SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

LES SET VIES DE LA PRIMERA FASE DEL PROCÉS

Els de la via directa volen fer un referèndum d’independència.
Els de la via estreta volen demanar permís i competències per fer el referèndum.
Els de la tercera via volen demanar permís per poder demanar permís per fer el referèndum.
Els de la via única diuen que no té cap sentit demanar permís per fer una cosa que no es pot fer.
Els de la via de maniobres volen evitar un xoc de trens mantenint-los en marxa però sense anar enlloc.
Els de la via d’ample europeu, volen obtenir suports exteriors abans de posar el tren en marxa.
Els de la via d’ample espanyol volen pujar al tren amb la cabra, envaïr-nos atropellant-ho tot i començar a omplir presons d’agosarats que pretenen votar.
 
Tot plegat, i tal com era de preveure cap al final d’aquesta primera fase, diverses vies (o maniobres de confusió) per tal de desorientar, atemorir o cansar el personal.

MISTERI I INTRIGA A LA TERCERA EDAT

Jo pensava que era una rara avis per haver començat a escriure novel·la policíaca passats els seixanta anys. Però acabo d’assabentar-me que hi ha qui em supera de molt: Llorenç Sant Marc va publicar la seva primera novel·la d’aquest gènere a la sorprenent edat de vuitanta anys. Es titulava La mort del benefactor i després encara van seguir Fallida fraudulenta, Els comptes clars i Guardo el confident.
Va ser a principis de la dècada dels vuitanta i el seu nom va passar a engroixir la migrada llista de conreadors en català de novel·la negra, con se’n començava a dir aleshores.
La mort del benefactor la protagonitza el comissari Porta, home de tarannà reposat, amb molts quilos de més, amb una bona panxa, que va a poc a poc però que no l’atura ningú fins a resoldre el cas. Bon observador i bon psicòleg, no es deixa perdre la més mínima insinuació i és un bon descabdellador de cabdells.
A més de Llorenç Sant Marc hi havia, per la mateixa època, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster. L’iniciador del gènere a casa nostra, Rafael Tasis, havia mort quinze anys abans.
Però cal dir que per aquells mateixos anys també feren alguna aportació al gènere altres escriptors, com ara el valencià Josep Lluís Seguí, els illencs Guillem Frontera i Llorenç Capellà, Maria Aurèlia Capmany, Ignasi Riera, Vicenç Villatoro o fins i tot Joaquim Carbó amb contes policíacs per a nens. 
Per cert, Llorenç Sant Marc era un pseudònim. El seu nom veritable era Joan Carandell, el pare de la coneguda nissaga dels Carandell.