T’envio aquesta lletra per disculpar-me. Massa vegades he estat temptat de fugir de tu per sempre, però com si es tractés d’un judici greu, en realitat diria que en el fons sempre he estat conscient que la teua presència m’abriga i em fas de refugi. I així que pujo per les valls del Montsià, quan m’aturo a mig camí et cerco i és ben cert que a voltes et confonc amb les clarors de les alzines, però de seguit apareixes. D’una altra manera, no tindria ma remei que buscar-te a base de xiscles perquè sense tu em perdria de dia, com em perdo de nit en somnis estranys. Per això quan desperto a quarts de tres encenc el llum per copsar l’esguard que mai m’abandona. La meua estimada ombra, la intransitable, la insubornable, la incorruptible, la íntegra, la meua estimada ombra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!