SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

ELS PRECEDENTS DEL PERSONATGE EMILI ESPINOSA

Emili Espinosa, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra, és el protagonista de les meves novel·les La taca negra‘, ‘El vi fa sang’, Dur de pair’ i ‘Tempesta al Bàltic’, publicades per l’editorial Meteora.
Això de què un mateix personatge, ja sigui un policia, un investigador privat o un simple amateur, protagonitzi diferents novel·les, és molt habitual en el gènere negre.

Fent un repàs ràpid a la història, trobem que ja des dels anys cinquanta del segle passat hi ha hagut, als Països Catalans i en català, investigadors singulars que han tingut continuïtat: Rafael Tasis va iniciar la sèrie amb el comissari Vilagut i el periodista Caldes, protagonistes de les seves novel·les de lladres i serenos, començant per La bíblia valenciana.

El va seguir Jaume Fuster, primer amb el personatge d’Enric Vidal a De mica en mica s’omple la pica, i després amb Lluís Arquer, que va aparèixer per primera vegada a Les claus de vidre.

La mallorquina Maria Antònia Oliver no va voler ser menys i va crear la detectiva Lònia Guiu, protagonista d’Estudi en lila i altres novel·les.

També Antoni Serra, des de les Illes, amb el seu detectiu i ex policia Celso Mosqueiro.

I, és clar, Ferran Torrent, des del País Valencià, amb un detectiu estripat i peculiar, de nom Butxana, acompanyat del periodista Hèctor Barrera. (Un investigador i un periodista, igual que Rafael Tasis!).

En canvi, Andreu Martin, tot i la seva obra ingent de quasi un centenar de novel·les negres, només repeteix protagonista en la seva sèrie juvenil de l’inspector Flanagan.

I pel que fa a altres llengües tenim, per començar, els grans clàssics del gènere: Conan Doyle amb Sherlock Holmes, Agata Christie amb el comissari Poirot, George Simenon amb el comissari Maigret, Dashiell Hammett amb Sam Spade i Raymond Chandler amb Philip Marlowe.
Entre els més famosos en espanyol hi ha, possiblement, el Carballo, de Vázquez Montalban, el Plinio, de Garcia Pavón i la Petra Delicado, d’Alícia Giménez-Barlett. A Itàlia n’hi ha dos de molt destacats: el comissari Brunetti, de Donna Leon i el comissari Montalbano, d’Andrea Camilleri. A Grècia el comissari Karitos, de Petros Markaris. I a Suècia, evidentment, l’inspector Wallander, de Henning Mankell.

I molts més que podríem anomenar, tan en català com en altres idiomes. 

D’aquest darrers que he citat, n’hi ha algun que s’assembli a Espinosa? Que s’hi noti la inspiració? Sincerament, no ho tinc gens clar. Tots ells m’han agradat quan els he llegit i possiblement m’hagin influït, poc o molt.

Potser Brunetti en seria pròxim, perquè també té una família que juga un paper important a les novel·les. A més, té també una col·laboradora experta en informàtica. Però a partir d’aquí cap més semblança, perquè es tracta d’un tipus afable, exquisit i culte, que llegeix Dant i altres clàssics. Tot el contrari que Espinosa.

El grec Kostas Karitos té també algunes semblances. La seva família és menys elitista i ell havia estat policia durant la dictadura dels coronels. Però difícilment em pot haver influït, perquè el vaig conèixer per primer cop quan ja havia publicat les primeres històries d’Espinosa, un ex guàrdia civil, i aquest personatge meu ja estava totalment configurat.

Pel que fa a l’italià Montalbano, coincideixen en què contínuament s’estan enfrontant amb els seus superiors, però en res més. Espinosa, al contrari que ell, no dóna gaire importància al menjar, que considera més una obligació forçada que no pas un plaer dels sentits.

I fins i tot amb Kurt Wallander pot tenir nexes comuns, perquè aquest viu deprimit des que el va deixar la seva dona, igual que a l’Espinosa de Dur de pair. Però en el nostre cas es tracta d’un fet puntual en la vida del personatge, que es resol a Tempesta al Bàltic.
En qualsevol cas, resulta gratificant el fet de seguir l’estel·la de tants escriptors admirats.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.