SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

TIANA NEGRA. UN BON COMENÇAMENT

El primer festival de Novel·la Negra Catalana no podia tenir un inici més reeixit. La sala plena en totes les taules rodones i moltes ganes de donar-li continuïtat. 
La idea de fer un festival d’aquest tipus a Tiana una setmana abans de l’inici de BCNegra, va sorgir fa pocs mesos arran d’una taula rodona celebrada a la llibreria Catalònia i organitzada per les editorials Al Revés i Meteora. Un dels ponents, Sebastià Benassar, va parlar amb una assistent, l’alcaldesa de Tiana Ester Pujol, i molt aviat van arribar a un acord.
Després, el comissariat d’en Sebastià i un petit però eficaç equip de col·laboradors, encapçalat per la Laura Garcia, han fet la resta. 
El ressò als mitjans de comunicació ha estat important i divendres i dissabte hem pogut assistir a activitats molt diverses relacionades amb la novel·la negra en català: des de casos reals traslladats després a llibres fins a autors parlant dels seus detectius singulars, passant per les interioritats de les col·leccions de novel·la negra explicades per especialistes i editors, trobades entre autors i lectors i, per concloure, una taula rodona exclusivament femenina sobre activisme i difusió del gènere.
Una petita relació d’autors, editors i especialistes que han passat pel festival, d’una forma o altra: Carles Porta, Lluís Llort, Jaume Benavente, Salvador Balcells Pau Vidal, Marc Moreno, Marta Banús, Jordi de Manuel, Sebastià Benassar, Jordi Canal, Jordi Roureda, Josep Forment, Anna Maria Villalonga, M. Dolors Sarries, Jordi Fernando, Laura Borràs, etc. 
L’enhorabona a tots i endavant! 

 

CAMINADA PEL MOIANÈS – COLLA D’AMICS GR

L’ESTANY – POSTIUS – L’ESTANY.  20 de gener 2013

Hen sortit del poble de l’Estany en direcció a la Montjoia, envoltats de boira.

Hem agafat la pista que va de l’Estany a Moià, per on passa del GR-3.

A uns 800 m. hem agafat un camí a ma dreta en direcció sud, paral·lel a la carretera.

 Quan s’ha esvaït la boira, hem gaudir de magnífiques vistes del Pirineu nevat.

Quan el camí s’ha acabat, hem continuat per un corriol fins a Comes Nou. D’aquí hem anat en direcció al dolmen de Puig Rodó

Després de visitar-lo, hem tornat a la pista de l’Estany a Moià.

A uns 700 m. hem trencat a l’esquerra en direcció a la Montjoia i l’observatori astronòmic.

Hem seguit fins la casa rural de Postius, on hem dinat.


Hem celebrat amb cava el naixement de la Marina, la nostra néta.

Després de dinar, hem agafat el camí que surt de la casa en direcció a l’Estany, on hem arribat ja de nit.

 

AL JAPÓ HI HA NOVETATS

Hem passat les festes al Japó, com ja hem fet en alguna altra ocasió des que l’Albert, el nostre fill, hi viu i hi treballa. Però aquest viatge ha estat molt especial. Poc abans de tornar a Barcelona, hem pogut viure el naixement de la primera filla d’ell i la Yuko. Es diu Marina i és molt maca.

Naturalment, hi ha hagut molta feina i aquest cop hem fet poques visites turístiques. Només una escapada a la muntanya Takao, un lloc emblemàtic pròxim a Tòquio des d’on es contempla una formidable vista del Fuji.

Com s’escau, també vam fer cagar el tió, en companyia de la germana de la Yuko, el seu marit i el seu fill. Al nen li va encantar aquesta tradició catalana.
Jo vaig aprofitar per avançar en la redacció de la novel·la que estic escrivint mentre la Maite es va fer uns farts de netejar el pis per tal que estigui en condicions quan arribi la Marina. Perdona’ns, Maite! Som uns masclistes i no et mereixem. La vinguda al món de la Marina no ha estat gens fàcil i ens hem passat moltes hores a l’hospital. Esperem que mare i filla tornin a casa ben aviat.

La Marina va nèixer una mica prematura i ha hagut de passar per la incubadora. Però sembla que tot va bé, perquè encara no té una setmana i ja comença a obrir els ulls, encuriosida pel què passa al seu voltant. La cosa promet!