SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

RAFAEL TASIS, L’HOME ORQUESTRA

ok rafael TasisAhir al vespre, com una mena d’avançament del festival BCNegra que s’inaugura avui, va tenir lloc a la biblioteca La Bòbila, especialitzada en novel·la negra, la presentació del llibre ‘Rafael Tasis, novel·lista policíac’, escrit per Àlex Martin Escribà i publicat per l’editorial Alrevés. L’autor i l’Anna Maria Villalonga, ambdós estudiosos del gènere, ens van explicar aquesta faceta d’en Tasis, que va viure entre 1906 i 1966.

Va escriure, a l’exili de Paris, tres novel·les d’aquest tipus: ‘La bíblia valenciana’, ‘Un crim al Paralelo’ i ‘Es hora de plegar’, on presentava una Barcelona que ja només existia en la imaginació dels exiliats com ell, la dels anys previs a l’esclat de la guerra.

Però també convé explicar que Rafael Tasis va ser molt més que un novel·lista. Era crític literari, traductor, impressor, llibreter, periodista, activista polític i, per damunt de tot, un autodidacta amb una voracitat lectora poc habitual i una fabulosa curiositat intel·lectual. Havia estat director general de presons de la Generalitat republicana. I a partir del retorn de l’exili, l’any 1948, la seva llibreria de la Rambla va esdevenir un centre neuràlgic del catalanisme cultural i literari de la postguerra. També va escriure i publicar obres de teatre, llibres d’història, antologies literàries, llibres d’assaig i innombrables articles en diaris i revistes de l’interior i de l’exili.

Era tal la seva fama de divulgador cultural, intel·lectual compromès i batallador constant, que pels ambients catalanistes de l’època s’havia fer popular la frase: “Quan no sapigueu una cosa, pregunteu-ho a en Tasis”.

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (18)

LA NATURA

Els japonesos donen una gran importància a l’harmonia entre l’home i la natura. Aquesta harmonia la mostren en totes les facetes de la seva vida i es pot contemplar especialment en la cura de jardins públics i privats, en l’abundància de parcs i zones verdes a les ciutats, en la gran afecció a les activitats de muntanya, en l’art dels bonsais i, molt especialment, en el seguiment massiu de la florida dels arbres, que mou grans masses de gent amunt i avall del país.
Per a ells, no es tracta de conquerir la natura ni d’adorar-la, sinó de mantenir un equilibri harmònic amb la mateixa.

Jardí japonès
Jardí japonès
Tradicional pícnic sota els arbres en flor
Tradicional pícnic sota els arbres en flor
Fotografiant la natura
Fotografiant la natura
Cua d'excursionistes cap al cim
Cua d’excursionistes cap al cim
Sortida del sol en un descans baixant del Fuji
Contemplant el paisatge en un descans baixant del mont Fuji
Bonsai
Bonsai

 

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

EXCURSIÓ A LES COVES DEL TOLL. COLLA D’AMICS GR

Aquest mes hem anat fins al Moianès per visitar les Coves del Toll. Hem iniciat la ruta a Collsuspina pel camí ral i el torrent de Can Picanyol, en mig d’una important gebrada. Abans d’arribar a les coves hem hagut de creuar diverses vegades el torrent del Gomar, completament glaçat. La visita a les coves ha estat d’allò més interessant, ja que les acabaven d’obrir de nou després que el mes de novembre una inundació les deixés impracticables. Hi havia un equip d’espeleòlegs comprovant l’estat de les parts de la cova de més difícil accés. Un guia entusiasta ens ha explicat amb tot detall tant la formació geològica de les cavitats, com les importants restes de fauna del quaternari que s’hi han trobat, així com la presència humana del paleolític, el neolític i l’edat del bronze. A l’exterior, un petit poblat de cabanes prehistòriques ens explica com vivien quan van sortir de les coves i, amb l’agricultura, van deixar de ser nòmades.
La tornada a Collsuspina l’hem fet completant la ruta circular pel camí dels Plans del Toll. Al poble ens esperava un àpat pantagruèlic en un restaurant i les corresponents fotos de família. Un agraïment molt sincer a les companyes de Moià, organitzadores de l’excursió. Ens ha quedat pendent, justament, la visita complementària al museu de Moià.

Caminant enmig de la gebrada
Caminant enmig de la gebrada
El gebre pertot
El gebre pertot
La riera completament glaçada
El torrent completament glaçat
A la meitat de la ruta circular
A la meitat de la ruta circular
Explicacions del guia abans d'entrar a la cova
Explicacions del guia abans d’entrar a la cova
Més explicacions a l'interior
Més explicacions a l’interior
Els espeleòlegs en un descans
Els espeleòlegs en un descans
Sortint d'una de les coves
Sortint d’una de les coves
Reproducció d'una cabana prehistòrica
Reproducció d’una cabana prehistòrica
Pujada forta pel camí de tornada al poble
Pujada forta pel camí de tornada al poble
Taula d'embotits al restaurant, per començar l'àpat
Taula d’embotits per a quatre persones, per començar l’àpat
Primera foto de família
Primera foto de família
Segona foto de família. A l'anterior falta el coordinador de la sortida, en Ferran, i en aquesta falto jo, que era darreres la càmera
Segona foto de família. A l’anterior falta el coordinador de la sortida, en Ferran, i en aquesta falto jo, que era darrere la càmera

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (17)

MENJAR DE PLÀSTIC

El menjar de plàstic és una de les imatges que sobta més als que visiten Japó per primer cop. Els aparadors de bars i restaurants estan plens de cridaneres rèpliques de plàstic dels plats que es poden trobar a la carta del local. Aquest menjar de plàstic és increïblement realista i sovint fins i tot es pot dubtar de si es tracta de menjar de veritat.

El restaurant envia una mostra del plat i la fàbrica fa motlles de silicona del conjunt o dels diferents ingredients, segons el cas. Posteriorment els utilitza per fabricar les reproduccions en plàstic. S’utilitzen tot tipus de pintures per donar el color exacte als ingredients.

El menjar de plàstic és un gran invent del japonesos. Ajuda els estrangers a l’hora de triar el menjar als bars i restaurants del país.

La primera empresa que es va dedicar a fer models d’aliments és de l’any 1932. Antigament es feien amb cera i ara els motlles dels plats són de silicona. Es pren el motlle i s’hi tira plàstic líquid. Els nous materials i tècniques fan que els models siguin d’allò més convincents.

Gran exposició de menjar de plàstic en un restaurant de l'aeroport de Narita.
Gran exposició de menjar de plàstic en un restaurant de l’aeroport de Narita.
Tan la carn com l'arròs i les verdures són de plàstic.
Tan la carn com l’arròs i les verdures són de plàstic.
Un altre aparador.
Un altre aparador.
Sushi de plàstic.
Sushi de plàstic.
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (16)

EL DIA DELS ADULTS

Ahir, con cada segon dilluns de gener, era festiu al Japó. Se celebrava el Seijin no Hi, el dia què els japonesos festegen la majoria d’edat. Els joves que compleixen els 20 anys entre el 2 d’abril de l’any anterior i l’1 d’abril de l’any present són convocats a una cerimònia en què el que els alcaldes de les seves respectives ciutats els informen de les responsabilitats que hauran d’afrontar al llarg de la seva vida com a adults. Segons sembla aquesta tradició la va començar un príncep japonès l’any 714, quan va decidir estrenar roba i pentinat per fer constar el seu pas d’adolescent a adult. Però la celebració no es va institucionalitzar fins el 1948, quan el govern japonès va decidir convertir-la en festivitat oficial. Les noies van a la cerimònia amb un furisode, una varietat de quimono de colors llampants que fan servir les dones joves, en concret les solteres. Els nois es presenten, generalment, amb vestits occidentals, encara que alguns vesteixen el tradicional hakama. En la zona de Tòquio on ens estem aquests dies, el barri de Suginami, la cerimònia va tenir lloc a l’Auditori.

Dues noies anant a la celebració.
Dues noies anant cap a la celebració.
Tradició i modernitat.
Tradició i modernitat.
Correu, que arribem tard!
Afanyeu-vos, que arribem tard a l’Auditori!
Model de hakama.
Model de hakama.
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (15)

BEGUDES

La beguda més consumida pels japonesos és el te verd. Es consumeix a qualsevol hora, tan fred com calent. En els àpats s’utilitza com a substitutiu de l’aigua i als restaurants te’l serveixen només entrar, com una deferència. I pots demanar-ne tan com vulguis. Per preparar-lo, els japonesos tenen uns termos elèctrics per escalfar l’aigua que es mantenen sempre encesos i preparats per a una bona tassa de te.

I pel que fa a les begudes alcohòliques, la més coneguda a Japó és el sake, una beguda que s’obté de la fermentació de l’arròs. El seu grau alcohòlic està al voltant del 15%. El sake acompanya a la cultura japonesa des de temps immemorials. Als temples es poden veure grans bidons de 50 -100 litres, que farcits de sake s’utilitzen en molts esdeveniments i celebracions.

Però la realitat és que la beguda alcohòlica que més consumeixen els japonesos és la cervesa, tant de producció pròpia, molt bona, per cert, com forana. També el whisky, japonès o estranger, es pot trobar fàcilment.

En vi és menys popular, tot i que poc a poc en va obrint camí i ja se’en troba habitualment als supermercats i en botigues especialitzades, especialment d’origen francès, italià, australià i xilè. Se’n troben de tots preus, des de 500 yens (uns 4 euros) fins a milers de yens. De vins catalans i espanyols se’n veuen molt pocs, demostració que encara hi ha molta feina a fer en promoció i difusió. També hi ha vins autòctons japonesos de bona qualitat, procedents sobretot de vinyes de les planúries que envolten el Fuji, la muntanya més emblemàtica del país.

Bidons de sake en un temple.
Bidons de sake en un temple.
Més bidons de sake, en aquest cas en un casament.
Més bidons de sake, en aquest cas en un casament.
Ampolles de sake en un supermercat.
Ampolles de sake en una botiga.
Coneguda fàbrica de cervesa a Sapporo, a l'illa de Hokaido.
Coneguda fàbrica de cervesa a Sapporo, a l’illa de Hokaido.
Cerveses en un supermercat.
Cerveses en un supermercat.
Prestatgeries de vi a preus assequibles.
Prestatgeries de vi a preus encara assequibles.
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (14)

OBJECTES PERDUTS

Arreu del món és fàcil perdre alguna cosa. I, quan això passa, es converteix en un malson, perquè generalment ja ho podem donar per perdut definitivament. Però no pas a Japó. Aquest país és un dels més segurs del món també en això.
La tendència natural dels japonesos a no ficar el nas on no els correspon fa que si veuen alguna cosa perduda al carrer, ni que sigui valuosa, no se’ls acudirà mai endur-se-la. Generalment la posaran en un lloc visible per tal que qui l’hagi perdut ho tingui més fàcil per trobar-la.
Però també hi ha uns llocs amb moltes probabilitats de trobar-hi un objecte perdut. Es tracta de les Koban, petits local de la policia ubicats en cadascun dels barris de les grans ciutats. Generalment serveixen per obtenir instruccions sobre com arribar als llocs, per fer denúncies que requereixin una ràpida intervenció i per emergències de diferent tipus. Però una de les seves funcions més celebrada és la de servir com a punt de trobada d’objectes perduts. La gent ho sap i porta aquests objectes a la Koban més propera, especialment si son de valor.

Una gorra infantil perduda en un parc. Algú l'ha deixat ben a la vista.
Una gorra infantil perduda en un parc. Algú l’ha deixat ben a la vista.
Càmera fotogràfica en un carrer de Tòquio per on passem cada dia. Hi va ser més d'una setmana.
Càmera fotogràfica en un carrer de Tòquio per on passem cada dia. Hi va ser més d’una setmana.
Un guant en un altre carrer. Algú ha tingut el detall de posar-lo en una bossa de plàstic i penjar-lo d'un pal de la llum, a l'alçada de la vista.
Un guant en un altre carrer. Algú ha tingut el detall de posar-lo en una bossa de plàstic i penjar-lo d’un pal de la llum, a l’alçada de la vista.
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (13)

TREBALL I ATUR

Un dels aspectes de la vida japonesa que crida més l’atenció en països com el nostre, és l’atur tan baix que tenen, en aquests moments del 3,5%. Quan, a principis de 2009, l’índex va arribar al 4,4% es van disparar totes les alarmes i el govern va prendre mesures per rebaixar-lo. Aquest atur tan baix respon a diverses raons, però no totes són positives. Molts treballs són a temps parcial o no requereixen una alta qualificació. I molta gent es veu obligada a seguir treballant fins més enllà d’edats raonables per poder compensar pensions mínimes de jubilació. En el sistema laboral japonès, acomiadar algú és car. Això, que pot semblar un avantatge per als treballadors, fa que moltes empreses mantinguin empleats en tasques tedioses i mal pagades amb la intenció que se’n vagin. Aquesta és una de les raons, entre d’altres, de l’alt nombre de suïcidis, un dels més elevats del món. Un altre factor que contribueix a la quasi plena ocupació és que la població laboral va minvant a causa de la disminució de la natalitat, una de les més baixes del món.

En qualsevol obra que afecta el carrer, per petita que sigui, es contracten guàrdies de seguretat.
En qualsevol obra que afecta el carrer, per petita que sigui, es contracten un mínim de dos guàrdies de seguretat.
La tasca de jardiner podador, en aquesta època de l'any, dóna feina a molta gent.
La tasca de jardiner podador, en aquesta època de l’any, dóna feina a molta gent. Als arbres, es fan veritables obres d’art.

DSC07448

La restauració també és un dels sectors serveis amb més demanda de llocs de feina.
La restauració també és un dels sectors amb més demanda de llocs de feina. Cuiner especialista a tallar fideus.
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (12)

JAPÓ I CATALUNYA

Si haguéssim de fer cas dels tòpics, les relacions entre Catalunya i Japó es limitarien al turisme en les dues direccions, a les inversions de les 150 empreses japoneses implantades a Catalunya, al restaurant Sant Pau de Tòquio i a la delegació comercial de la Generalitat. També podríem afegir el Pla Japó 2012-2015 del Govern de Catalunya, però hem entrat en el seu darrer any de vigència sense que el posicionament del nostre país a la zona, el principal dels seus objectius, sembli haver-se aconseguit.

Però allò que fa especials aquestes relacions és el factor humà. D’aquestes relacions humanes han nascut diferents iniciatives. Una de les més reeixides és el Casal Català de Tokio, que existeix des de l’any 2007 i a Internet té el seu web en construcció, però se’n pot trobar informació a Facebook:  https://www.facebook.com/casalcatalatokyo?fref=ts . També hi ha l’Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya, que edita la revista Amics, i les penyes del Barça. Per cert, els colors de la samarreta de l’equip de futbol FC Tokio són el blau i grana. I si es confirma el fitxatge de Xavi Hernàndez a aquest club, compartirem quelcom més que uns colors.

Cartell del FC Tokio en un carrer de la ciutat.
Cartell del FC Tokio en un carrer de la ciutat.
Portada de la revista Amics, de l'Associació Japonesa d'amistat amb Catalunya.
Portada de la revista Amics, de l’Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya.
Una estelada nadalenca en un altre carrer de Tòquio (?).
Una estelada nadalenca en un altre carrer de Tòquio?
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (11)

VIUS I MORTS

La majoria de japonesos no tenen dubte de tenir dues religions. Es diu que neixen com shintoistes i moren com budistes. El shintoisme no es fica en el tema de la mort, de manera que el culte als morts i els mateixos cementiris estan a càrrec del budisme. Aquests s’articulen normalment al costat d’un temple, habitualment en ple centre del poble o ciutat, tot i que també n’hi ha algun, de molt important, a les muntanyes. I per la seva concepció tan especial de la vida i de la mort, els japonesos van feliços i somrients a visitar els cementiris. Allí és pot veure, en dates assenyalades, com deixen a les tombes dels seus avantpassats pastes, viandes i gots de sake.

Cal dir també que durant el Nadal i els casaments, alguns es converteixen temporalment en cristians. Demostració del caràcter funcional i gens dogmàtic de la majoria de la gent respecte del tema religiós.

En el nostre passeig d’avui pel cementiri Yanaka, a Tòquio, on hem fet algunes de les fotografies de més avall, ens ha succeït una cosa molt especial: Estàvem completament sols i hem sentit un timbre molt a prop. Un telèfon mòbil dipositat al costat d’una tomba semblava trucar-nos del més enllà. Tornats a la realitat hem suposat que algú l’havia perdut i una altra persona l’havia deixat a la vista per si el propietari tornava a buscar-lo. Si no ho fa, potser d’aquí a un any encara hi serà.

El cementiri com un parc: gent passejant.
El cementiri com un parc: gent passejant.
En primer terme, tombes. Al fons, l'Skay Tree de Tòquio, la torre de comunicacions més alta d'Àsia.
En primer terme, tombes. Al fons, l’Sky Tree de Tòquio, la torre de comunicacions més alta d’Àsia.
Cementiri de barri, a tocar de les cases.
Cementiri de barri, a tocar de les cases.
Un altre cementiri, aquest de poble.
Un altre cementiri, aquest de poble.
El gat vigila la tomba.
El gat vigila la tomba.
Ofrenes diverses a la tomba de l'avantpassat.
Ofrenes diverses a la tomba de l’avantpassat.
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (10)

GOSSOS I GATS

Pels carrers, places i parcs de les ciutats japoneses és molt normal trobar-se amb persones passejant gossos. Acostumen a ser exemplars  petits i d’espècies locals, molt apreciades arreu del món com a mascotes per la seva disposició alegre i afectuosa, molt adaptats als pisos i apartaments petits que tant sovintegen en aquest país.

Els japonesos no solen donar-se petons, ni abraçar-se, ni tocar-se: en definitiva, no estableixen contacte físic. La cultura japonesa no és una cultura d’expressar efusivament els sentiments: Al contrari, estableix que, d’alguna manera, cal reprimir-los o, almenys, amagar-los. És un símbol de bona educació. Per això, tenir un gosset que se’l pot tocar, acariciar i petonejar, no deixa de ser un substitut d’allò que no es pot fer amb les persones.

Pel que fa als gats domèstics, procedien de Xina i van ser introduïts pels monjos budistes fa uns mil cinc-cents anys. Al principi eren animals sagrats i actualment encara hi ha a Tòquio un temple dedicat als gats. Avui dia son també unes mascotes molt apreciades, tot i que també proliferen els gats de carrer que van al seu aire. Aquests són molt deferents dels gats salvatges, que també n’hi ha i són els únics autòctons japonesos. Un gat molt famós a Japó és l’immortalitzat al llibre de fotografies ‘L’àvia Misao i el seu gat Fukumaru’, de Miyoko Ihara.  Podeu veure les fotos aquí:  http://www.taringa.net/posts/imagenes/15899088/La-abuela-Misao-y-su-gato-Fukumaru-Fotografia.html

Una curiositat: En algunes ciutats hi ha cafès-gat, uns establiments temàtics on pots jugar, acariciar o contemplar gats. Diuen que afavoreix la salut i combat l’estrès de la solitària vida urbana. Podeu trobar més informació sobre cafès de gats a:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Cafè_de_gats

Parada de venda de roba per gossos, en un parc de Tòquio.
Parada de venda de roba per gossos, en un parc de Tòquio.
Un gos amb cotxet.
Un gos amb cotxet.
Passejant els gossets.
Passejant els gossets.
Gos japonès.
Gos japonès.
Gats de la sort.
Gats de la sort japonesos.
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (9)

EL MENJAR

A Japó hi ha una autèntica obsessió pel menjar. Sigui per la raó que sigui, els japonesos fan de l’acte d’endrapar un culte que, vist des de fora, pot arribar a sobtar. Hi ha restaurants a gairebé cada cantonada, més de 150.000 només a Tòquio. A la televisió es poden veure programes sobre cuina a totes hores i la publicitat anuncia molt sovint menjars i begudes. També als quioscs es poden trobar tot tipus de revistes gastronòmiques. Però tot i el que mengen, és molt difícil trobar un japonès obès, fora dels lluitadors de sumo. Demostració de que les seves menges són molt equilibrades.

Els japonesos es van alimentar, en temps passats, quasi exclusivament amb verdures bullides i fermentades, algunes fruites, peix i brots de soia. El contacte amb altres cultures, especialment amb xinesos i portuguesos, va portar l’arròs, altres fruites i plats a base de carn, porc o pollastre, que van fer seus i els han anat sofisticant i refinant d’acord amb la seva manera de ser tant detallista i cerimoniosa.

L’arròs s’ha convertit en el producte alimentari per excel·lència. Substitueix el nostre pa i es troba, a més, en múltiples plats i de formes molt diferents. Fins i tot la beguda nacional dels japonesos, el sake, és a base d’arròs.

Un dels programes de més audiència de la televisió japonesa és el concurs mundial de menjar, que consisteix en veure qui és capaç d’empassar-se en mitja hora més quantitat d’una menja concreta, que tant poden ser plats japonesos com pizzes, costelles de porc o hamburgueses. Aquests dies ha tingut lloc la final, que ha enfrontat l’equip de Japó amb els d’Austràlia, Xina i Estats Units. Aquests darrers han quedat campions.

Preparats de sashimi i sushi en una botiga.
Preparats de sashimi en una botiga.
Parada de venda de tempura.
Parada de venda de tempura.
Taula parada japonesa.
Taula parada japonesa.
Anunci d'un plat a la televisió.
Anunci d’un plat a la televisió.
Sacs de 5 quilos d'arròs a un botiga. També se'n venen de 20 quilos.
Sacs de 5 quilos d’arròs a un botiga. També se’n venen de 20 quilos.
Cua davant d'una botiga famosa per les seves boles de carn.
Cua davant d’una botiga famosa per les seves boles de carn.
Participants japonesos al campionat mundial de menjar, Al davant, plats ja consumits.
Participants japonesos al campionat mundial de menjar, Al davant, plats ja consumits.
Una altra imatge de la final entre Japó i Estats Units.
Una altra imatge de la final entre Japó i Estats Units. L’americà porta vint plats menjats i la japonesa setze.
Un campionat local de beure gasosa, l'estiu passat.
Un campionat local de beure gasosa, l’estiu passat.
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (8)

ANY NOU

L’any nou és una de les festivitats més importants del calendari japonès. L’u de gener és l’únic dia de l’any en que quasi totes les botigues tanquen i les oficines i empreses fan festa durant tres o quatre dies. Amb una barreja d’elements budistes, shintoistes i tradicionals, es tracta d’una festa bàsicament familiar. A les portes de les cases es col·loquen decoracions tradicionals amb un fort simbolisme, consistent en arranjaments amb branques de pi i bambú per impedir que entrin els mals a la casa i per donar la benvinguda als déus. La nit de cap d’any les famílies sopen soba, fideus molt llargs que simbolitzen una llarga vida. A partir de les dotze de la nit la gent va en massa als temples o santuaris, per tocar la campana i fer pregaries. Es formen grans cues i els primeres a entrar són obsequiats pels monjos amb sake dolç i calent. Aquestes visites es succeeixen al llarg del dia 1 de gener. Un altre dels ingredients bàsics de l’Any Nou japonès és el mochi, una pasta d’arròs que es prepara en festes populars i després es menja o s’ofereix a les divinitats. El sistema de correus japonès guarda les postals d’Any Nou que s’envia la gent durant les setmanes prèvies, i les reparteix totes el matí de l’1 de gener. És una alegria rebre aquestes postals, algunes fetes a mà i altres comprades, típiques de l’Any Nou japonès, que mostren sovint l’animal del zodíac xinès del nou any, aquest 2015 l’ovella.

Branques de pi al a porta d'una casa tradicional.
Branques de pi a la porta d’una casa tradicional.
Composició de pi i bambú.
Composició de pi i bambú, lligada amb cordes sagrades.
Al temple la nit de Cap d'Any.
Al temple, la nit de Cap d’Any.
Gent fent cua a la porta d'un temple.
Gent fent cua a la porta d’un altre petit temple, aquest matí a Tòquio.
Despatxant paquets de soba en una botiga.
Despatxant paquets de soba en una botiga d’Ogikubo (Tòquio).
Preparant el mochi.
Xafant l’arròs per preparar el mochi.
Postals d'Any Nou.
Algunes postals d’Any Nou rebudes aquest matí.
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari