SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

CALELLA: UN SÍMPTOMA DEL QUÈ VINDRÀ?

L’arribada a Catalunya de reforços de la Policia Nacional espanyola ens ha de fer reflexionar:

Primer, es desprestigia els Mossos d’Esquadra amb ordres nefastes d’actuació.
El poble català deixa de veure els Mossos com una policia diferent i pròpia i els compara amb els antics grisos, com a exemple de cos repressiu.
Tot això provoca que els elements més conscienciats del Mossos, nacionalment parlant, es vagin desmoralitzant. I alguns pleguin.
A continuació, torna la policia espanyola amb l’excusa de reforçar uns Mossos ineficaços a l’hora mantenir l’ordre.

D’on han sortit determinats aldarulls i determinades ordres d’actuació?
La resposta a aquesta pregunta ens pot donar pistes sobre diferents nivells d’infiltrats i provocadors, al carrer i als despatxos.

Com pot acabar aquesta història? 
Si augmenta la desmoralització interna i segueixen aquestes formes d’actuar, com sembla que es pretén, els Mossos esdevindran una policia espanyola més (en lloc de ser la policia nacional catalana).
Si la situació es pot reconduir, el Procés segueix endavant i s’imposen els elements més conscienciats, nacionalment parlant, el govern espanyol podria passar a la fase següent de la seva ofensiva, que probablement seria militaritzar els Mossos i que passessin a ser integrats en la Guardia Civil, amb comandaments d’aquest cos.

No voldria semblar excessivament negatiu, però ja sabíem que el camí cap a la independència seria mol costerut i ple d’entrebancs. 

GOVERN PROVISIONAL

Per al Procés que hem encetat, amb la previsible Declaració d’Independència, caldrà tenir previst un Govern d’ampli espectre on hi estiguin representades totes les sensibilitats de les organitzacions que l’han fet possible, però que al mateix temps sigui prou solvent per tal d’enfrontar uns inicis complicats.

Aquesta és la meva tercera proposta des de l’any 2011, amb incorporacions suggerides pels lectors:

President de la República: Valentí Fuster i Carulla
 

Cardiòleg de fama mundial, ha destacat per les seves recomanacions envers una vida més saludable. Ha estat president de l’Associació Mundial de Cardiologia i és Doctor Honoris Causa per moltes universitats. La presidència de la república és un càrrec gairebé cerimonial, no executiu, exercit per una persona que no ha de ser necessàriament un polític, però de reconegut prestigi arreu del món.

President d’Honor: Artur Mas i Gabarró

Artur Mas està encapçalant el procés cap a la independència, que justament ara, a mesura que ens acostem a dates decisives, començarà a complicar-se amb posicions més dures i violentes per part dels opositors. Si hem de fer cas d’allò que diu, no defallirà, cosa que li pot comportar un desgast brutal. Ho sap i potser per això ha dit que es retirarà un cop assolit l’objectiu. El poble català li ho hauria d’agraïr amb aquest càrrec honorífic. 

Primer ministre: Josep Maria Terricabras i Nogueras

Josep Maria Terricabras és un destacat filòsof especialista en ètica i pensament contemporani. Ha estat investigador en universitats d’Alemanya, Regne Unit i Estats Units. Home de múltiples interessos, ha fet de les seves idees una eina de combat en favor de l’interès col·lectiu. Està vinculat, com a independent, a Esquerra Republicana de Catalunya.

Ministre de Defensa: Miquel Sellarès i Perelló

Miquel Sellarès és un històric del nacionalisme català, expert en seguretat i comunicació. Les forces armades de Catalunya han de ser bàsicament d’autodefensa, una mena de guàrdia nacional. Sellarès té el prestigi i, sobretot, l’autoritat, per exercir aquest càrrec sense defallences.

Ministre d’Afers Exteriors: Alfred Bosch i Pascual

Alfred Bosch és doctor en història i escriptor de notable vocació viatgera, ha estat professor a la Universitat de Chicago i testimoni directe en diferents zones conflictives del món. Especialista en política internacional.

Ministra de Relacions amb Espanya: Pilar Rahola i Martínez

Pilar Rahola és llicenciada en filologia hispànica i en filologia catalana, periodista, escriptora i lluitadora aferrissada i mediàtica en favor dels drets humans. Pel seu tarannà i entusiasme és la persona més adequada per afrontar la difícil tasca negociadora amb Espanya. 

Ministre de Relacions amb Europa: Ramon Tremosa i Balcells

Ramon Tremosa és professor de teoria econòmica i investigador. Com a diputat al Parlament Europeu ha desenvolupat una tasca ingent en favor dels interessos de Catalunya, però també en favor d’una millor governança europea.  La seva visió de com ha d’actuar Catalunya a Europa ha estat sempre la de tocar de peus a terra, aprofitar l’impuls de les noves dinàmiques econòmiques i fugir de la marginalitat.

Ministre d’Indústria i InternacionalitzacióJordi Galí i Garreta

Jordi Galí és director del Centre de Recerca en Economia Internacional de la universitat Pompeu Fabra. Doctorat al MIT, va ser professor de les universitats de Columbia i Nova York. És l’economista català i espanyol de més relleu mundial. Va ser un dels fundadors del Col·lectiu Wilson. Podria aspirar a la presidència de la República Catalana en cas que Valentí Fuster no acceptés el càrrec.

Ministra d’Economia i Finan
ces: Elisenda Paluzie i Hernàndez

Elisenda Paluzie és professora d’economia, master per la Yale University i doctorada per la UB, amb estades de postdoctorat a la London School of Economics i a París. Ha publicat articles sobre economia en les revistes més prestigioses d’arreu del món. Vinculada a la majoria de moviments per la independència.

Ministra d’Hisenda i Pressupost: Núria Bosch i Roca

Núria Bosch és catedràtica d’Economia Pública de la UB i vicepresidenta del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Amb Marta Espasa va fer un estudi molt complert sobre la viabilitat econòmica de la Catalunya independent.

Ministra de Comerç, Consum i TurismeSònia Recasens i Alsina

Sònia Recasens és actualment segona tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, responsable de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, Presidenta de l’Institut Municipal d’Hisenda, de Barcelona Activa i de Mercabarna, així com vicepresidenta del Consorci de Turisme de Barcelona. És llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials. Milita a UDC.

Ministre de Cultura: Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús és doctor en ciències econòmiques, professor de sociologia, periodista i escriptor. Persona polifacètica i suficientment preparada, res no li és aliè.

Ministra d’Ensenyament: Muriel Casals i Couturier

Muriel Casals és professora d’economia i presidenta d’Òmnium Cultural. Amb vocació docent, sempre li ha interessat transmetre coses i educar als joves. Amb capacitat autocrítica i tarannà dialogant.

Ministre d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació: Manuel Castells Oliván

Manuel Castells és un sociòleg i professor universitari català d’origen castellanomanxec, catedràtic de Sociologia i D’Urbanisme a la Universitat de California, Berkeley, i director de l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya. Durant els darrers vint anys, ha portat a terme una àmplia recerca en la qual relaciona l’evolució econòmica i les transformacions polítiques, socials i culturals en el marc d’una teoria integral de la informació, l’exemple més clar de la qual pot ser el Projecte Internet Catalunya, que ell mateix coordina. Ha publicat una gran quantitat de llibres en diversos idiomes, alguns d’ells coneguts mundialment, on tracta sobre l’era de la informació.

Ministre de Governació i Administracions Públiques: Xavier Sala-i-Martin

Xavier Sala-i-Martin és catedràtic d’economia a la Columbia University, amb doble nacionalitat catalana i nord-americana. Ha estat membre de la Junta del FCB. Liberalista llibertari, especialitzat en macroeconomia, la seva funció al govern hauria de ser la de racionalitzar les administracions públiques per fer-les més competitives.

Ministre d’Interior: Joan Carretero i Grau

Joan Carretero és un polític i metge que va ser alcalde de Puigcerdà i Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. Ha demostrat sempre ser un home de caràcter i conviccions fermes, requisits indispensables per al càrrec de responsable de la seguretat interior.

Ministre de Justícia: Santiago Vidal i Marsal

Santiago Vidal és jutge magistrat de l’Audiència de Barcelona, compromès amb l’organització del nou sistema judicial català en el marc del procés de transició nacional. És professor de dret processal i de dret penal. Ha estat membre del Consejo General del Poder Judicial i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Ministre de Territori i Infraestructures: Germà Bel i Queralt

Doctor en Economia, màster per la universitat de Chicago i catedràtic d’Economia Aplicada a la UB. Ha estat assessor dels ministeris espanyols d’Obres Públiques i d’Administracions Públiques.

Ministre de Medi Natural i Sostenibilitat: Ramon Folch i Guillèn

Ramon Folch és doctor en biologia i consultor ambiental de la Unesco. Expert en gestió territorial i urbanística des de la sostenibilitat. Gran comunicador i impulsor de grups de treball. Autor de nombrosos llibres i treballs sobre territori i natura.

Ministre d’Energia: Josep Puig i Boix

Pep Puig és enginyer industrial especialitzat en tècniques energètiques. Professor de la UAB. Amb una llarga i extensa trajectòria política i ecologista, ha exercit, entre altres càrrecs, de president de l’associació europea “Energie-Cités”, reconeguda per la Comissió Europea com interlocutor de les ciutats en el tema de l’energia. Autor d’innombrables treballs sobre energies netes, noves tecnologies i sostenibilitat.


Ministra d’Habitatge i Urbanisme: Marta Rovira i Vergès

Marta Rovira és l’actual Secretària General d’Esquerra Republicana de Catalunya. És llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Administració. Ha exercit d’advocada i ha estat professora de l’Escola de Policia de Catalunya i coordinadora tècnica de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. També ha estat secretària general de l’Aliança Lliure Europea, partit polític europeu que agrupa diversos partits de nacions sense estat.


Ministre d’Agricultura i Alimentació: Josep Riera i Porta

Per Riera va ser fundador i coordinador general del sindicat agrari Unió de Pagesos. Actualment és membre destacat de l’Assemblea Nacional Catalana. Molt vinculat a campanyes ecologistes, treballa per dignificar i fer sostenible la pagesia catalana i que l’opinió pública assumeixi el fet, força oblidat, que sense agricultura no hi ha alimentació.

Ministra de SalutMarina Geli i Fàbrega

Marina Geli és metgessa i política. Va ser Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya de 2003 a 2010. Està especialitzada en malaltia interna, malalties infeccioses, sida, prevenció comunitària i disminució psíquica. Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat al PSC.

Ministre de Benestar i Seguretat Social: Santiago Vila i Vicente

Santi Vila és actualment conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Anteriorment va ser batlle de Figueres. Professor d’història contemporània n’ha publicat diversos treballs científics i de divulgació. Home polifacètic, es defineix pactista i tan contrari a l’immobilisme com a la revolució. Pel seu tarannà, té facilitat per entendre’s i arribar a acords.

Ministre de Solidaritat i Cooperació Internacional: Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva és doctor en Relacions internacionals, llicenciat en Ciències Econòmiques i investigador de conflictes armats i rehabilitació postbèl·lica. Ha treballat per la Unesco a Bòsnia i Herzegovina, on va ser responsable de programes educatius i de promoció. Ha estat professor associat de relacions internacionals a la UAB i eurodiputat durant 10 anys.

Ministre dEsports Vida Saludable: Josep Guardiola i Sala

Pep Guardiola és actualment entrenador del Bayern de Munich. Ha demostrat una gran capacitat per traslladar a la gent valors com el treball en equip, l’esforç, la superació personal, el respecte, el seny i la humilitat. Des del seu ministeri, vetllaria perquè la pràctica equilibrada de l’esport i l’exercici físic ajudi a mantenir una bona salut física i mental. Els esports professionals haurien de ser matèria d’altres ministeris, com ara Comerç i Consum o Treball i Atur.

Ministra de Treball i Atur: Rut Carandell i Rieradevall

Rut Carandell és advocada i mediadora, professora de dret administratiu a la UAB. Especialista en administració pública. Des del seu ministeri, vetllarà especialment per la formació dels aturats i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones al món del treball.

Ministra de Joventut, Compromís Lleure: Isabel Vallet i Sánchez

Isabel Vallet és diputada al Parlament de Catalunya per la CUP, jurista i màster en Dret i Gestió de l’Administració Pública. Promotora de casals i ateneus populars, exerceix amb fermesa la radicalitat democràtica. Ha treballat també en temes relacionats amb salut sexual, sanitat i educació

Ministre de la Perifèria Catalana: Josep Guia i Marín

Josep Guia és doctor en matemàtiques, ha estat professor d’àlgebra a la Universitat de València i investigador literari. Històric militant independentista català nascut a València, ha treballat incansablement per la unitat nacional dels Països Catalans sota la denominació genèrica de Catalunya, basada en la interacció entre centre i perifèria.

Ministre Sense Cartera i Portaveu del Govern: Vicent Partal i Montesinos

Vicent Partal és periodista, escriptor i professor. Fundador i director de Vilaweb i pioner d’Internet als Països Catalans. Especialista en temes de política internacional. Guardonat amb diversos premis de periodisme. 

—————————————————————————————————-

Es tracta un govern format per personalitats de reconegut prestigi, amb una àmplia representació d’economistes, amb la missió d’encetar un nou període històric al nostre país. L’elevat nombre de ministeris es podria reduir convertint alguns d’ells en secretaries d’estat. No cal dir que si algun nom no us fa el pes, podeu suggerir-ne d’altres.

Caminada pel Lluçanès – Colla d’Amics GR

Aquest cap de setmana uns quants amics de la Colla hem anat fins al Lluçanès amb la intenció de fer el PR-C 44, conegut també com a Sender de Prats de Lluçanès. Té una llargària de més de 24 km i dóna una volta en forma de vuit pels rodals del poble. Uneix diferents ermites, fonts i boscos, per camins d’històries i llegendes.
Feia un dia esplèndid per a caminar, amb el sol lleugerament enterbolit per núvols prims i una frescor ideal, amb molt bona visibilitat.

Hem iniciat l’excursió passant per l’ermita de Lurdes, a tocar de Prats i amb unes vistes magnífiques. La nova carretera ha tallat el camí, cosa que ens ha obligat a fer una bona volta per salvar aquest obstacle. Caldria senyalitzar-ho. Cal dir que aquest ha estat l’únic motiu de queixa, perquè la resta del recorregut està molt ben senyalitzat.

La natura estava esclatant, amb flors i verd arreu. Si a això hi sumem la varietat de paisatges i els freqüents llocs d’interès que hem anat passant, s’entendrà que hàgim dedicat molt de temps a contemplar-ho i fotografiar-ho, fins i tot petits gripaus en tolls d’aigua.


 
Un cop passada la Font de les Coves, amb les seves barbacoes i unes balmes impressionants, però moblades per a àpats de domingueros, hem arribat a la llegendària Pedra Dreta, símbol fàl·lic i demoníac a la vora d’una cruïlla de carreteres.



Després hem passat pel Roc Foradat o Roc de la Bruixa Napa. Es diu que en aquest forat hi cremava herbes i preparava els seus encanteris. 

Més endavant hem trobat l’ermita de Sant Sebastià (o “hermita”, com diu un rètol del segle XIX de la façana. Aquí hi oneja un bandera estelada que al peu del pal té una dedicatòria: “En memòria d’aquells que van lluitar per la justícia i la llibertat”.

A poca distància d’aquí trobem l’església romànica de Sant Andreu de Llanars, que ja existia l’any 1034. És una petita meravella. Com que ja és l’hora, ens hi aposentem pel dinar de carmanyola.

Som a la meitat del recorregut i toca prendre una decisió. Entre l’obstacle de la carretera, les meravelles del camí i algun que altre genoll tocat, hem trigat més del compte. Així que decidim donar per acabada la caminada i reservar la meitat que falta per a una altra ocasió. També hi influeix el temps, que comença a complicar-se amb núvols carregats que van fent acte de presència (només va ploure quatre gotes quan ja tornàvem a Barcelona).

 
El camí de retorn a Prats de Lluçanès és una passejada de dos o tres km. El poble i la comarca ens han enamorat. Sens dubte que hi tornarem!

 

EL NAIXEMENT D’UN NOU NOVEL·LISTA

Un bon amic meu, en Francesc Xavier Torrents, acaba de guanyar el vintè premi de novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders, que convoquen l’Ajuntament de Cerdanyola i la UAB. Ho ha fet amb una narració policíaca titulada ‘La memòria del cor’. És la seva primera novel·la!.
Es tracta d’una obra d’intriga que barreja amb encert i excel·lent documentació l’actualitat amb la guerra civil, l’exili, la segona guerra mundial i algunes conseqüències de tot plegat. Molt recomanable.
L’bra serà editada pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma i es presentarà el proper mes de novembre.
Aquí en teniu tres petits fragment, per anar fent boca:

Exactament una Parabellum Luger P.08 automàtica de 9 milímetres, la mateixa que, ara feia dos anys, l’oncle Isidre havia utilitzat per assassinar un pacient de la residència de Calella on estava ingressat. Aquell fet terrible i inexplicable havia trasbalsat tothom i fou l’origen d’un intens debat sobre fins on es podia arribar en les mesures de seguretat que calia adoptar a les residències geriàtriques per protegir residents i treballadors de possibles atacs de malalts amb patologies que podien desenvolupar brots agressius.
En Gabriel coneixia bé l’arma, no només perquè l’havia tinguda a les mans quan era un vailet, sinó perquè l’havia tornat a veure molts anys després en un lloc ben diferent: el laboratori de balística de la Divisió de Policia Científica dels Mossos d’Esquadra.

—————-
La nit va ser moguda. Somnis i malsons s’alternaven en una bogeria d’imatges sense sentit en les quals el conseller, vestit de nazi, li preguntava al comissari Blasco si ja havia enviat al crematori aquell malparit d’en Gabriel Garcés, mentre la Conxita, boja d’alegria, balandrejava alegrement les seves tetes sota la mirada ansiosa dels soldats aliats, que havien traslladat la marxa triomfal dels carrers de París a la Via Laietana. Les cares d’aquests darrers adoptaven la fisonomia de persones conegudes i desfilaven davant dels seus ulls per retreure-li no haver fet res útil amb la seva vida, mentre que ells havien sacrificat les seves per un món millor. Es va despertar de matinada, amarat d’una suor freda, en el moment que un Paul Newman vestit amb uniforme de campanya i casc d’acer l’apuntava amb el seu fusell i el comminava a entregar-se als exèrcits vencedors. Li va costar situar-se de nou a la realitat, identificar la seva habitació i els seus objectes, de tan real com havia estat el somni. Tens i esgotat, va sortir a la terrassa per tal que l’aire fresc el fes tornar a sentir-se en el món dels vius. Un cop es va asserenar va tornar al llit i es va quedar plàcidament adormit quan el cel començava a clarejar més enllà de l’horitzó.

Era gairebé migdia quan es va despertar, descansat però amb el record ben viu de la nit que havia passat. Estava convençut que tot havia estat el resultat de la tensió acumulada a causa dels esdeveniments de les últimes hores. Va decidir no donar-li més importància perquè no es volia obsessionar amb una situació que ja havia escapat al seu control. Senzillament no podia fer altra cosa que esperar a veure què decidien fer amb ell.
———————–
 Un cop va fer un bon glop de la nova copa que en Gabriel li acabava de servir, en Cinto es va enfonsar a la seva butaca tant com va poder i va deixar caure les espatlles com si es volgués acomodar per emprendre un llarg viatge. Sostenia la copa de conyac amb les dues mans i se la mirava fixament, com si a l’interior del líquid de reflexos vermellosos hi pogués veure els esdeveniments de la seva vida en un immens guirigall on calia posar ordre.
—Què vols saber?
—Vull que m’ho expliqui tot. Com es van conèixer vostè i el meu oncle Isidre. Tot des del principi.
El principi —va començar a parlar en Cinto—. El principi van ser les «pavas». Els anomenàvem «pavas». No sé qui se’l devia inventar, aquest nom, ni perquè. Potser qui els va batejar així hi trobava alguna similitud amb els galls d’indi, però jo mai no la vaig saber veure. En realitat eren uns trimotors italians molt macos, els Savoia Marchetti SM 79, ja se sap el disseny italià. La pega, i el que els feia terriblement antipàtics, era que venien per bombardejar-nos.