SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (7)

BICICLETES

La bicicleta és el mitjà de comunicació preferit dels japonesos pel que fa a distàncies curtes. Resulta ideal per anar de les zones residencials, sense botigues, fins als centres comercials que s’acostumen a concentrar al voltant de les estacions de tren. Circulen a centenars per les voreres en una convivència sense conflictes amb els vianants. N’hi ha tantes, que a les ciutats sovintegen les botigues, on se’n poden trobar de tots els preus i qualitats, quasi sempre amb cistelles per posar-hi la compra. Ja se’n comencen a veure d’elèctriques. En alguns establiments, tenen a disposició de la gent que passa, fins i tot quan estan tancats, petites estacions, gratuïtes, per inflar les rodes. En carrers comercials de les grans ciutats hi ha pàrquings públics, a cobert o a l’aire lliure.

Pàrquing públic de bicicletes al barri de Kishijoji (Tòquio).
Entrada a un pàrquing públic de bicicletes al barri de Kichijyoji (Tòquio)
Bicicletes estacionades davant d'un supermercat.
Bicicletes estacionades davant d’un supermercat.
Bicicletes a la venda en uns grans magatzems.
Bicicletes a la venda en uns grans magatzems.
Una botiga de bicicletes com n'hi ha tantes.
Una botiga de bicicletes com n’hi ha tantes.
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (6)

RESIDUS DOMÈSTICS

Una cosa que els japonesos tenen clar i perfectament assumit és l’estricte compliment de la selecció de residus i la recollida dels mateixos. A Japó, curiosament, no existeixen els contenidors de carrer. Com a molt, hi ha unes cistelles plegables posades pels mateixos veïns, cada setmana un de diferent, on es dipositen les bosses de les deixalles, ben tancades en el cas de la orgànica. El que hi ha, en canvi, és la recollida selectiva per dies. Per exemple, en la zona de Tòquio on vivim nosaltres quan som a Japó, la recollida passa els següents dies:  Dilluns: plàstics (excepte ampolles), llaunes i vidre.  Dimecres: orgànica.  Divendres: ampolles de plàstic, paper i cartró.  Dissabte: orgànica. Per a la recollida d’objectes com ara mobles vells, electrodomèstics en desús o altres coses que es vulgui llençar, cal pagar. Existeix un recollida oficial per a la qual s’han d’adquirir uns adhesius que cal enganxar a l’objecte i telefonar perquè te’l passin a recollir. També hi ha drapaires privats que passen amb camions i s’emporten el que sigui previ un pagament a negociar. Aquests s’anuncien amb altaveus. Tot plegat seria problemàtic sinó fos per la disciplina dels japonesos. Cal deixar les bosses de bon matí, abans no passi el camió a recollir-les, posem per cas a les vuit. No està permès deixar-les, per exemple, la nit abans ni quan el camió ja ha passat. I tothom ho respecta! Els camions acostumen a ser petits i gens sorollosos, adaptats als carrers tranquils i estrets de les extenses zones residencials de cases unifamiliars. Amb tot plegat, els carrers d’aquestes zones són sempre nets com una patena, ja que una altra cosa mot mal vista és llençar-hi ni que sigui un paper. Sense necessitat que hi hagi papereres, no se’n veu mai cap pel terra.

Contenidor plegable.
Contenidor plegable.
Un altre contenidor. El cartell de la dreta indica amb colors els dies de recollida.
Un altre contenidor. El cartell de la part superior dreta indica amb colors els dies de recollida.
En alguns actes multitudinaris, com ara festes al carrer o pícnics sota els cirerers florits, es fan servir aquests contenidors. Quan la gent se'n va, tot queda net.
En alguns actes multitudinaris, com ara festes al carrer o pícnics sota els cirerers florits, es fan servir aquests contenidors. Quan la gent se’n va, tot queda net.
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (5)

INFANTILISME

Una característica curiosa dels japonesos és com els agrada la representació de símbols infantils, fins i tot en aspectes de la vida plenament adults. Això s’observa principalment en la televisió, on es veuen programes que, sense saber la llengua, diries que són pensats per distreure o divertir els infants, però que poden tractar els temes més seriosos.

Això també s’observa en molts cartells públics, farcits d’imatges infantils per anunciar coses que no ho són gens.

Quatre exemples:

Un home del temps, en una emissora de televisió, informant in situ.
En aquesta imatge de la televisió, l’ home del temps acaba d’informar des de fora de l’emissora de les condicions meteorològiques. Al seu costat, una mascota.
Un cartell indicant als conductors del perill de nens jugant.
Un cartell indicant als conductors del perill de nens jugant.
Un petit cartell al terra, a tocar d'un forat de claveguera. Indica que per aquí s'escola l'aigua de la pluja.
Un petit cartell al terra, a tocar d’un forat de claveguera. Indica que es mantingui net de fulles i brutícia perquè per aquí s’escola l’aigua quan plou.
Aquest cartellet assenyala que aquí hi viu el membre d'una patrulla civil de barri.
Aquest cartellet assenyala que aquí hi viu el membre d’una patrulla civil de barri. Als peus de la figura, es veu un lladre fugint.
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (4)

FUMADORS

Fumar en públic és una cosa mal vista a Japó. Les úniques persones que es poden veure fumant pel carrer, molt de tant en tant, són més aviat rodamóns o éssers marginals. La resta de fumadors ho fan en àrees acotades, de les que no poden sortir fins que s’han acabat la cigarreta i han deixat la burilla al cendrer, un cop apagada.

Àrea de fumadors en un parc públic
Àrea de fumadors en un parc públic. És semblant a les que es poden trobar pels carrers. A les estacions i altres espais públics sota cobert, les àrees de fumadors són en sales tancades.
Cartells de prohibició de fumar al terra d'un carrer peatonal
Cartells de prohibició de fumar al terra d’un carrer peatonal. En el de la part superior, l’import de la multa. Així com amb el fumar tothom ho respecta, no passa el mateix amb les bicicletes, que circulen per tot arreu.
Un altre cartell de prohibició de fumar, en aquest cas en un carrer de barri
Un altre cartell que prohibeix fumar mentre es va caminant, en aquest cas al carrer d’un barri residencial. Aquests barris els formen, bàsicament, cases unifamiliars.
Cartell de prohibició de llençar burilles al carrer
Cartell de prohibició de llençar burilles al carrer. Les fotografies estan preses al barri de Suguinami, a Tòquio.

 

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (3)

EL NADAL

El dia de Nadal és una més de les curiositats japoneses. Sens dubte per la influència occidental proliferen les il·luminacions, els avets a les cases, les decoracions d’alguns aparadors, el xampany, els vestits vermells i les gorres de Pare Nadal per part de dependents de botigues… Tot plegat dona la sensació de celebració, ben entès que bàsicament comercial, com a tot arreu. Aquests dies, per exemple, es pot veure, en un programa infantil de televisió, una orquestra formada per marionetes d’animals interpretant cançons nadalenques amb lletres de l’estil de Gloria i excelsis deo cantada per un gat. Tenint en compte que els japonesos són bàsicament budistes i shintoistes, resulta si més no curiós.

Amb tot això, resulta que el 25 de desembre és un dia laborable com qualsevol altre.

A Japó la festa grossa i religiosa és per Cap d’Any i té lloc popularment als temples, on es concentren milers de persones per les campanades i la celebració de l’arribada del nou any.

Una casa de Tòquio amb l'arbre guarnit
Una casa de Tòquio amb guarniments nadalencs.
Detall nadalenc a la porta d'una casa
Petit detall a la porta d’una casa de Tòquio. Amb la senyera?
Il·luminacins nadalenques al centre de la ciutat
Il·luminacions nadalenques al barri d’Odaiba (Tòquio)
Arbres il·luminats a tocar de l'estació de Shinjuku.
Arbres il·luminats a tocar de l’estació de Shinjuku.

 

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (2)

SEGURETAT

Una de les característiques de Japó que crida més l’atenció a gent de països com el nostre és la seguretat al carrer. Ja sigui per tradició o per l’educació que reben els japonesos, els espais públics de pobles i ciutats són segurs tan de dia com de nit. Resulta impensable que algú s’endugui res que no sigui seu. És normal veure a l’exterior de supermercats o grans magatzems, carrets de la compra deixats sense subjectar, o dotzenes de bicicletes, moltes sense tancar el cadenat de seguretat i algunes amb bosses d’anteriors compres, deixades al cistell mentre els propietaris són a dins de la botiga. La majoria d’establiments tenen els seus productes al carrer, a l’abast de tothom, i ningú no s’emporta res sense pagar. També és normal que en llocs de lleure, com ara parcs o centres esportius, la gent deixi les seves coses (roba, bosses, motxilles,…) en qualsevol lloc i sense vigilància mentre juga o corre. Acostumats a això, no és estrany que els japonesos siguin víctimes propiciatòries dels pispes quan viatgen a l’estranger.

Bicicletes a la porta d'un super, cap al tard. Al cistell, part de la compra
Bicicletes a la porta d’un super, cap al tard. Al cistell, part de la compra anterior.
Bosses i roba al banc d'un parc. Ningú pels voltants
Bosses i roba al banc d’un parc. Els propietaris juguen confiats.
Bicicleta al carrer amb el giny de seguretat obert. I, a sobre, s'han deixat la clau al pany
Bicicleta al carrer, a l’abast de tothom, amb el giny de seguretat obert. I amb la clau al pany!

 

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (1)

INTRODUCCIÓ

Per raons familiars, els darreres anys hem tingut l’oportunitat de viatjar a Japó en diverses ocasions i en èpoques de l’any diferents. En la mateixa categoria JAPÓ trobareu reportatges fotogràfics d’alguns d’aquests viatges, especialment quan hem visitat llocs emblemàtics i turístics del país del sol naixent.

Ara, tanmateix, voldria compartir amb vosaltres alguns aspectes diferents d’aquest país: formes de vida quotidiana dels japonesos que ens poden sobtar si les comparem amb les nostres, però que també ens haurien de fer reflexionar, ja que moltes d’aquestes estan vinculades estretament amb una millor qualitat de vida, amb l’educació cívica i amb la seguretat ciutadana, tres aspectes en els que el Japó ens supera de molt. També hi ha aspectes curiosos i demostratius d’un tarannà determinat, com ara l’èxit de molts programes de televisió per a adults que, observats des de la nostra perspectiva, semblen adreçats a infants. Això passa fins i tot en els informatius. O l’atracció, quasi diria veneració, que la natura desperta en els japonesos, especialment a la primavera, quan milions de persones es desplacen amunt i avall del país per veure florir els arbres. O el costum, trobo que molt racional, d’obrir les botigues els diumenges i festius, que és quan la gent que treballa té temps per anar a comprar.

De forma periòdica aniré publicant fotografies i comentaris sobre tot això. Comencem avui amb un parell d’exemples de civisme:

En la primera fotografia es pot veure com operaris de la construcció, quan han de descarregar material d’obra o carregar runa en un camió, posen lones al terra per evitar embrutar el sòl de tots.

DSC07095

En la segona, algú, diria que una persona gran, va deixar fa molts anys una cadireta plegable al costat d’una parada d’autobús sense bancs per seure. Està subjecta a una tanca amb un simple filferro, ja rovellat. Les inclemències del temps han fet la seva tasca i el seient ha desaparegut. Probablement qui la va posar ja fa anys que deu ser mort. Però la cadireta segueix allí, perquè la gent és molt respectuosa amb les coses dels altres.

DSC07090

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari