SALVADOR BALCELLS

Publicacions molt diverses es van fer ressò de la Marxa. Alhora, la comissió tècnica començava a elaborar informes sobre l’estat del riu i del seu entorn. Heus aquí un parell d’exemples:

Article de la revista infantil Cavall Fort

Primer informe tècnic

 

Aquest diumenge, la Maite i jo hem pujat fins a dalt de tot de la Tossa Plana, el cim culminant de la Baixa Cerdanya.
Ha estat el primer entrenament per a la fita prevista pel mes d’agost: pujar el Fuji (3.776 metres), la muntanya emblemàtica del Japó. També com a preparació, al juliol tenim previst pujar el Carlit (2.921 metres), el cim culminant de l’Alta Cerdanya.
Al començament de la pujada d’aquest diumenge, al refugi del Pradell, feia sol i calor, però cap a dalt hem tingut de tot: fred, núvols i vent.
És una excursió que val molt la pena. Les vistes són espectaculars.

La Maite amb bona companyia

Vista del Cadí, a mitja pujada

A mesura que anem pujant, comencem a veure els cims andorrans i de més enllà

Grans clapes de neu ens dificulten el camí

Ja albirem el cim

El fred fa que ens haguem de tapar. Al cap d’una estona, també guants i anorac

Vista espectacular de les muntanyes andorranes des del cim

 

Les setmanes prèvies al començament de la Marxa, la comissió organitzadora va rebre moltes adhesions d’entitats i particulars. Aquestes es van incrementar a partir de mitjans d’agost, arran de la prohibició per part del Govern Civil, i van seguir rebent-se un cop la Marxa ja havia començat. 
A continuació, alguns exemples:

Adhesió la la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA)

Adhesió de la Comissió Antitèrmica de Cubelles

Adhesió del Grups de l’Alt Pirineu

Adhesions de particulars 

Ahir diumenge va tenir lloc la darrera sortida de la temporada 2012-2013.
En un dia que semblava de ple estiu, fou un recorregut circular sortint del Coll de Can Benet (davant de Can Benet Vives), seguint el recorregur del GR-92 fins Sant Martí de Montnegre.
Allí vam enllaçar amb el GR-5 en una pujada de fort pendent fins el Coll de Basses.
Aquí vam deixar el GR i, trencant cap a l’esquerra, tot seguint per la fageda i la roureda d’en Preses vam arribar fins el punt culminant de la serralada, el Turó Gros, de 758 m.
Agosarats, desobeint un rètol indicador de perill, ens vam enfilar fins dalt de tot de la torre de guaita d’incendis, que té vistes sensacionals de tota la serralada, el Montseny, La Selva, el Maresme, el mar, el Pirineu nevat i, fins i tot, vam poder veure la fumera de les motos que sortien del circuït de Montmeló.
Després vam seguir fins l’ermita de Santa Maria de Montnegre, que fa poc estava en ruïnes i on s’ha fet una restauració amb més aviat pocatraça.
Aquí mateix hi ha el tros de soca que queda del famós roure gegant. Se n’ha extret informació genètica per a un plançó que comença a crèixer al seu costat.
La font que hi ha a tocar d’aquest lloc fa una aigua boníssima i fresquíssima.
A continuació vam seguir pel mateix camí fins enllaçar amb la pista que puja de Calella.
Uns quinze minuts seguint aquesta pista i ja completaven el cercle arribant al Coll de Can Benet, on teníem els cotxes.
Per dinar ens vam arribar fins el proper nucli d’Hortsavinyà, on hi ha un centre d’informació de la serralada i una magnífica zona de pic-nic.
Vam completar la jornada, d’una intensa calor, arribant-nos fins la propera població de Malgrat de Mar on, gràcies a la gentilesa dels bons amics i companys Antoni Cardona i Rosa Vilardell, vam gaudir d’una estona de platja i d’un berenar de comiat.

Lloc de sortida i arribada de l’excursió

Alzina monumental de Can Preses

Església de Sant Martí de Montnegre

El Montseny des de la torre del Turó Gros

Resta del roure de Santa Maria i, a dins de la gàbia, el plançó


Església de Sant Llop d’Hortsavinyà

El berenar després del bany a Malgrat

La premsa catalana es va fer un ressò considerable dels preparatius de la Marxa i, posteriorment, del seu seguiment. Va destacar especialment el diari Avui. Però també Mundo Diario, El Correo Catalan, Tele-eXpres i Diario de Barcelona en van informar puntualment. La Vanguardia, en canvi, es mostrà especialment insensible a l’esdeveniment, ja que amb prou feines hi va dedicar un parell de breus.

El Correo Catalan, 19 de maig. Pàgina sencera

Avui, 24 de maig

Avui, 20 de juny (fragment)

Avui, 9 de juliol (fragment)

Gazeta de Manresa i Avui

Tele-eXpres, 31 de juliol (fragment)
 

La novel·la de Mahfuz ha agradat en general, fins al punt que alguns lectors van confessar que pensaven llegir-se la trilogia de la qual Entre dos palaus és la primera entrega. Es va elogiar majoritàriament les descripcions precises i el detallat retrat de l’entorn dels carrers i el barri del Caire on té lloc la novel·la. També es va valorar la gran ambientació del text com una de les seves millors qualitats.

Pel que fa a l’estil es va destacar la lentitud del ritme narratiu, en un text bastant pla, sense grans sobresalts i ben escrit. Hi ha sens dubte un gran orientalisme formal i estilístic que, a segons qui, pot dificultar la lectura. Per copsar tota l’essència de l’obra, el lector, si més no l’occidental, ha de fer un petit procés d’adaptació i acostumar-se al to pausat del text. Pel que fa a la traducció al català, l’ús d’algunes formes dialectals per imitar el dialecte àrab dels personatges de la novel·la no acaba d’aconseguir el seu propòsit, ja que les formes triades potser causen més estranyesa que indicació de peculiaritat lingüística.

La veritat és que, en l’inici del text, a mesura que veus cap a on va la narració i l’argument, hi ha hagut lectors que els ha pujat la mosca al nas, sobretot pel tractament de la dona en l’entorn familiar àrab. Després també has d’acceptar, cosa no sempre fàcil, que l’autor no prengui partit, que no censuri res, sinó que simplement es limiti a exposar uns fets, gairebé com si fossin la cosa més natural del món.

Els personatges, sens dubte el millor de l’obra, estan molt ben treballats, des del pare de família omnipotent i opressor —i amb una hipocresia al damunt de la mida d’un transatlàntic— fins a les filles, entre resignades i llengudes, o els fills, cadascú ben diferent, l’un panxacontenta com el pare i l’altre ben polititzat, o l’esposa, el prototip absolut de la santedat forçada.

Entre els aspectes socials destaca, és clar, en gran manera el sotmetiment absolut de la dona, fins al punt que aquesta situació provoca casos de delació entre dones, que l’opressió no fa sinó fomentar.

Una membre del Grup va assenyalar que, en general, en la societat egípcia actual la dona pobra es veu forçada a aguantar l’home —res original, d’altra banda, però sí potser en un sentit més extrem—, però que les dones adinerades es divorcien igual que aquí i les que tenen els marits emigrats als països del Golf, per exemple, tenen una vida més lliure i molt activa socialment, gairebé dissoluta, en un entorn amb força dosis d’hipocresia. Les dones de les grans capitals com El Caire o Istanbul viuen un ambient molt diferent de les de l’àmbit rural.

Per tal de conscienciar la població de l’estat de degradació del Llobregat i el seu entorn, durant les setmanes prèvies al començament de la Marxa, en van realitzar algunes accions de carrer, com ara la realització de murals.

Fent un mural al Prat de Llobregat

Paral·lelament, la comissió tècnica continuava la seva tasca de redacció d’informes sobre l’estat de l’aigua del riu.

Informe de sis pàgines sobre contaminació

A més de les samarretes, la venda d’adhesius fou també una font de finançament de la Marxa.

Adhesiu
 

Mentre es seguien establint contactes arreu de la Conca del Llobregat per tal d’involucrar en la Marxa el major nombre de persones possible, les diferents comissions que s’havien constituït en el sí del Secretariat general continuaven la seva tasca.
Els responsables de premsa, farcint diaris i emissores de ràdio de notícies referides a l’organització de la Marxa.
Els responsables científics el·laborant o encarregant estudis sobre l’estat de l’aigua i de l’entorn del riu Llobregat.
I els responsables de materials i promoció començant a preparar i encarregar samarretes, cartells, auques, adhesius, etc.

Tele-eXpres

El Correo Catalan, Mundo Diario i Avui

Estudi de vuit pàgines sobre l’estat de l’aigua al Prat 

La venda de samarretes va ser una bona font de finançament de la Marxa