SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

PROCÉS ENVERINAT (22)

22‘Una il·luminació blanca i difusa. Un remoreig com de veus pròximes. Un gust amargant a la boca. Un mena de dolor desagradable que li bategava per tot arreu. Quan va intentar obrir els ulls, un resplendor intens l’obligà a tancar-los de nou. Les veus es van fer més sorolloses i li va semblar que alguna li era familiar. Poc a poc va anar agafant consciència que estava tombat de cara amunt. I va intentar incorporar-se. Però aquell dolor, intens i generalitzat, el va fer desistir. Molt a poc a poc va anar recordant que algú l’havia colpejat amb acarnissament. Li semblava una cosa pròxima i llunyana al mateix temps.
Quan finalment va poder obrir els ulls i veure què l’envoltava, el primer que va trobar-se va ser la cara de la seva dona. Estava molt pròxima i semblava com desencaixada. Li deia alguna cosa que ell no acabava d’entendre.
Lentament s’anà adonant de les coses. Estava tombat en el que devia ser el llit d’un hospital i amb algunes persones al seu voltant.’

Portada Procés

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (21)

21‘—Clar! Per a tu la Diada només és un dia de més treball, oi? Teniu feina a sortir al carrer amb les porres i les pilotes de goma, a apallissar manifestants! —ho va dir alçant la veu i amb la seva habitual impertinència.
Satoshi, impassible, feia estona que no mirava ningú. Núria l’havia posat en antecedents sobre determinats comportaments i enfrontaments que es donaven de tant en tant a la seva família. Alçar la veu als pares davant d’altres persones no formava part de la etiqueta japonesa, tot i que ell havia vist algunes baralles familiars després d’àpats generosament regats amb sake, però mai davant d’estranys. Potser és que ja el consideraven de la família Espinosa. Era molt estrany però, que les filles s’enfrontessin als pares, aquest era un comportament generalment masculí. I encara trobava més estrany que fos per qüestions polítiques, pel que li semblava entendre.
—Això és una gran injustícia, filla —va intervenir Cinta— Quan has vist el teu pare anant a apallissar algú?
—Ell ja sap a què em refereixo, mama. Sempre ha sigut solidari amb els altres mossos. Amb aquells robots teledirigits de la Brigada Mòbil. O no? —es va tornar a adreçar al seu pare.’

Publicat dins de General | Deixa un comentari