Critica de la novel·la ‘Els crims del convent’

És encoratjador llegir crítiques com la que de la meva novel·la ELS CRIMS DEL CONVENT ha fet avui Joan A. Domènech en el seu bloc ANAR LLEGINT… Coses així et donen ànims per seguir escrivint.

“Com sempre, darrere de cada llibre hi ha una petita història (o gran). Aquest cop he aconseguit que l’amic Eduard Boada em deixés el seu exemplar Els crims del convent de Salvador Balcells i així poder assolir la xifra de 13 Assassins del Camp. Estic a dos autors de completar l’elenc literari del recull de novel·la negra de la Margarida Aritzeta…
Pel que fa a aquest llibre, les sensacions han estat realment positives. El millor de tot trobo que és el marc espai-temporal: la vila d’Alcover durant els dies de Nadal i Cap d’Any de 1869-70. Només per això cal posar-se d’immediat el xip de la novel·la històrica, de manera que necessites entendre on ets i què passava per casa nostra en aquells temps.
Per altra banda, un parell de crims. Ep, ara cal sumar els ingredients de la novel·la negra que facin la història atractiva… Per tant, un exercici complicat que el bo d’en Salvador Balcells executa amb molta destresa. De fet he estat buscant imatges de Tarragona, Reus i Alcover d’aquella època per tal de sumar realitat a la meva humil imaginació.
L’aparició d’un cadàver revoluciona els ciutadans d’Alcover. Sense suport policial, ni recursos, l’alcalde encomana la investigació del cas al sereno i a l’agutzil del poble. Poc es pensava el major de la vila que sota l’aparent innocència de l’agutzil es troba un noi carregat de dots i capacitats intel·lectuals. L’entrellat es va descobrint i tot sembla apuntar que certes forces benestants del poble estan implicades en l’escabrós afer. Es posa de manifest un cop més les corrupteles de la classe dirigent i el peculiar paper que l’església ha anat realitzant durant els segles.
L’autor ha confeccionat una novel·la absolutament fantàstica i necessària pels qui ens agrada la novel·la històrica, detectivesca i …local! Tot sumat ens regala una magnífica novel·la molt recomanable i que m’ha donat a conèixer en Salvador Balcells. Molt content, de nou!”

Publicat dins de General, LECTURES D'ACÍ I D'ALLÀ | Deixa un comentari

LA JUNCOSA DEL MONTMELL – COLLA D’AMICS GR

La sortida d’aquest mes de la Colla ens a portat a un indret que malgrat ser molt freqüentat pels excursionistes sembla deixat de la mà de Déu. Ni un rètol informatiu ni un senyal indicador en els nombrosos camins, senders i corriols que pugen i baixen per les muntanyes que envolten La Juncosa. Ni pels camins ni al mateix poble.

L’objectiu de la caminada era de pujar fins el cim del Puig de la Cova per tal de poder contemplar el magnífic panorama que s’hi divisa. Llàstima que l’horitzó més llunyà estava enterbolit per la boirina, però tot i així les vistes eren magnífiques. Una part de la Colla ha pujat per la via directa de la barrancada que passa per la cova que dona nom al puig. Els altres ho han fet per un camí més llarg i també força costerut. De baixada, hem anat carenant en direcció NE fins l’indret on hem dinat i, alguns, fet la migdiada. Després, un curt trajecte fins els cotxes que havíem deixat al Coll d’Arca, que ens han portat de tornada a La Juncosa.

Com que en aquest poble no hi ha cap establiment obert, hem esmorzat i fet el refrigeri final al bar La Societat, de La Bisbal del Penedès. a pocs quilòmetres de La Juncosa.

Gràcies al nou WhatsApp de la Colla, m’he permès manllevar algunes fotografies d’altres autors per completar el reportatge.

Preparant la caminada a l’estacionament de La Juncosa del Montmell

Pujant per camins pedregosos envoltats de matollar, en un dia de sol esplèndid

A la Cova, els que han optat pel sender embarrancat

Veient el camí que queda fins el cim

Aquesta foto i les dues següents, a dalt del Puig de la Cova

Prenent el sol després de dinar. Al fons, el Puig

De baixada cap al Coll d’Arca

Record final a la plaça més castellera de La Bisbal del Penedès

Publicat dins de General, GRAN RECORREGUT | Deixa un comentari

FEBRER A TENERIFE

A Tenerife, l’illa més gran de les Canàries, un visitant ocasional pot tenir la impressió que quasi tot gira al voltant del Teide, el volcà adormit situat al seu centre geogràfic. Les cues de gent que hi arriba en cotxes de lloguer per pujar al funicular que els durà prop del cim, les dotzenes d’autocars que hi van plens de turistes cada dia, les espècies botàniques úniques, enmig de paisatges lunars… També hi ha nombrosos jaciments arqueològics guanches, sense senyalitzar per evitar expolis. Els guanches eren els oriünds de les Canàries, fins quedar anorreats per l’ocupació espanyola de finals del segle XV.
Però tot això només és una petita part de la realitat: L’actual puixança social i econòmica d’aquesta illa es deu sobre tot al conreu dels plataners i al turisme europeu que cada cop hi fa estades més llargues, fins que molts, jubilats o no, s’hi queden a viure i fins i tot hi creen els seus negocis.
Tot gràcies a una climatologia benigna. Malgrat la proximitat del desert del Sàhara, la part oest de l’illa es veu afavorida pels vents alisis humits procedents de l’Atlàntic, que conformen un paisatge verd que pot semblar pirinenc o centre-europeu. La part est, seca i desèrtica, ha experimentat un gran creixement del turisme de sol i platja que ha fet sortir de la misèria els seus petits pobles de pescadors, alguns d’ells, avui, autèntiques conurbacions. Allí la temporada turística dura pràcticament tot l’any.
Un darrer comentari sobre aviació. A principis dels anys vuitanta hi va haver a l’aeroport de Los Rodeos, al nord de l’illa, un dels accidents més greus de la història, amb centenars de morts. Trobareu la informació aquí: https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_aeri_de_Tenerife
Després d’això l’aeroport va canviar de nom. Ara es diu Tenerife Norte (o també La Laguna, per la ciutat propera d’aquest nom). Es destina només a vols estatals. Al sud de l’illa n’han fet un altre per als vols internacionals.

Un drago, arbre autocton de l’illa

Antiga casa senyorial de La Orotava, avui museu

Grans extensions de conrreu de plataners, a les zones humides de l’oest

El Teide a primers de febrer, sense gota de neu. El color blanc és mineral procedent d’una erupció

Paisatge lunar al volant del volcà

Capes de lava de diferents colors, d’erupcions successives fa centenars de milers d’anys

El Teide vist a la distància des de la veïna illa de La Gomera

Plantes que floreixen en terrents volcànics i pins canaris arrapats a les roques de lava solidificada

Serralada d’Anaga, al nord-oest de l’illa

El Teide des del nord de Tenerife

Records a la vora del mar. A la ciutat de Puerto de la Cruz

Posta de sol en una platja de sorra negra

Monument als pescadors davant d’un mercat, a Santa Cruz, la capital de Tenerife

Al fons del passeig, l’Auditori de Santa Cruz, obra de Santiago Calatrava

Un altre drago, a la ciutat turística de Puerto de la Cruz

 

Publicat dins de General, RODAR MÓN | Deixa un comentari

Torrelles de Foix – Colla d’amics GR

Amb núvols però sense pluja (només quatre gotes) va transcorrer l’excursió d’aquest diumenge, amb una trentena de participants. Vam sortir de Torrelles per la zona dels abeuradors cap a la serra de Rastrells, sempre pujant, fins arribar el cim del Clapí Vell. Des d’allí vam seguir una ruta circular que ens va portar fins el turó de Revell, el coll de la Creu de Sapera i el turó de Peralta, per continuar en forta baixada fins el riu Foix, on vam trobar-nos amb la sorpresa que era difícil de creuar sense descalçar-nos, cosa que va haver de fer la majoria de membres de la Colla. Només uns pocs agosarats van passar per sobre d’unes pedres relliscoses i inestables. Abans de tornar al poble vàrem poder gaudir de l’indret més bonic de l’excursió, el salt i la font de les Dous. La jornada es va completar amb un dinar a La Fassina. Bones festes!

Tot pujant per la solana però sense sol

Una cabana de pedra seca a la vora del camí

Al fons, la muntanya de Montserrat

Al cim del Clapí Vell

La creu, prop del cim

Un recés al camí, tot esperant que arribi tothom

De nou en marxa

Bones senyalitzacions

Sóm al Penedès i no podia faltar la vinya

Creuant el riu com podem

El salt dels Dous (foto: Ricard Josa)

La font dels Dous, un indret magnífic amb desenes de dolls tots rajant

Seguint el riu Foix en direcció al poble

Després del dinar, fotografia de comiat

 

Publicat dins de General, GRAN RECORREGUT | Deixa un comentari

VALL D’OLZINELLES – COLLA D’AMICS GR

Poques vegades com ahir la Colla ha fet una sortida amb la certesa que serà passada per aigua. I tot i així erem una vintena llarga de caminaires. Mentre esmorzavem a Sant Celoni va començar la pluja, però poc després va tenir la gentilesa de respectar la primera meitat de l’excursió, que transcorria enmig d’uns meravellosos paisatges de tardor.
Poc abans d’arribar a Sant Esteve d’Olzinelles va tornar l’aigua i ja ens va acompanyar fins quasi el final del recorregut circular, amb sortida i arribada a la masia de Can Draper.
Amb un ambient tant humit havien de proliferar els bolets. I efectivament n’hi havia a dojo. Com també van proliferar les remullades accidentals a l’hora de travessar rieres. En resum, una ruta ben entretinguda per camins formosos, que ens va deixar ganes de tornar-hi amb millor temps.

Algunes de les fotografies són cedides per Marta Goula, organitzadora de l’excursió.

Esmorzant mentre esperem la resta de caminaires

Entrada d’un pou de glaç

Lateral del pou de glaç

Quan menys ho esperàvem vam trobar un tió

Avançant en direcció a Olzinelles amb les capelines preparades per si plou

Una veritable catifa de fulles

Un apagallums sorgint de la catifa

Fins i tot rovellons!

De moment el temps encara aguanta…

Església de Sant Esteve d’Olzinelles. Cada cop plou més fort

Creuant una riera amb dificultats

Colors de tardor mentre l’aigua s’escola pel camí

Una darrera imatge de bolets

Publicat dins de General, GRAN RECORREGUT | Deixa un comentari

40 anys de la Marxa del Llobregat

Per aquests mateixos dies de fa 40 anys tenia lloc la Marxa del Llobregat, una mobilització ecologista i popular a tot el llarg de la conca del Llobregat, que reclamava que el riu deixés de ser una claveguera a cel obert.

El diari Regió7 d’avui 2 de setembre en publica un extens reportatge al seu dominical La Revista. És obra de l’excel·lent periodista Salvador Redó, que aleshores era molt jove i també va participar a la Marxa.

Aquí ho teniu en PDF:

Portada   Pàgina 1   Pàgina 2   Pàgina 3   Pàgina 4   Entrevista a S.Balcells

Publicat dins de General, LA MARXA DEL LLOBREGAT | Deixa un comentari

Sant Jaume de Frontanyà – Colla d’Amic GR

La darrera excursió de la temporada 2017/2018 ha portat la Colla fins aquesta bonica població del Berguedà. Sortint de Sant Jaume de Frontanyà hem recorregut una part de la ruta circular del Gorgs, per acabar la caminada al càmping Saiol. Uns dotze quilòmetres que han donat per a moltes coses. Des de petites pèrdues fins a remullades de peus inesperades i banys reparadors, tot envoltat d’un ambient de converses animades i bon humor. Ara arriba la pausa estiuenca i al setembre tocarà preparar la propera temporada.

La magnífica església de Sant Jaume de Frontanyà

En una pausa de la caminada, estudiant la ruta al Wikiloc?

Les indicacions tradicionals

Al fons, les masies El Prat

Un dels gorgs de la ruta

Preparant pedres per creuar el torrent de Tubau

Hi ha qui només s’ha mullat els peus, però els més agosarats s’han llançat a l’aigua freda d’aquest gorg de sota

En animada conversa després del bany i el dinar

La Carme, fent d’àngel de la guarda, passa bastons als que tenen dificultats per creuar

Cap al final de la ruta hem tingut públic espectant

Un magnífic exemplar d’orquídea a la vora del camí

Per acabar, foto de família amb estelada

Publicat dins de General, GRAN RECORREGUT | Deixa un comentari

Volta al Pedraforca -Colla d’Amics GR

La sortida del mes de maig de la Colla prometia ser un recorregut espectacular al voltant d’una de les muntanyes més boniques i emblemàtiques del nostre país. Amb sortida de Gòsol, teníem previst envoltar el Pedraforca pel vessant nord finalitzant el recorregut a Saldes, després de passar pel refugi Lluís Estasen. Dissortadament, la pluja ho va impedir i només vam poder fer una part del camí previst inicialment.
Sortint de Gòsol vam agafar el GR-107, que s’enfila fins el Collell, el punt més alt de la caminada prevista, després de passar per la Font Terrers, un indret d’aigua fresca i bona. Al Collell va començar la pluja i, amb bon criteri, l’organització havia decidit refer el camí fins a Gòsol, on probablement hauríem arribat ben xops si no hagués estat per les capelines que, en previsió de l’aigua anunciada, molts duiem a les motxilles.
Una excursió inacabada que ens va deixar amb ganes de tornar-hi.

Sortint de Gòsol encara lluïa el sol

Amunt pel GR. Ja s’està tapant

La colla a Font Terrers, tapant completament una de les taules de la zona de pícnic

La colla de nou, aquí amb una incorporació i una absència 

Un dels rètols del camí

Arribats al Collell va començar a ploure

Una vista de part de la ruta que ha quedat pendent. El Pedraforca queda a la dreta de la imatge

No vam arribar a veure’l al llarg de l’excursió, però aquí teniu una magnífica vista del Pedraforca que ens hauríem trobat a l’arribada a Saldes si hagués fet bon temps

Publicat dins de General, GRAN RECORREGUT | Deixa un comentari

EL CADÍ DES DE LLETÓ – COLLA D’AMICS GR

La caminada d’aquest mes de la Colla ha discorregut quasi en la seva totalitat pel camí de Lletó, entre els pobles d’Artedó (conegut també com Ortedó) i Vilanova de Banat. Només ens hem separat del camí per ascendir fins al mirador de rapinyaires del Turó Galliner. Bona part de l’excursió ens ha permès gaudir d’unes vistes magnífiques, especialment de la serralada del Cadí, encara amb una bona quantitat de neu.

Sortida d’Artedó, a 1166 m. d’alçada, Aquí comença el camí de Lletó

Aprofitant les grans panoràmiques per fer la foto de record

Un grupet de caminaires. Al fons de la vall s’endevina La Seu d’Urgell

A punt d’arribar al coll de Lletó. Ja a la vista, l’esplendorós Cadí

El mirador del Turó Galliner, a 1613 m, disposa de cartells indicadors cap als quatre punts cardinals.

No es veuen, però a una bona alçada hem albirat una família de voltors

De retorn al coll de Lletó, hem dinat en aquest prat. La migdiada hauria estat perfecta si no és per la molesta presència de processionàries del pi.

Al coll es pot veure aquest búnquer tastimoni de temps de revoltes armades

Immortalitzant el Cadí de baixada cap a Vilanova de Banat

A la tarda, a Vilanova de Banat, aquesta idiíl·lica imatge

Refrescant-nos després de l’excursió al Parc Olímpic del Segre, a La Seu d’Urgell

Mentre esperem que portin els refrescos…

Publicat dins de General, GRAN RECORREGUT | Deixa un comentari

Cingles de Vallcebre – Colla d’Amics GR

La sortida d’aquest mes ha estat un bonic i variat recorregut circular des del poble de Vallcebre, a l’Alt Berguedà, resseguint una part dels cingles que tanquen l’altiplà, per damunt de la vall del riu Saldes. Es total de l’excursió ha estat d’uns 13 quilòmetres.
Ha estat una caminada interessant i vistosa en un dia que ens ha acompanyat, passant un bon tram del recorregut per damunt de la cinglera, amb vistes espectaculars. La resta del camí ha alternat trams de pista amb altres de corriols. Alguns d’aquests darrers, els més onbrívols, ben coberts de neu dura.
Hem fet el recorregut en sentit contrari a les agulles del rellotge.

El campanar de Vallcebre poc abans de les 10 del matí

Prop del torrent del Forat Negre. Hem trobar molta neu al llarg del camí

La creu del Collell amb els primers pals indicadors de la ruta

Petjades de dies abans ens han permés caminar sobre la neu dura sense perill de relliscades

La bonica ermita de Santa Magdalena

Cercant orientació

Pujant al primer dels graus

Vista des dels graus

Caminant per damunt de graus i cingleres

Al fons, l’embassament de La Baells

Passem a tocar d’una granja de cabres

Cap al nord-est, apareix la imatge de l’inconfusible Pedraforca

La Colla posant per a la foto

Després de baixada cap al torrent de la Foradada, els cingles continuen…

Immortalitzant el moment

Imatge espectacular del torrent de la Foradada, des del pont.

Cap al final de l’excursió amenaçava pluja i, fins i tot, es van insinuar algunes volves de neu. Però no va passar d’aquí.

Publicat dins de General, GRAN RECORREGUT | Deixa un comentari

Sant Magí de la Brufaganya – Colla d’Amics GR

La ruta d’aquest mes, circular, ha transcorregut per un dels indrets més solitaris del nord-est de la Conca de Barberà.
Després de la visita obligada al santuari de Sant Magí de Brufaganya, tancat i barrat, on hem fet la foto de grup, ha començat l’excursió al fons de la vall, a les fonts que, segons la llegenda, va fer brollar Sant Magí. Uns enormes roures, algun d’ells ja mort, ens recorden la important roureda que s’hi trobava fa anys. La primera meitat del camí, fins a Viladeperdius (nom ben curiós), passem per costat de camps on tot just comença a albirar-se la verdor dels cereals.
La tornada ha estat més variada, amb tres petits trams per asfalt i alguns camins fangosos que ens han deixat les botes i els baixos dels pantalons ben empastifats.
Hem anat a dinar a Santa Coloma de Queralt, a pocs quilòmetres de distància (cal dir que els seus habitants es consideren més de la Baixa Segarra que no pas de la Conca). Aquesta població té un nucli històric que val la pena de conèixer. I als afores la bonica església de Santa Maria de Bell-lloc, del segle XI i declarada monument nacional.

Santuari de Sant Magí de la Brufaganya

La Colla davant del santuari

Les fonts de Sant Magí

Roure mort amb gos

Començem la caminada

Bones vistes entre camps de cereals

Per terrenys fangosos

Netejant les botes

Conjunt monumental de Santa Coloma de Queralt

Santa Maria de Bell-lloc

Publicat dins de General, GRAN RECORREGUT | Deixa un comentari

SEGUINT EL REC COMTAL – Colla d’Amics GR

El diumenge 11 de febrer, la Colla va fer una sortida de les que anomenem Off, aquelles que no formen part del calendari anual. Va ser un recorregut geogràfic, geològic, botànic i històric pel mil·lenari Rec Comtal, sota l’expert guiatge de Miquel Jaumot i Carme Gómez. Construït al segle X, o fins i tot abans, subministrava aigua a la ciutat de Barcelona. Actualment encara sobreviu en els primers trams del seu recorregut.
Iniciàrem la marxa al naixement del Rec, a Montcada i Reixac. Des d’allí vàrem recórrer tot el tram descobert fins el barri de Vallbona, ja a Barcelona, on actualment les seves aigües van a parar al Besòs. Després vàrem seguir el recorregut per la Trinitat Vella fins el cor de Sant Andreu de Palomar, al punt on és previst fer-hi el Centre d’Interpretació del Rec Comtal. Per tota aquesta zona les restes de l’antic Rec sòn soterrades i segueixen així fins la plaça de la Catedral, al cor de la Barcelona vella, on desaiguava al Bogatell. Entre les restes arqueològiques del Born se n’ha posat un tram al descobert. I a la plaça de les Glòries es previst recuperar-ne 400 metres més.

La Mina de Montcada, on neix el rec. En Miquel comença les seves explicacions

Detall d’un cartell informatiu dins del Parc de les Aigües de Montcada

La Colla encara al Parc de les Aigües. Al darrere, part del complex de la Casa de les Aigües, de 1878, avui museu

Iniciem la caminada en direcció a Barcelona

Tram descobert del Rec Comtal. El diumenge les aigües baixaven molt netes

Hi ha troços que fan molt de goig, si ens sabem abstreure de la resta que ens envolta

Una prova del bon estat de l’aigua

Ja a Vallbona, el Rec passa per sota d’un pontet medieval

La Carme complementant les explicacions del Miquel

Camps de La Ponderosa, la finca rústica més gran de la ciutat de Barcelona, regada amb aigua del Rec Comtal

Multitud de petits horts a la vora del Rec, aprofitant estrets terrenys entre autopistes i vies de tren

Aquí el Rec comença a ser soterrat. Aviat les seves aigües es barrejaran amb les del Besòs

Al fons, la Casa de l’Aigua, al barri de Trinitat Vella, antiga estació de bombeig. Aquesta instal·lació recollia l’aigua procedent dels pous de Montcada i Reixac i la impulsava fins al dipòsit de la Trinitat Nova, on es tractava i des d’on era dirigida a bona part de la ciutat.

Restes de l’aqueducte romà cobert precursor del Rec Comtal i testimoni de 2000 anys d’història. Es troba a sota d’una escola al barri de Sant Andreu. Formarà part del futur Parc Arqueològic que recuperarà i dignificarà tant l’aqueducte com el rec en l’única zona de la ciutat on sembla que encara es conserven les restes de totes dues estructures hidràuliques.

Publicat dins de General, GRAN RECORREGUT | Deixa un comentari

Volcà de la Crosa i riu Onyar – Colla d’Amics GR

La caminada de novembre de la Colla ha transcorregut per l’Espai d’Interès Natural del volcà de la Crosa. Aquest volcà forma part del camp volcànic català, que es distribueix per la Garrotxa, el Gironès, la Selva i l’Empordà. Amb sortida i arribada a Vilobí d’Onyar, hem passat en primer lloc per les Tosqueres on, des de temps immemorials s’ha aprofitat el basalt i les escòries volcàniques solidificades per la la construció i arranjament de camins. A continuació hem anat fins l’antiga ermita de Sant Llop, una de les construccions més emblemàtiques de la zona, actualment una edificació fantasmagòrica coberta de vegetació i rodejada per un fossat defensiu. Hem passat per l’interior del cràter i hem visitat la petita boca d’una mina de drenatge, abans de pujar cap a les Guilloteres per contemplar tot l’ample cràter des del mirador. De tornada, seguin el curs de l’Alt Onyar, hem dinat en una magnífica planura arbrada, entre la resclosa de Can Borra i l’àrea de lleure. Un pi pinyer monumental ha estat l’últim detall interessant, abans d’arribar al restaurant La Greda, on havíem esmorzat i on hem fet la bevenda final. També hi ha hagut un sentit record per l’Imma, l’amiga de la colla que va morir fa pocs dies.

Sortida de Vilobí d’Onyar

Al fons, església de Sant Dalmai, encara a Vilobí

Forat d’accés a Sant Llop

Al davant de la Colla un guia de luxe, en Miquel Jaumot

Tot de detalls de l’antic volcà

Vista parcial del cràter des del mirador

Per la riba de l’Onyar

Uns camins magnífics de tardor

Aturada sobre un pontet del riu

Després de dinar, camí del poble

Pedra volcànica

Grup de participants. Els que falten encara no han arribat

Descansant després de l’excursió

Publicat dins de GRAN RECORREGUT | Deixa un comentari

Aiguafreda – Serra de l’Arca. Colla d’amics GR

L’excursió del mes d’octubre, el diumenge 15, va ser una passejada circular sortint d’Aiguafreda. Després d’un bon esmorzar en un bar del poble vam començar a caminar per la riera del Pujol amunt. Camins i senders agradosos, una ermita, algunes masies i bones vistes des dels punts més elevats. El dinar al voltant d’un dolmen espectacular. La tornada va ser tot seguint el GR 2.

En resum, una jornada de relax compartida per una colla d’amics i amigues, per tal de desconnectar durant unes hores de l’actualitat política i captar bones vibracions de cara als dies tant intensos que ens esperaven.

Heus aquí un petit reportatge fotogràfic:

 

Publicat dins de GRAN RECORREGUT | Deixa un comentari

CAMINADA PER LA GOLA DEL TER – COLLA D’AMICS GR

La sortida d’aquest mes de la Colla, amb l’onada de calor, semblava problemàtica, tot i la perspectiva d’un bany a la platja. De fet, hi va haver alguna baixa per aquest motiu. Però la realitat, com sol passar, va ser força menys cridanera que la previsió. Feia calor, d’acord, però era suportable i una part considerable del recorregut va ser a l’ombra d’arbres frondosos.
Després d’un bon esmorzar i que arribessin els companys que faltaven, vam sortir de l’hostal La Gola, on bona part de la Colla ens havíem allotjat, per arribar-nos fins la vora del Ter i començar l’excursió tot vorejant el riu amunt pel camí de la Mota de Baix. Després d’uns 1.500 metres van deixar el riu i, travessant la carretera de la Gola vam endinsar-nos cap a les zones de conreus de blat de moro i pomeres. En arribar al mas Pinell de Baix vam tenir uns moments de dubte davant la perspectiva d’un camí particular i un gos que el vigilava. El problema es va resoldre reculant un xic i estalviant-nos aquell tram. Pel camí de la Fonollera arribàrem fins la carretera de Mas Pinell, que vam seguir en direcció al mar per un magnífic i ombrejat sender paral·lel apte per a caminaires i ciclistes. Aquí, els conreus són d’arròs. Més endavant vam retrobar el camí de la Fonollera que s’endinsava cap a una zona boscosa que ens va portar fins el punt més alt de l’excursió, el Puig de la Fonollera, d’uns 15 metres sobre el nivell del mar. Als nostres peus, el càmping Delfin Verde amb la seva espectacular piscina en forma de dofí. I al fons, les illes Medes. De nou al pla, vam haver de creuar alguns carrers de la urbanització El Mas Pinell (força desolats) per arribar fins el sender del rec del Molí, que porta l’aigua de les Basses d’en
Coll. I  després d’un curt tram desèrtic, per fi la platja. Un bany reparador, una aturada per refrescar-nos al xiringuito Mas Pinell i una caminada posterior, bordejant el càmping per camins de sorra, ens va portar fins uns grans pins providencials, on vam dinar i, fins i tot, intentar una mica de migdiada. La tornada cap a l’hostal, on teníem els cotxes, va ser una curta caminada per la carretera de la Gola (aquí un camí de terra). En arribar, uns quants vam continuar cap a la vora del Ter per arribar-nos fins la desembocadura, una veritable gola envaïda pels banyistes, aquí moltes famílies amb criatures que aprofiten les aigües manses del final del riu.
Moltes gràcies als organitzadors, en Miquel i la Carme, i al coordinador, en Gregori, per la bona feina feta.

En Miquel donant instruccions abans de la caminada

La Colla en marxa. Els paraigües fent d’ombrel·la van ser una novetat

No faltaven els rètols orientadors

Només manca el fotògraf

Entre camps de blat de moro i arbres fruiters

Com s’agraeixen els trams d’ombra!

Les illes Medes des del Puig de la Fonollera

Uns metres més i arribem a la platja, on ens podrem remullar!

La Gola del Ter amb les Medes al fons

Caminar per la sorra amb l’equip d’excursionista es fa una mica pesat

Banyistes a la Gola del Ter. Al fons, l’Escala

El Ter, riu amunt. Al fons, el castell de Montgrí dalt dels turons de Torroella

 

Publicat dins de GRAN RECORREGUT | Deixa un comentari