Ja podeu consultar el vostre pronòstic per a la propera setmana. De res. Àries, amic, de mica en mica arribarà el dia que deixaràs la roba d’estiu. En general, bé. Taure, has estat esperant un temps, però a la vida tothom fa cua i espera. Cranc, qui ensopega i no cau, avança camí. Gèminis, qui
La Biblioteca Popular de Vinaròs acull estos dies una exposició sobre la Carta de Poblament de la ciutat, del 1241. Si en teniu l’oportunitat, no us n’estigueu de visitar-la.
I M’escriu la Mireia (el nom és inventat) indignada i carrega contra Marcel•lí (el nom és inventat), que es dedica a prevaricar perquè es pensa que té aquests poders i la resta som una colla d’idiotes que no tenim nassos de fer saltar la llebre, ni de demanar explicacions. Li dic que el millor que podem
Sempre em llevo abans de l’alba i surto a passejar amb la Lila, la meua gossa. A voltes és ella qui salta al llit i em desperta. I a les set ja hem passejat i m’he traslladat a la feina. Faig lo cafè a la benzinera de Sant Rafel del Riu i d’allí em desplaço
-La lluna sempre enganya. Adrià buscà la mà de la Lídia, a les palpentes. -Quin diumenge més feliç. La Lídia sentia el fred de la nit i havia colgat els braços a dins del sac de dormir. -Demà, si Déu vol, dilluns. Jo em quedaria a viure ací dalt. -Estic cansat, però no tinc son.
Vols escriure? T’agradaria escriure un relat de la meua experiència, d’allò que ja coneixes de mi? Ara et diria que deixis passar els anys i visquis les teues vivències com si fossin totes un regal, fins i tot les més dures i sonades. Que el cric-cric dels grills estigue present quan t’arribe la nit. Deixa
Sempre s’oculta rere la foscor del cel i les ganes d’escriure. Aquesta és una manera de dir que arribada l’alba, es desperta amb l’obligació d’anar a treballar quan en realitat hagués preferit passar la nit comptant síl•labes, consultant de tant en tant el diccionari i fent pauses per fumar ‘senyoretes’ amb calma, al terrat de
-Veus la lluna? -És clar. -Un dia, a Montanyana, vaig aprendre que la lluna sempre menteix. -La lluna menteix? -Cada nit la lluna menteix. -M’ho expliques? -M’estimes? -Ja ho saps que t’estimo. L’Adrià prengué la mà de la Lídia. Aquella nit de vivac havien obert els sacs a prop del cingle de la vall de
I ‘Come, join in the only battle wherein no man can fail, Where whoso fadeth and dieth, yet his deed shall still prevail.’ ‘The day is coming’, William Morris. II Un dia t’alces i és migdia. Lo cel s’ha obert. Lo sol entra insolent a la cambra. Tot està il•luminat. També el dolor, l’angoixa i
Em requen molts dubtes i la possibilitat que tot plegat hagi passat de debò en algun moment del passat. Per exemple, les guerres i la seues inevitables mesures en comparació a altres atrocitats per ventura alienes. Als conflictes televisats, al silenci quotidià. Tanmateix, els fets ocorreguts mos han marcat inexorablement sense ser-ne conscients al llarg
T’envio aquesta lletra per disculpar-me. Massa vegades he estat temptat de fugir de tu per sempre, però com si es tractés d’un judici greu, en realitat diria que en el fons sempre he estat conscient que la teua presència m’abriga i em fas de refugi. I així que pujo per les valls del Montsià, quan
Jo sé per l’Eduard Boada que ‘l’odi és reaccionari’. L’expressió, però, és d’Ernesto Cardenal. Hi ha certeses absolutes com aquesta i no cal ser catòlic com en Boada i jo per adonar-nos-en. Que l’odi és sempre reaccionari. Per què no l’aprenguí quan estudiava a la Primària? Tots los mals de l’ànima van a raure ací,
L’antídot contra la púrria obliga a construïr ponts que facen possible l’entesa de les diferents esquerres i els centres allà on l’amenaça real obligue. I l’amenaça en l’actualitat està present a tot el vell continent. Així ho penso i aquesta és la gran lliçó italiana. Vorem.
Fóra forassenyat, fóra endut per la ira, per l’estupidesa, si pensés que després d’una derrota sonada no s’hi amaga un gran ensenyament silenciós. Qui no fracassa és perquè no juga o està en fora de joc. I jo penso que a la vida una derrota a temps és una gran victòria, de la mateixa manera
Les tardors son un estat de l’ànima, però no és possible alimentar-se només de tardors. D’una altra manera, los darrers dies de l’estiu no romandrien als calendaris com a tals, sinó que des de la nit de les eres haurien esdevingut impossibles de ser anomenats i, per tant, com tot allò que no pot ser