Sempre s’oculta rere la foscor del cel i les ganes d’escriure. Aquesta és una manera de dir que arribada l’alba, es desperta amb l’obligació d’anar a treballar quan en realitat hagués preferit passar la nit comptant síl•labes, consultant de tant en tant el diccionari i fent pauses per fumar ‘senyoretes’ amb calma, al terrat de casa.
Els divendres beu whisky barat. Beu a soles i escriu versos amb un puret entre els dits. Dissabte dorm fins tard i a la tarda pren el metro i va al Verdi a veure una o dues pel•lícules. Després sopa al libanès i de seguit torna a casa caminant, xino-xano per la Diagonal, fins a Vallespir.
Diumenge es lleva aviat i va a casa de sa mare, que viu a Creu Coberta. Esmorzen plegats i van a missa, a Sant Medir. En acabat tornen a casa de la mare i aquesta fa el dinar de sempre, la menja preferida del manso del fill: fricandó.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!