Em requen molts dubtes i la possibilitat que tot plegat hagi passat de debò en algun moment del passat. Per exemple, les guerres i la seues inevitables mesures en comparació a altres atrocitats per ventura alienes. Als conflictes televisats, al silenci quotidià. Tanmateix, els fets ocorreguts mos han marcat inexorablement sense ser-ne conscients al llarg de la vida. La tradició ha forjat una tendència: l’oblit o el silenci.
Som hereus dels successius conflictes territorials que mos han precedit. Som els fills de la guerra.
Diuen que el feixisme europeu torna i em reca el dubte. El feixisme torna? Allò que torna ja hi era abans que nosaltres, aleshores i adesiara, de tant en tant, dins i fora, en els grisos ocults d’una gradació canviant en l’opinió de la massa i les lleis que l’endrecen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!