La sortida d’aquest diumenge, va transcorrer per uns paisatges preciosos del vessant nord de la serra del Montsant, amb inici a l’ermita de Sant Antoni, d’Ulldemolins. Però es va veure alterada per la desafortunada caiguda de la companya Rosa R., la qual va suportar, amb el canell trencat i una enteresa admirable, les hores de camí costarut fins el final de l’excursió, on la esperava una ambulància.
Una ruta molt ben senyalitzadaAlguns participants avançats. La ruta no tenia pèrdua i ens podíem separar. Foto gentilesa d’en Carles S.El riu Montsant, que baixa de Prades, cap al principi de l’excursióUn pont penjant creua el riu on comença el camí cap a l’ermita de Sant Bartomeu de FraguerauProp de Sant Bartomeu, una enorme balma que havia servit d’habitatge rudimentariInterior de la balmaPaisatge des de l’ermitaErmita de Sant BartomeuCaminant cap a l’aiguabarreig, on dinaríem. Ja hi ha hagut l’accident però s’ha decidit seguir endavantPer tot arreu, rocams espectaculars, com aquest en forma de proaLa gana comença a apretar, tot son pujades i baixades i l’aiguabarreig encara no arribaJa falta poc…Finalment hem arribat al punt on dinaremDsprés de dinar, continuen les pujades i baixades. La Rosa R., amb el braç immobilitzat, ho té més difícil. Però poden més les ganes d’arribar al final de l’excursióLa ruta és curulla de racons bonics com aquest, però ja no ens hi fixem tant com abans de l’accidentA la dreta, l’apicultor del mas de Soleràs. Gràcies a les seves gestions, al final de la ruta esperava una ambulància per portar la Rosa a l’hospitalComencem a bordejar l’embassament de Margalef. Pensàven que arribàvem al final però encara quedava molt de camíEl sol és cada cop és més baix i la presa encara no arriba. Davant, separats per l’aigua, el parquing on tenim els cotxesFinalment hem arribat i poden atendre l’accidentada en condicions. Son més de les 7 de la tarda. El Toni C. i la Rosa V. l’acompanyaran fins a l’hospital de Reus i després fins a casa seva, a Badalona
Amb un mes de retard, aquí teniu un reportatge fotogràfic de la sortida del grup de corresponent a març.
Va ser un dia fred i assolellatSant Alís és la muntanya més alta del Montsec, des d’on es practica parapent en direcció a La NogueraEn Víctor, el conductor de l’excursió, mirant l’ampli panoramaVa ser una ruta d’anada i tornada, quasi sempre pels cimsUn merescut descansZona de radiacions. Convé no entretenir-s’hi gaireAl fons, el poble d’ÀgerImmortalitzant les vistes imponentsA l’hora de dinarDe tornada cap al punt d’origenUna curiositat geològicaUn conjur? Agafant la força tel·lúrica de la terra? Qui sap…La colla, al final de l’excursió. Al fons, el Pirineu amb molt poca neu