-La lluna sempre enganya.
Adrià buscà la mà de la Lídia, a les palpentes.
-Quin diumenge més feliç.
La Lídia sentia el fred de la nit i havia colgat els braços a dins del sac de dormir.
-Demà, si Déu vol, dilluns. Jo em quedaria a viure ací dalt.
-Estic cansat, però no tinc son. Avui he llegit alguns poemes de Gil de Biedma.
-Jo he llegit uns contes d’en Calders.
-De ‘Les Cròniques’?
-Sí.
La Lídia arronsà les cames en posició fetal.
-M’adormo.
-Descansa, amor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!