DOCTOR LIVINGSTON

El bloc de Salvador Balcells

Sant Magí de la Brufaganya – Colla d’Amics GR

La ruta d’aquest mes, circular, ha transcorregut per un dels indrets més solitaris del nord-est de la Conca de Barberà.
Després de la visita obligada al santuari de Sant Magí de Brufaganya, tancat i barrat, on hem fet la foto de grup, ha començat l’excursió al fons de la vall, a les fonts que, segons la llegenda, va fer brollar Sant Magí. Uns enormes roures, algun d’ells ja mort, ens recorden la important roureda que s’hi trobava fa anys. La primera meitat del camí, fins a Viladeperdius (nom ben curiós), passem per costat de camps on tot just comença a albirar-se la verdor dels cereals.
La tornada ha estat més variada, amb tres petits trams per asfalt i alguns camins fangosos que ens han deixat les botes i els baixos dels pantalons ben empastifats.
Hem anat a dinar a Santa Coloma de Queralt, a pocs quilòmetres de distància (cal dir que els seus habitants es consideren més de la Baixa Segarra que no pas de la Conca). Aquesta població té un nucli històric que val la pena de conèixer. I als afores la bonica església de Santa Maria de Bell-lloc, del segle XI i declarada monument nacional.

Santuari de Sant Magí de la Brufaganya
La Colla davant del santuari
Les fonts de Sant Magí
Roure mort amb gos
Començem la caminada
Bones vistes entre camps de cereals
Per terrenys fangosos

Netejant les botes
Conjunt monumental de Santa Coloma de Queralt

Santa Maria de Bell-lloc

SEGUINT EL REC COMTAL – Colla d’Amics GR

El diumenge 11 de febrer, la Colla va fer una sortida de les que anomenem Off, aquelles que no formen part del calendari anual. Va ser un recorregut geogràfic, geològic, botànic i històric pel mil·lenari Rec Comtal, sota l’expert guiatge de Miquel Jaumot i Carme Gómez. Construït al segle X, o fins i tot abans, subministrava aigua a la ciutat de Barcelona. Actualment encara sobreviu en els primers trams del seu recorregut.
Iniciàrem la marxa al naixement del Rec, a Montcada i Reixac. Des d’allí vàrem recórrer tot el tram descobert fins el barri de Vallbona, ja a Barcelona, on actualment les seves aigües van a parar al Besòs. Després vàrem seguir el recorregut per la Trinitat Vella fins el cor de Sant Andreu de Palomar, al punt on és previst fer-hi el Centre d’Interpretació del Rec Comtal. Per tota aquesta zona les restes de l’antic Rec sòn soterrades i segueixen així fins la plaça de la Catedral, al cor de la Barcelona vella, on desaiguava al Bogatell. Entre les restes arqueològiques del Born se n’ha posat un tram al descobert. I a la plaça de les Glòries es previst recuperar-ne 400 metres més.

La Mina de Montcada, on neix el rec. En Miquel comença les seves explicacions
Detall d’un cartell informatiu dins del Parc de les Aigües de Montcada
La Colla encara al Parc de les Aigües. Al darrere, part del complex de la Casa de les Aigües, de 1878, avui museu
Iniciem la caminada en direcció a Barcelona
Tram descobert del Rec Comtal. El diumenge les aigües baixaven molt netes
Hi ha troços que fan molt de goig, si ens sabem abstreure de la resta que ens envolta
Una prova del bon estat de l’aigua
Ja a Vallbona, el Rec passa per sota d’un pontet medieval
La Carme complementant les explicacions del Miquel
Camps de La Ponderosa, la finca rústica més gran de la ciutat de Barcelona, regada amb aigua del Rec Comtal
Multitud de petits horts a la vora del Rec, aprofitant estrets terrenys entre autopistes i vies de tren
Aquí el Rec comença a ser soterrat. Aviat les seves aigües es barrejaran amb les del Besòs
Al fons, la Casa de l’Aigua, al barri de Trinitat Vella, antiga estació de bombeig. Aquesta instal·lació recollia l’aigua procedent dels pous de Montcada i Reixac i la impulsava fins al dipòsit de la Trinitat Nova, on es tractava i des d’on era dirigida a bona part de la ciutat.
Restes de l’aqueducte romà cobert precursor del Rec Comtal i testimoni de 2000 anys d’història. Es troba a sota d’una escola al barri de Sant Andreu. Formarà part del futur Parc Arqueològic que recuperarà i dignificarà tant l’aqueducte com el rec en l’única zona de la ciutat on sembla que encara es conserven les restes de totes dues estructures hidràuliques.