno, que col·labora amb ell, és tot el contrari: materialista, borratxo, busca-bregues i expeditiu. Altres personatges destacats són el doctor Galindo, sor Madrona, el mestre Pons, els notaris Rovira i Pibernat, l’alcalde Bofarull i en Valeri, el repartidor d’aiguardents.

La novel·la l’ha publicat Gregal i la setmana vinent arriba a les llibreries.

Aquest dies de tantes incerteses, recomanaria una lliçó de realisme, com ara rellegir el llibre d’Humberto Eco ‘El cementiri de Praga’ (Rosa dels Vents, 2010).
Es tracta d’una novel·la que parla de serveis secrets, manipulacions, complots inexistents, intrigues i difamacions, ambientada al segle XIX però aplicable a qualsevol temps, lloc i circumstància.
La contraportada ens dóna algunes pistes de per on va la cosa: “…res no és el que sembla i ningú és qui realment diu ser: tot és segons convingui…”. I també: “…qui triomfa, ara i sempre, és qui desconfia de tots i es manté alerta…”.
I una possible conclusió: Simonini (el cínic i espavilat protagonista) i altres homes com ell, sempre han estat, són i seran entre nosaltres fent-nos ballar al ritme de les seves manipulacions.

Programa definitiu del Festival que celebrarem a l’Espluga pel pont de l’1 de maig. T’animes a venir?

EL VI FA SANG,  FESTIVAL INTERNACIONAL DE NOVEL·LA CRIMINAL EN CATALÀ DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ 2015

Dimarts 28 d’abril de 2015

19.00 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Presentació del llibre ’La memòria del cor’ de Xavier Torrents (Publicacions UAB)  Introducció: Salvador Balcells.

Dimecres 29 d’abril de 2015

19.00 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Presentació dels llibres ‘La sergent Anna Grim’ de Montse Sanjuan (Pagès Editors) i ‘Cap llàgrima sobre la tomba’ de Sílvia Mayans (Pagès Editors).

Dijous 30 d’abril de 2015

18.00 h. Fassina Balanyà:

Presentació dels llibres “Males arts” d’Albert Gassull (Empúries-62) i ‘La nit de Damballah’ de Jordi Solé (Columna-62).

19.30 h. Carrers de l’Espluga de Francolí:

Batucada popular anunciant el Festival

Divendres 1 de maig de 2015

11.00 h. Museu Vida Rural:

Inauguració del Festival amb presència d’autoritats i organitzadors.

11.45 h. Museu Vida Rural:

‘Homenatge a tres pioners del gènere en català (Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster)’

Conductors de l’acte: Salvador Balcells (escriptor i comissari del Festival) i Àlex Martin Escribà (director de Crims.cat, professor Universitat de Salamanca).

Amb intervencions de Rafael Tasis Ferrer (fill de Rafael Tasis), Carles Molins (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) i Josep Vallverdú (escriptor).

12.30 h. Museu Vida Rural:

Copa de cava de la Conca de Barberà.

12.45 h. Museu de la Vida Rural:

Taula rodona: ‘La novel·la criminal en català, avui’

Rafael Vallbona (periodista, escriptor i professor Blanquerna), Sebastià Benassar (escriptor i periodista) i Anna Maria Villalonga (professora UB, escriptora i estudiosa del gènere).

Moderador: Joan Rendé (escriptor, periodista i vinater)

13.45 h. Museu Vida Rural:

Tast de vins de la DO Conca de Barberà

16.30 h. Museu Vida Rural:

Taula rodona: ‘El personatge a les novel·les criminals’

Margarida Aritzeta (escriptora i professora URV), Jaume Benavente (escriptor), Marta Banús (escriptora) i Lluís Bosch (escriptor).

Moderador: Salvador Balcells (escriptor i promotor cultural).

18.00 h. Celler Rendé Masdéu:

Presentació dels llibres ‘El franctirador’ d’Albert Pijuan i  ‘La casa dels intercanvis’ d’Albert Musa (Angle Editorial), ‘Crims nostrats’ de diversos autors (Edicions Xandri) i ‘Puta pasta’ d’Emili Bayo (La Magrana-RBA) guanyador del premi Crims de Tinta 2015.

19:30 h.  Celler Vidbertus:

Presentació dels llibres ‘Rafael Tasis novel·lista policíac’ d’Àlex Martin Escribà (AlRevés), “On mai no creix l’herba’ de Sebastià Benassar (Crims.cat-AlRevés), ‘La sang és més dolça que la mel’ de Josep Torrent, Premi Memorial Agustí Vehí (Crims.cat-AlRevés) i altres novetats de la col·lecció Crims.cat.

22.30 h.  Casalet:

Projecció de la pel·lícula de cinema negre Seven, de David Fincher, interpretada per  Brad Pitt y Morgan Freeman

Dissabte 2 de maig de 2015

De les 10.00 h  a les 14:00 h i de les 17.00 h a lesa 20.00 h. Pati Antic Hospital:

Mercat de novel·la negra i policíaca.

11.00 h.  Sala Polivalent Antic Hospital:

Taula rodona ‘Trames criminals i independència de Catalunya’

Jordi Pijoan (escriptor), Núria Cadenes (escriptora, llibretera i política) i Jordi de Manuel (escriptor i professor).

Moderador: Jordi Cervera (escriptor i periodista).

12.00 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Taula rodona: Col·leccions específiques de gènere criminal, si o no?’

Jordi Canal (director de la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Ll.), Àlex Martin Escribà (director de Crims.cat, professor Universitat de Salamanca), Jordi Fernando (editor de Meteora) i Josep Gregori (editor de Bromera).

Moderador: Josep Maria Rovira (editor, gestor cultural i comunicador)

13.30 h. Celler Cooperatiu (Catedral del Vi):

Presentació dels llibres ‘La dona de gris’ d’Anna Maria Villalonga (Llibres del Delicte), ‘L’amant xinès’ de Margarida Aritzeta (Llibres del Delicte) i altres novetats de Llibres del Delicte.

16.30 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Taula rodona: ‘La traducció al català (i del català) de novel·la criminal’

Pau Joan Hernàndez (traductor), Pau Vidal (traductor i escriptor) i Dolors Udina (traductora).

Moderador: Sebastià Benassar (escriptor i periodista).

18.00 h. Fassina Balanyà:

Presentació dels llibres ‘La música dels camaleons’ de Jordi Cervera (Editorial Bromera), ‘Ordres sagrades’ de Benjamin Black (Editorial Bromera), Dibuix a les fosques’ de Jaume Benavente (Editorial Meteora) i ‘La trampa’ de Teresa Juvé (Editorial Meteora).

 Casalet:

Concert de jazz – Jordi Rabascall 12 to 12 Quartet featuring Oriol Vallès Presenten el seu nou disc Do the Duu Du amb Jordi Rabascall a la veu, Oriol Gonzalez a la bateria, Oriol Roca al contrabaix, Albert Caire al piano i Oriol Vallès a la trompeta.

Diumenge 3 de maig de 2015

A partir de les 11.00 h. Casalet:

GALA FINAL DEL FESTIVAL ‘EL VI FA SANG’ dirigida i presentada per l’equip de l’Espluga FM Ràdio:

–         Reconeixement i homenatge a un autor internacional de novel·la criminal per la seva obra traduïda al català.

–         Lliurament de premis del concurs literari ‘Un cas criminal en cinc versions’

–         Reconeixement a autors vinculats al territori

–         Lliurament del 1er. premi EL VI FA SANG a un autor o autora català per la seva obra.

13.30 h. Casalet:

Cloenda del Festival amb presència d’autoritats i organitzadors i assassinat d’una ampolla de vi. Tast de vins de la DO Conca de Barberà

…………………………………………………………………………………………………………..

Notes:

–         En cas necessari, la Gala Final es traslladaria del Casalet al teatre del Casal.

–         Els escenaris del Festival estaran ambientats amb motius criminals.

–         Al llarg del Festival hi haurà breus accions teatrals al·lusives i inesperades.

–         Totes les presentacions de llibres aniran acompanyades de tast de vins.

–         L’entrada a totes les activitats del Festival és lliure i gratuïta. I sense inscripció prèvia.

–         L’accés als tasts de vins pot quedar limitat a la capacitat del respectius espais.

L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) 1, 2 i 3 de maig de 2015

EL VI FA SANG constitueix un festival literari atípic. En primer lloc pel seu mateix nom. A diferència de la resta de festivals d’aquest gènere, s’ha substituït la denominació Novel·la Negra per Novel·la Criminal. Considerem que aquest segon concepte aplega millor les dues grans variants del gènere:

La novel·la policíaca o detectivesca, dita també novel·la enigma, que destaca per la importància del paper central que hi té el detectiu investigador, ja sigui oficial, privat o afeccionat. El seu objectiu és resoldre un cas criminal més o menys complicat.

La novel·la negra, entesa com a narració que va més enllà de l’esquema del crim i la seva investigació i sovint se centra en altres motius literaris associats, com ara el submón del delicte, les característiques personals del detectiu o del criminal, una visió crítica de la societat, etcètera.

L’altra originalitat del Festival EL VI FA SANG resulta del fet de maridar literatura de gènere amb bon vi. De fet, la combinació de llibres amb vi no és cap novetat. Les biblioteques públiques de Catalunya, incloses les de la Conca de Barberà, ja fa temps que ho fan amb el programa Biblioteques amb DO.

Així doncs, aquest festival també combina la promoció de la novel·la criminal amb la promoció dels vins de la Denominació d’Origen Conca de Barberà.

Fins ara, entre els festivals i trobades d’aquesta mena en el nostre àmbit lingüístic, només n’hi havia dos de dedicats al la novel•la criminal catalana. Es tracta d’Andorra Negra i Tiana Negra, que han celebrar les seves primera i tercera edició, respectivament.

EL VI FA SANG ve a omplir un altre buit ja que, a més d’obres d’autors catalans i en català, inclou també traduccions al català d’autors en altres llengües. És per aquest motiu que l’anomenem INTERNACIONAL.

Cartell_El Vi fa Sang

Ahir al vespre, com una mena d’avançament del festival BCNegra que s’inaugura avui, va tenir lloc a la biblioteca La Bòbila, especialitzada en novel·la negra, la presentació del llibre ‘Rafael Tasis, novel·lista policíac’, escrit per Àlex Martin Escribà i publicat per l’editorial Alrevés. L’autor i l’Anna Maria Villalonga, ambdós estudiosos del gènere, ens van explicar aquesta faceta d’en Tasis, que va viure entre 1906 i 1966.

Va escriure, a l’exili de Paris, tres novel·les d’aquest tipus: ‘La bíblia valenciana’, ‘Un crim al Paralelo’ i ‘Es hora de plegar’, on presentava una Barcelona que ja només existia en la imaginació dels exiliats com ell, la dels anys previs a l’esclat de la guerra.

Però també convé explicar que Rafael Tasis va ser molt més que un novel·lista. Era crític literari, traductor, impressor, llibreter, periodista, activista polític i, per damunt de tot, un autodidacta amb una voracitat lectora poc habitual i una fabulosa curiositat intel·lectual. Havia estat director general de presons de la Generalitat republicana. I a partir del retorn de l’exili, l’any 1948, la seva llibreria de la Rambla va esdevenir un centre neuràlgic del catalanisme cultural i literari de la postguerra. També va escriure i publicar obres de teatre, llibres d’història, antologies literàries, llibres d’assaig i innombrables articles en diaris i revistes de l’interior i de l’exili.

Era tal la seva fama de divulgador cultural, intel·lectual compromès i batallador constant, que pels ambients catalanistes de l’època s’havia fer popular la frase: “Quan no sapigueu una cosa, pregunteu-ho a en Tasis”.

Per ordre cronològic, les quatre novel·les publicades fins ara de la meva sèrie del sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa. La cinquena -i probablement última- està en procés de creació. El títol de la segona, EL VI FA SANG, dona nom a un nou festival de novel·la negra i criminal que té prevista la primera edició la primavera de 2015. Ja un n’aniré informant…

Emili Espinosa, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra, és el protagonista de les meves novel·les ‘La taca negra‘, ‘El vi fa sang’, Dur de pair’ i ‘Tempesta al Bàltic’, publicades per l’editorial Meteora.
Això de què un mateix personatge, ja sigui un policia, un investigador privat o un simple amateur, protagonitzi diferents novel·les, és molt habitual en el gènere negre.

Fent un repàs ràpid a la història, trobem que ja des dels anys cinquanta del segle passat hi ha hagut, als Països Catalans i en català, investigadors singulars que han tingut continuïtat: Rafael Tasis va iniciar la sèrie amb el comissari Vilagut i el periodista Caldes, protagonistes de les seves novel·les de lladres i serenos, començant per La bíblia valenciana.

El va seguir Jaume Fuster, primer amb el personatge d’Enric Vidal a De mica en mica s’omple la pica, i després amb Lluís Arquer, que va aparèixer per primera vegada a Les claus de vidre.

La mallorquina Maria Antònia Oliver no va voler ser menys i va crear la detectiva Lònia Guiu, protagonista d’Estudi en lila i altres novel·les.

També Antoni Serra, des de les Illes, amb el seu detectiu i ex policia Celso Mosqueiro.

I, és clar, Ferran Torrent, des del País Valencià, amb un detectiu estripat i peculiar, de nom Butxana, acompanyat del periodista Hèctor Barrera. (Un investigador i un periodista, igual que Rafael Tasis!).

En canvi, Andreu Martin, tot i la seva obra ingent de quasi un centenar de novel·les negres, només repeteix protagonista en la seva sèrie juvenil de l’inspector Flanagan.

I pel que fa a altres llengües tenim, per començar, els grans clàssics del gènere: Conan Doyle amb Sherlock Holmes, Agata Christie amb el comissari Poirot, George Simenon amb el comissari Maigret, Dashiell Hammett amb Sam Spade i Raymond Chandler amb Philip Marlowe.
Entre els més famosos en espanyol hi ha, possiblement, el Carballo, de Vázquez Montalban, el Plinio, de Garcia Pavón i la Petra Delicado, d’Alícia Giménez-Barlett. A Itàlia n’hi ha dos de molt destacats: el comissari Brunetti, de Donna Leon i el comissari Montalbano, d’Andrea Camilleri. A Grècia el comissari Karitos, de Petros Markaris. I a Suècia, evidentment, l’inspector Wallander, de Henning Mankell.

I molts més que podríem anomenar, tan en català com en altres idiomes. 

D’aquest darrers que he citat, n’hi ha algun que s’assembli a Espinosa? Que s’hi noti la inspiració? Sincerament, no ho tinc gens clar. Tots ells m’han agradat quan els he llegit i possiblement m’hagin influït, poc o molt.

Potser Brunetti en seria pròxim, perquè també té una família que juga un paper important a les novel·les. A més, té també una col·laboradora experta en informàtica. Però a partir d’aquí cap més semblança, perquè es tracta d’un tipus afable, exquisit i culte, que llegeix Dant i altres clàssics. Tot el contrari que Espinosa.

El grec Kostas Karitos té també algunes semblances. La seva família és menys elitista i ell havia estat policia durant la dictadura dels coronels. Però difícilment em pot haver influït, perquè el vaig conèixer per primer cop quan ja havia publicat les primeres històries d’Espinosa, un ex guàrdia civil, i aquest personatge meu ja estava totalment configurat.

Pel que fa a l’italià Montalbano, coincideixen en què contínuament s’estan enfrontant amb els seus superiors, però en res més. Espinosa, al contrari que ell, no dóna gaire importància al menjar, que considera més una obligació forçada que no pas un plaer dels sentits.

I fins i tot amb Kurt Wallander pot tenir nexes comuns, perquè aquest viu deprimit des que el va deixar la seva dona, igual que a l’Espinosa de Dur de pair. Però en el nostre cas es tracta d’un fet puntual en la vida del personatge, que es resol a Tempesta al Bàltic.
En qualsevol cas, resulta gratificant el fet de seguir l’estel·la de tants escriptors admirats.