ENERGIA I SOCIETAT una perspectiva catalana
LA MEVA OBRA LITERÀRIA DE NO-FICCIÓ.
LLIURAMENT NÚMERO 2.
Premi Xavier Romeu de Monografies per a l’Ensenyament.
ISBN: 84-86247-41.1
Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià (València, 1986) – 92 pàgines –
INTRODUCCIÓ:
La necessitat de considerar seriosament els problemes energètics catalans no escapa a ningú amb un mínim de preocupació pel nostre futur com a societat lliure i viable,
Les bucòliques imatges literàries d’una vida natural en la qual els fruits que la terra dona generosament permeten una activitat tranquil·la i creativa als habitants de petites comunitats rurals autosuficients, per molt atractives que ens resultin, no tenen gaire a veure amb el present ni amb el futur previsible.
No creguem, però, que l’esdevenidor està ja dissenyat, com si fos una fatalitat inamovible. L’estem fent dia a dia; però si no parem atenció algú el farà per nosaltres. I el farà d’acord amb uns interessos que no són els nostres.
Potser us preguntareu què té a veure tot això amb els problemes energètics. Molt més del que ens imaginem!
L’energia és la font de tota activitat; no hi ha treball sense energia disponible. Per tant, qualsevol opció de futur es veurà condicionada per les formes i les disponibilitats de les fonts d’energia que utilitzi.
En aquest sentit, existeixen dues qüestions bàsiques: quines formes d’energia i qui les controla. Són dos aspectes íntimament relacionats, perquè el segon depèn en gran manera del primer; una producció energètica fortament concentrada en grans instal·lacions (una central nuclear, per exemple) vol dir control en poques mans i tecnologia inabastable per a la majoria.
Una producció energètica basada en fonts diversificades, disperses i renovables, en petites i mitjanes instal·lacions, permet un major control de la tecnologia i de les decisions.
Traduït a termes polítics, la primera seria la dictadura i la segona la democràcia energètica.