Excursió per la Terra Alta – Colla d’Amics GR
El diumenge 21 de juny, amb un sol esplèndid, vam anar fins la Terra Alta per tal de recórrer alguns dels indrets més bonics i emblemàtics d’aquest agrest territori de l’extrem sud occidental de Catalunya. El lloc de trobada va ser la capital comarcal, Gandesa, on alguns membres de la Colla havien fet nit. D’allí vam sortir amb els cotxes fins les proximitats de la Cota 705, l’espai històric de les serres de Pàndols i de Cavalls que recorda la batalla de l’Ebre, una batalla que amb el seu gran nombre de baixes republicanes va ser decisiva per a la caiguda de Catalunya en mans del feixisme, a les acaballes de la Guerra Civil. Allí vam deixar els vehicles i començà la caminada.
Per una constant baixada vam arribar a la vall del Frare i a les proximitats de la serra del Crestall, per un camí que també forma part de la ruta de Sant Jaume de Compostela, com vam poder veure amb una monumental escultura de dos peus inspirada en Tàpies. Un espectacular senderó que segueix el riu de la Canaleta ens va portar fins el balneari de la Fontcalda, un conjunt d’edificis que acompanyen una ermita, en una zona de fonts termals. La seva ubicació està dins d’un paratge natural de gran bellesa i amb construccions geològiques quasi úniques al món, que destaquen per la disposició vertical dels sediments, amb predomini de roca calcària compacta i amb nombrosos plegaments. Els avencs i les valls estretes amb parets nues de vegetació i gairebé verticals composen un relleu espectacular. Després d’una bona remullada al riu, tots a dinar a l’ombra.
A la tarda vam agafar la coneguda Via Verda de la Terra Alta. Aquesta via, que aprofita l’antic traçat d’un ferrocarril, recorre espectaculars paisatges i es apta per circular-hi a peu, en bicicleta i a cavall. Nosaltres van fer el tram de la Fontcalda fins a Bot, final de l’excursió, on hi ha un seguit de túnels que, amb la calor que feia, van representar un bon alleujament.
En resum, una excursió esplèndida i molt interessant. El nostre agraïment al Ferran, que l’havia proposat.
