SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

Arxiu de la categoria: JAPÓ

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (20)

CARRERS I CASES A JAPÓ

A diferència del que estem acostumats als nostres pobles i ciutats, els carrers de Japó no tenen nom ni número. Davant d’aquesta constatació, el primer que hom es pregunta és com s’ho fan els japonesos per trobar una casa, per exemple en una conurbació tant gran com la ciutat de Tòquio, amb més de 13 milions d’habitants i 23 districtes, cada un d’ells format per nombrosos barris.

Però resulta que un cop conegut, el sistema no pot ser més fàcil d’entendre: A cada barri, es numeren els blocs o illes de cases. A cada cantonada, un rètol indica el districte, el barri i el corresponent número d’illa. I cada casa té un doble número, el de l’illa i el de la casa.

DSC00708

En aquesta fotografia el número 38 és el bloc o illa de cases, Ogikubo és el barri i Suginami-ku és el districte.

DSC00709En aquesta segona fotografia, 38 és el bloc o illa de cases i 4 és el número d’una de les cases corresponent a aquesta illa. Una illa o quadrícula de cases dóna a quatre carrers, i els números de les cases van resseguint aquesta quadrícula en el sentit de les agulles del rellotge, fins que el darrer ( per exemple el 20), comunica amb el primer.

Parlant de districtes, s’hi poden trobar pels carrers, cada cinquanta metres aproximadament, extintors públics per ser usats de forma immediata per la població en cas d’incendi. Això malgrat que el servei de bombers és molt ràpid i efectiu. Els extintors de carrer també estan numerats i distribuïts per zones.

DSC00718Aquest és l’extintor de carrer número 122 de la zona 41 del districte de Suginami. Malgrat la seva facilitat d’accés, la gent els respecta escrupolosament i seria extraordinari que algun desaparegués.

Publicat dins de General, JAPÓ | Deixa un comentari

MATSURI: FESTIVITAT TRADICIONAL JAPONESA

Aquest passat cap de setmana ha tingut lloc la festa local (matsuri) de Zempukuji, un barri de Tòquio pertanyent a la prefectura de Suginami. Com acostuma a passar a Japó, aquestes festes es fan a l’entorn d’un temple, en aquest cas el santuari xintoista d’Igusa Hachiman, que la patrocinava. Tal com va passar el cap de setmana anterior al barri veí de Kamiogi, els accessos als temples es converteixen en una fira, amb tot de paradetes, la majoria de menges de tota mena. Resulta sorprenent l’obsessió dels japonesos pel menjar. Les televisions hi dediquen bona part de la seva programació en hores de màxima audiència.
Els matsuri són una barreja de tradició i modernitat, amb protagonisme destacat dels tambors Taiko, usats des de fa més de 2000 anys i adoptats tant per budistes com per xintoistes per a les seves cerimònies religioses. També s’hi poden exhibir exposicions diverses, com ara de bonsais i d’ikebanes. I també exhibicions d’arts marcials japoneses.
En petits temples improvisats que es poden trobar en qualsevol local, es fan també matsuris particulars, amb els seus tambors i, fins i tot, processons que passegen les icones sagrades, com ara la de la deessa local (kami), en altars portàtils en mig del trànsit intens.

Les següents imatges i enllaços reflecteixen el que hem viscut:

Carrer d'accés al temple, farcit de parades
Carrer d’accés al temple, farcit de parades
Parada de fideus
Parada de fideus
Parada de carn rebossada
Parada de carn arrabossada
Parada de brotxetes de carn. Destacable l'edat del venedor
Parada de brotxetes de carn. Destacable l’edat del venedor
Concert femení de tambors al temple
Concert femení de tambors al temple
Espectador picant el tambor entremig de dos guardes de la tercera edat
Espectador picant el tambor entremig de dos guardes de la tercera edat
Tambor al carrer, davant d'un petit temple
Tambor al carrer, davant d’un petit temple
Sortint del temple, amb els tradicionals kimonos
Sortint del temple, amb els tradicionals quimonos
Exposició de carrosses i tambors antics
Exposició de carrosses i tambors antics
Detall de l'exposició de bonsais
Detall de l’exposició de bonsais
Exposició d'ikebana (guarniments florals)
Exposició d’ikebana (guarniments florals)
Detall
Detall
Processó per l'avinguda
Processó per l’avinguda
Entrenament de kendo, art marcial formatiu amb sabre de bambú
Entrenament de kendo, art marcial formatiu amb sabre de bambú

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

Els dos museus Edo-Tokyo

Fins el 1869 la capital de Japó era la ciutat de Kioto. Però aquell any l’emperador va traslladar la seva residència al castell d’Edo, una ciutat situada al centre-est de l’illa principal de l’arxipèlag japonès. A partir d’aleshores, Edo va passar a ser anomenada Tokyo, que vol dir, literalment, ‘capital de l’est’. Quasi cent-cinquanta anys després, superats el gran terratrèmol de 1923 i els bombardejos americans de 1942 a 1945, la metròpolis de Tòquio ha esdevingut l’aglomeració urbana més gran del món.
Un espectacular museu ubicat al barri de Riogoku explica l’evolució d’Edo-Tòquio al llarg de la història. I a l’oest de l’àrea metropolitana, a l’interior del parc Koganei, un altre museu a l’aire lliure complementa l’anterior amb tot un seguit d’edificis històrics que permeten seguir l’evolució de l’arquitectura del lloc en el decurs del temps.

Edifici del Edo-Tokyo Museum
Edifici del Edo-Tokyo Museum
Espectacular edifici de la sala central del museu. Fotografia feta des d'un pis superior
Espectacular edificació històrica a la sala central del museu. Fotografia feta des d’un pis superior
Reconstrucció a mida reals d'un pont històric de Tòquio
Reconstrucció a mida reals d’un pont tradicional de Tòquio
Diorama amb escenes de la vida quotidiana de l'era Edo. Hi ha prismàtics a disposició del públic per veure les cares de les figuretes
Diorama amb escenes de la vida quotidiana de l’era Edo. Hi ha prismàtics a disposició del públic per veure amb detall les faccions de les figuretes
Interior d'un bar a mitjans del segle XIX
Reconstrucció de l’interior d’un bar a finals del segle XIX
Un altre diorama. Els detalls són espectaculars
Un altre diorama. Els detalls són espectaculars
Davant d'una representació de teatre tradicional
Davant d’una representació de teatre tradicional
Al museu a l'aire lliure de Koganei, cobert antic per guardar sacs d'arròs
Al museu a l’aire lliure de Koganei, cobert antic per guardar sacs d’arròs
Al mateix museu, mausoleu d'una concubina del governador d'Edo
Al mateix museu, mausoleu d’una concubina del governador d’Edo
Caseta de policia i bústia de correus de les primeres dècades del segle XX
Caseta de policia i bústia de correus de les primeres dècades del segle XX
Tramvia elèctric dels anys trenta i quaranta
Tramvia elèctric dels anys trenta i quaranta
Casa d'estil occidental. Totes les cases reconstruïdes al museu es poden visitar
Casa d’estil occidental. Totes les cases reconstruïdes al museu es poden visitar
El dia que vam visitar el museu un nombrós grup d'homes i dones de la tercera edat estaven pintant algunes de les cases
El dia que vam ser al museu un nombrós grup de persones de la tercera edat estaven dibuixant façanes
Les cases històriques reconstruïdes al museu formen carrers. En aquest cas, amb botigues als baixos
Les cases històriques reconstruïdes al museu formen diversos carrers. En aquest cas, amb botigues als baixos
Interior d'una casa de banys dels anys cinquanta del segle passat
Interior d’una casa de banys dels anys cinquanta del segle passat. Aquí, banyeres de la secció d’homes
Exposició d'una fàbrica d'ombrel·les de paper. També s'explica el procés manual de fabricació
Exposició d’una fàbrica d’ombrel·les de paper. També s’explica el procés manual de fabricació
Interior d'una casa tradicional amb foc a terra per coure el menjar o escalfar el te
Interior d’una casa tradicional amb foc a terra per coure el menjar o escalfar el te
Casa japonesa que barreja l'estil tradicional amb detalls moderns (moqueta en lloc de tatami)
Casa japonesa que barreja l’estil tradicional amb detalls moderns (moqueta en lloc de tatami)
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

El parc Inokashira de Kichijoji

Visitar els nombrosos parcs i jardins de Tòquio pot ser una activitat que no s’acabi mai, de tants que n’hi ha i de com varien al llarg de l’any, especialment a la primavera i la tardor. Els més coneguts, per cèntrics, són els de Ueno, Yoyogi, Shinjuku Gyouen, Kitanomaru i els Jardins Imperials. Però n’hi ha mots més, alguns de gran extensió, repartits pels barris d’una ciutat que supera els 13 milions d’habitants (l’àrea metropolitana, coneguda com Grand Tokio, en té 33,5 milions i és la més gran del món). Aquí presento algunes fotografies d’un dels parcs més bonic i oblidat, el parc Inokashira, que es troba a Kichijoji, a l’est de la ciutat, un barri amb encant comunicat amb el centre de la ciutat per la línia de ferrocarril Chuo Line. Es tracta d’un parc que disposa d’un gran llac amb barques per passejar, una zona tancada de reserva d’aus, parc zoològic i, per tot arreu, una zones boscoses tant extenses que al visitant li és fàcil oblidar que es troba a l’interior de la ciutat.

Rètol indicador de l'interior del parc.
Rètol indicador en una de les entrades del parc.
Nenúfars florits a les aigües del llac
Nenúfars florits a les aigües del llac
Soques d'arbres protegides de les malures amb materials flexibles i reciclables
Soques d’arbres decantades cap al llac i protegides de les malures amb materials flexibles i reciclables
En alguna casos, per evitar que les branques arribin a l'aigua o als camins, se les aguanta amb suports com aquests
En alguna casos, per evitar que les branques arribin a l’aigua o als camins, se les aguanta amb suports com aquests

Camins com aquest proliferen arreu.

Els camins i senders proliferen arreu
Un monument de marbre negre a la vora del camí (?)
Monument de marbre negre a la vora d’un camí.
Al fons, una dona amb parasol creua pel pont
Al fons, dona amb ombrel·la creuant el pont
Detall d'un temple budista al mig del parc
Detall d’un temple al mig del parc, en una de les illes del llac
Amb carros com aquests transporten cap al parc els nens de les guarderies
Amb carros com aquests, arriben els nens de les guarderies
Al pont d'accés a l'illeta del temple
Pont d’accés a l’illeta del temple
Estàtua de Buda envoltat per una serp. Desconec el significat
En un racó del temple, estàtua de figura sedent envoltada per una serp. En desconec el significat
Van voler visitar el museu Ghibi (equivalent japonès de la productora Disney) però estava tancat per obres
A tocar del parc, van voler visitar el museu Ghibli, (equivalent japonès de la productora Disney) però estava tancat per obres
A més de les zones boscoses, també hi ha prats com aquest, on jugar o prendre el sol
A més d’extenses zones boscoses, també hi ha prats com aquest, on jugar o prendre el sol
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

PUJAR AL TAKAO PER VEURE EL FUJI

La muntanya Takao (Takaosan) es troba a l’oest de Tòquio, a la vora oriental de la serralada de Kanto. És un lloc molt visitat pels habitants de la capital japonesa, especialment perquè des del cim hi ha una vista excepcional del Fuji, la muntanya emblema de Japó. Però Takao és més que un mirador. També està considerada una muntanya sagrada, amb diversos temples. A mitja alçada hi ha l’antic temple Yakuoin, de mitjans del segle vuitè; i per tot arreu es veuen símbols religiosos d’antigues pràctiques japoneses vinculades al culte a la muntanya, que barregen creences shintoistes i budistes amb altres de més antigues. És habitual trobar-se amb devots ascètics fent pregàries o practicant ritus ancestrals.
El senderisme, molt practicat per japonesos de totes les edats, també té aquí molts atractius. Una xarxa de senders condueixen fins el cim, situat a 599 metres. Nosaltres vam pujar per la via Inariyama, un sender estret i variat, amb diversos trams d’escales. I vam baixar per la pista principal, majoritàriament pavimentada, que passa pels recintes dels temples principals. Per qui no vulgui caminar tant, fins a la meitat de la muntanya hi ha la possibilitat d’agafar telecadires o un funicular aeri.

Diferents camins per arribar al cim
Es poden agafar diferents camins per arribar al cim
Començant la pujada
Comencem la pujada a 190 m. sobre el nivell del mar. El cim el tenim a 599 m.
Al cap de poc, ja apareixen les primeres capelles
Al cap de poc de caminar, ja trobem les primeres capelles
El sender està farcit d'arrels d'arbres al descobert, sens dubte producte de l'erosió
El sender està farcit d’arrels d’arbres al descobert, sens dubte producte de l’erosió
Agafant forces per seguir pujant
Agafant forces per seguir pujant
Ja som a dalt! Al fons, el Fuji
Ja som a dalt! Al fons, s’intueix el Fuji
Aquí una vista de més a prop, amb teleobjectiu
Aquí una vista del Fuji de més a prop, amb teleobjectiu
Cap a l'altre costat, la perifèria del gran Tòquio
Cap a l’estrem contrari del Fuji, la perifèria del gran Tòquio
Detall d'un dels temples
Part superior dels temple Yakuoin
Aquí un altre detall
Aquí un altre detall del temple
Construcció annexa al temple principal
Construcció annexa al temple principal
Inscripcions religioses a la vora del camí
Inscripcions religioses a la vora del camí
En plena baixada sempre farcida de caminaires
En plena baixada, sempre farcida de caminaires
Més arbres enormes amb part de les arrels al descobert. Són tant llargues i profundes que no hi ha perill de caiguda
Arbres enormes a la vora del camí, amb part de les arrels al descobert. Malgrat ho pugui semblar, no hi ha cap perill que l’arbre caigui
El culte a Buda s'alterna amb el dels déus de la muntanya, que tenen el nas llarg i pic de corb
El culte a Buda s’alterna amb el que es professa als déus de la muntanya. Aquests tenen el nas molt llarg i un pic de corb
Final de l'excursió. A baix al poble, cal cercar un lloc per menjar alguna cosa i recuperar-se de l'esforç
Final de l’excursió. A baix al poble, cal cercar un lloc per menjar alguna cosa i recuperar-se de l’esforç
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (19)

RÈTOLS. A Japó, especialment a les ciutats, destaquen els rètols que regulen fins els més petits detalls d’allò que es pot fer o que no es pot fer. En alguns altres lliuraments d’aquesta sèrie ja he fet referència a la multitud de rètols que et trobes per tot arreu i que indiquen, per exemple, les poques zones on es pot fumar, els dies que es pot deixar al carrer un determinat tipus d’escombraries, on és perillós jugar perquè hi circulen cotxes, fins i tot petits cartells al terra indicant que no es taponin els forats per on s’escola l’aigua quan plou… Aquí n’esposo uns quants més, tots ells trobats en un dels múltiples parcs de la ciutat de Tòquio.

Coses que no es poden fer al parc
Coses que no es poden fer al parc
Un dels múltiples serveis repartits pel recinte, tots molt nets
Un dels múltiples serveis repartits pel recinte, tots molt nets. A més a més dels especials, hi els els d’homes i de dones
Advertiment de perill d'entrabancar-se en cas de saltar la tanca
Advertiment de ‘perill d’entrabancar-se‘ en cas de saltar la tanca. En realitat i seriosament, prohibició d’entrar
Indicador de zona d'evaquació en cas de catàstrofe, especialment de terratrèmols
Indicador de zona d’evaquació en cas de catàstrofe, especialment de terratrèmols
Prohibició de pescar els peixos de colors del llac
Prohibició de pescar els peixos de colors del llac
No donar menjar als animals aquàtics. Es contamina l'aigua i s'entristeixen
No donar menjar als animals aquàtics. Es contamina l’aigua i s’entristeixen
Àrea de protecció d'espècies
Àrea de protecció d’aus. Els rètols estan també en anglès perquè aquest parc és molt visitat per estrangers
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

OTAGURO PARK

El parc d’Otaguro es troba al districte de Suginami, prop de l’estació d’Ogikubo de la Chuo Line, una de les línies de ferrocarril que creuen la ciutat de Tòquio.
Es tracta d’una petita i quasi desconeguda joia en mig de la ciutat. Disposa d’una superfície de prop de nou mil metres quadrats i prèviament havia estat un jardí privat.
Passejant pel seu interior, entre el verd fresc dels aurons i dels grans ginko biloba que omplen el parc, en un matí plujós de primavera, un se sent transportat a un ambient calmat, pur i transcendent i li sembla impossible que es trobi en mig d’una gran connurbació on es mouen molts milons de persones.
La mansió japonesa que hi ha a l’interior del parc, de 1933, va ser residència i lloc de treball de Motoo Otaguro (1893-1979) conegut pianista i crític musical. Ara ha estat declarada monument. Al seu interior s’hi exhibeix el piano i el fonògraf preferits del senyor Otaguro. S’hi fan concerts i exposicions de petit format i hi ha un saló on, amb reserva prèvia, es pot gaudir de la cerimònia del te.
A l’abril s’hi fan exposicions de flors i herbes silvestres i es ven te de cirera i dolços japonesos. Algunes nits d’octubre hi ha trobades per observar la lluna, mentre els bambús del parc disposen d’una il·luminació especial. Novembre i desembre són mesos eminentment musicals: A més d’una temporada de concerts, té lloc al parc el festival de música d’Ogikubo.

DSC09727

DSC09728

DSC09737

DSC09735

DSC09734

DSC09736

DSC09742

DSC09746

DSC09748

DSC09749

DSC09752

DSC09753

DSC09751

 

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

EL JAPÓ MENYS TURÍSTIC

IMG_2640

Un cap de setmana a la prefectura de Chiba ens ha permès conèixer una part de Japó realment esplèndida, d’una bellesa primaveral esclatant, però que no forma part dels recorreguts turístics habituals dels visitants estrangers. Aquesta prefectura, de poc més de cinc mil quilòmetres quadrats i sis milions i quart d’habitants, es troba, en la seva major part, a la muntanyosa península de Boso, situada a l’est de la capital i que limita amb l’oceà Pacífic per la dreta i amb la badia de Tòquio per l’esquerra. Amb l’excepció de la gran zona plana del nord, que inclou l’aeroport de Narita, el més important de Japó, el parc Disney i altres instal·lacions que formen part de la gran àrea metropolitana de Tòquio, així com l’enorme zona industrial de Keiyo, bona part del centre i sud de la prefectura de Chiba és zona protegida, amb dos parcs nacionals i diversos parcs naturals de la prefectura, inscrits en el marc del sistema de parcs de Japó, que s’estén arreu del país. Multitud de petites ciutats, pobles i llogarets esquitxen un territori que a les zones planes es dedica sobre tot al conreu de l’arròs i a les parts muntanyoses proliferen frondosos boscos de diferents espècies. Això ha donat lloc a l’existència de moltes àrees recreatives vinculades amb la natura. Allí la gent en treu profit amb petits negocis com ara els ryokan (allotjaments típics japonesos),  els onsen (cases de bany amb aigües termals),  i la venda directa de productes del camp , principalment, de menjars preparats, la gran especialitat dels japonesos. Un dels principals atractius d’aquesta zona muntanyosa és el petit tren de vapor, de nom Satoyama Torocco, que recorre diversos pobles.

Camps d'arròs al voltant de petits pobles
Camps d’arròs al voltant de petits pobles
Petits temples com aquest proliferen per tot arreu
Petits temples com aquest proliferen per tot arreu
Detall d'un petit cementiri de poble
Detall d’un minúscul cementiri en mig dels camps
Rius anònims porten l'aigua que regarà els caps d'arròs
Rius anònims porten l’aigua de les muntanyes que regarà els caps d’arròs al pla
El petit tren de vapor preparat per la sortida
El petit tren de vapor preparat per la sortida
El maquinista a punt, tot esperant el xiulet
El maquinista a punt, tot esperant el xiulet
El vagó de cua encara buit
Capçalera del tren. En el nostre trajecte, la màquina anava al darrere
La revisora picant els bitllets
La revisora picant els bitllets
Una casa a la vora de la via, al pas del tren
Una caseta a la vora de la via. Els locals saluden el pas del tren.
Cementiri rural a tocar de les cases i de les vies del tren
Cementiri rural encaixonat entre les cases i la via del tren
Un tren d'allò més fotogènic
Un tren d’allò més fotogènic. Ens creuem amb dotzenes de fotògrafs com aquests
Chiba en vermell
La prefectura de Chiba en vermell
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

El Showa Kinen Park de Tòquio

El Showa Kinen Park es troba a Tachikawa, a l’oest de la gran àrea metropolitana de Tòquio, a una hora en tren del centre de la ciutat. Es tracta d’un parc de grans dimensions, creat el 1983, amb onze quilòmetres de carrers exclusius per bicicletes i força més per recórrer a peu. Disposa d’una gran varietat de jardins i boscos temàtics. Les millors èpoques per visitar-lo són la primavera, amb extenses zones de flors i els famosos cirerers florits japonesos, i a la tardor, amb els rics i variats colors de les fulles dels arbres. Hi ha un preciós jardí japonès, sens dubte l’estrella del parc, amb una escola de bonsais on se n’exhibeix una impressionant col·lecció, alguns dels quals tenen entre 200 i 300 anys. Situat al voltant d’un estany, el Jardí Japonès és un bon exemple del paisatgisme tradicional de Japó.

Hi ha també extenses zones esportives, parcs infantils, piscines i, fins i tot, una zona de barbacoes a l’aire lliure amb les brases preparades perquè els visitants hi preparin la carn.

Amb el poc espai disponible que hi ha a Tòquio, sorprenen les dimensions d’aquest parc. L’explicació és que, durant la postguerra, la zona havia estat una gran base aèria americana. Amb una infinitat de llocs per explorar, el Showa Kinen Park requereix d’un dia sencer per gaudir-lo. Per atendre els visitants, el parc compta amb restaurants, cafès, parades de menjar, salons de te, màquines de begudes i nombrosos serveis.

IMG_1843

IMG_1849

Bonsai de 300 anys

Bonsai de 300 anys

Detall del jardí japonès

Detall del jardí japonès

IMG_1897

 

Flors de tardor
Flors de tardor

IMG_1907

IMG_1913

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

LA FESTA JAPONESA DEL ‘RAMEN’

Aquests dies té lloc a Tòquio, al parc olímpic de Komazawa, a la gran explanada que hi ha entre l’estadi i el palau d’esports, la Festa del Ramen. Es tracta d’aquesta menja tant popular al Japó, feta amb els llargs fideus del mateix nom i que s’absorbeixen, igual que el semblant udon, fent soroll amb la boca. Desenes de restaurants especialitzats instal·len les seves cuines en paradetes anunciades amb grans banderoles, on es preparen els bols de ramen que la gent adquireix a preus populars.

IMG_1553

 

IMG_1563

Vam ser-hi ahir dissabte. I menjarem el nostre ramen amb els tradicionals bastonets, en taules habilitades sota de grans carpes per protegir-nos del sol d’un magnífic i calorós dia de tardor.

IMG_1567

 

IMG_1582

Hi ha ramen per a tots els gustos: amb verdures, amb carn, amb ou, amb tofu, picants, gruixuts o de pasta fina… També, en dotzenes d’altres parades s’hi poden trobar tots els complements que hom desitja: begudes, gelats i postres de tota mena, així com tots aquells articles de consum propis d’una fira per on passen cada any desenes de milers de persones. Completa el muntatge un escenari on s’hi fan de manera permanent actuacions musicals i folklòriques.

Com sempre que al Japó hi ha un esdeveniment massiu, la recollida de deixalles és exemplar. Tant, que quan arriba la cloenda no queda cap rastre al terra. Tothom sense excepció ho diposita en els llocs de recollida selectiva.

IMG_1570

IMG_1573

Explanada

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

EL SISTEMA JAPONÈS DE RECOLLIDA SELECTIVA

Ja vaig explicar en aquest mateix bloc com tenen organitzada la recollida de la brossa a les ciutats japoneses. Cada dia de la setmana cal deixar al punt de recollida només una categoria de deixalles (orgànica, vidre i llaunes, paper i cartró, plàstics,…). Si algú hi deixa alguna cosa que no correspon aquell dia, els encarregats de recollir-ho no se’n fan càrrec. I el veí responsable de la zona ha de guardar-ho fins el dia que toca. Aquest veí responsable canvia cada setmana i ho és per torn, de manera que et pot tocar un cop cada dos o tres mesos.

Aquesta setmana hem sigut testimonis de dos detalls del funcionament del sistema:

-El dia que tocava la  recollida de l’orgànica vam veure un equip de quatre inspectors uniformats revisant una a una les bosses que havien deixat els veïns en un punt de recollida. Comprovaven que ningú no hi hagués posat res que no fos orgànic. Aquestes comprovacions les fan aleatòriament i en cas de trobar res irregular hi deixen una etiqueta d’advertiment.

IMG_1550

-El segon detall l’hem trobat aquest mateix matí (foto): Algú havia posat un esprai gastat barrejat amb les ampolles de plàstic que tocava recollir avui. Els escombriaires l’han deixat i el veí responsable ha escrit una nota adreçada al culpable del delicte. Diu, més o menys, això: “La basura que no es pot cremar s’ha de llançar quinzenalment, els divendres abans de les 7,30. Avui ja han passat”. A la tarda el pot ja no hi era. Se l’haurà endut el culpable o el mateix responsable de la zona, per guardar-lo fins aquí dos divendres.

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

FLORS DE KUMEJIMA

A principis de maig vam fer unes curtes vacances a la petita illa de Kumejima, situada a l’oest de l’arxipèlag d’Okinawa, al sud del Japó i en ple mar de la Xina. En un post anterior ja vaig publicar un reportatge fotogràfic sobre l’illa, ressaltant especialment alguns dels indrets i detalls més emblemàtics que vam poder visitar.
Però m’havia deixat una altra de les coses que em va sorprendre d’aquesta illa: l’extraordinària proliferació i varietat de flors que es poden trobar per tot arreu. Als parcs i jardins públics, a les cases particulars, a les vores de carrers i carreteres i, naturalment, per camps, prats i muntanyes.
Com que no tinc coneixements florístics i allò que em sedueix és només la seva bellesa, no puc posar els nom de cada flor. En qualsevol cas, aquí en teniu una petita mostra fotogràfica.

IMG_1164 IMG_1165 IMG_1166 IMG_1231 IMG_1233 IMG_1309 IMG_1320 IMG_1358 IMG_1359 IMG_1361 IMG_1363 IMG_1364 IMG_1365 IMG_1366 IMG_1367 IMG_1368 IMG_1369 IMG_1371 IMG_1372 IMG_1373 IMG_1376 IMG_1377 IMG_1378 IMG_1379

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

Imatges de Kumejima

Acabem de passar alguns dies a l’illa de Kumejima. Està situada a uns 100 quilòmetres a l’oest de Naha, la capital d’Okinawa, al sud del Japó. Disposa de port i aeroport, cosa que la fa accessible la major part de l’any. Té una superfície de 59 quilòmetres quadrats i uns vuit mil habitants.

Kumejima és famosa per les seves platges de sorra blanca i per unes roques d’origen volcànic que, a causa de la pressió i de l’acció de l’aigua, han adoptat formes planes i hexagonals. L’atracció més famosa de l’illa és la platja d’Hatenohama, una llarga barra de sorra d’uns set quilòmetres, envoltada d’aigua, just a l’est. És una zona protegida i només s’hi pot accedir amb petites embarcacions i en viatges organitzats.

Kumejima és una de les illes exteriors de major grandària de les que formen l’arxipèlag d’Okinawa i té una llarga i interessant història.

Tant per qui simplement busqui relaxar-se com per qui vulgui practicar busseig o esports aquàtics, aquesta illa és un indret ideal. Hi ha diversos hotels a preus assequibles.

A més del turisme, la seva economia se sustenta, sobre tot, en el conreu de la canya de sucre, més resistent que l’arròs als embats del tifons que arriben cada estiu a la zona.

Arribada a l'illa
Arribada a l’illa
Instal·lacions d'un hotel, de d'una de les habitacions
Instal·lacions d’un hotel, des d’una de les habitacions
Platja de sorra blanca i vista parcial dels exàgons de pedra
Platja de sorra blanca i vista parcial dels hexàgons de pedra
Un altre detall de les roques volcàniques de formes geomètriques
Un altre detall de les roques volcàniques de formes geomètriques
Cap d'una tortuga gegant de l'aquari del museu de l'illla
Cap d’una tortuga gegant de l’aquari del museu de l’illa
Curiosos arbres amb arrels que sorgeixen de la soca
Curiosos arbres amb arrels que sorgeixen de la soca
Una altra de les nombroses platges
Una altra de les nombroses platges
Detall de la barrera de sorra blanca
Detall de la barrera de sorra blanca d’Hatenohama
Detall d'una casa museu de l'interior de l'illa
Detall d’una casa museu de l’interior de l’illa
Fragment d'un pi monumental que s'arrossega per una gran superfície
Fragment d’un pi monumental que s’arrossega per una gran superfície
Penyal costaner de roques volcàniques
Penyal costaner de roques volcàniques
Closca de petxina gegant. La gen les té per decorar
Closca de petxina gegant. La gent les té per decorar
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (18)

LA NATURA

Els japonesos donen una gran importància a l’harmonia entre l’home i la natura. Aquesta harmonia la mostren en totes les facetes de la seva vida i es pot contemplar especialment en la cura de jardins públics i privats, en l’abundància de parcs i zones verdes a les ciutats, en la gran afecció a les activitats de muntanya, en l’art dels bonsais i, molt especialment, en el seguiment massiu de la florida dels arbres, que mou grans masses de gent amunt i avall del país.
Per a ells, no es tracta de conquerir la natura ni d’adorar-la, sinó de mantenir un equilibri harmònic amb la mateixa.

Jardí japonès
Jardí japonès
Tradicional pícnic sota els arbres en flor
Tradicional pícnic sota els arbres en flor
Fotografiant la natura
Fotografiant la natura
Cua d'excursionistes cap al cim
Cua d’excursionistes cap al cim
Sortida del sol en un descans baixant del Fuji
Contemplant el paisatge en un descans baixant del mont Fuji
Bonsai
Bonsai

 

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (17)

MENJAR DE PLÀSTIC

El menjar de plàstic és una de les imatges que sobta més als que visiten Japó per primer cop. Els aparadors de bars i restaurants estan plens de cridaneres rèpliques de plàstic dels plats que es poden trobar a la carta del local. Aquest menjar de plàstic és increïblement realista i sovint fins i tot es pot dubtar de si es tracta de menjar de veritat.

El restaurant envia una mostra del plat i la fàbrica fa motlles de silicona del conjunt o dels diferents ingredients, segons el cas. Posteriorment els utilitza per fabricar les reproduccions en plàstic. S’utilitzen tot tipus de pintures per donar el color exacte als ingredients.

El menjar de plàstic és un gran invent del japonesos. Ajuda els estrangers a l’hora de triar el menjar als bars i restaurants del país.

La primera empresa que es va dedicar a fer models d’aliments és de l’any 1932. Antigament es feien amb cera i ara els motlles dels plats són de silicona. Es pren el motlle i s’hi tira plàstic líquid. Els nous materials i tècniques fan que els models siguin d’allò més convincents.

Gran exposició de menjar de plàstic en un restaurant de l'aeroport de Narita.
Gran exposició de menjar de plàstic en un restaurant de l’aeroport de Narita.
Tan la carn com l'arròs i les verdures són de plàstic.
Tan la carn com l’arròs i les verdures són de plàstic.
Un altre aparador.
Un altre aparador.
Sushi de plàstic.
Sushi de plàstic.
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari