No oblidaré, no deixaré d’ésser dona indignada però vull Govern!

 

L’espera, els empresonaments, l’exili, la coacció, la humiliació ens han fet perdre el somriure. Mai no hagués cregut que veuria la guàrdia civil entrant a Palau, al Palau de la Generalitat, el nostre emblema gòtic de l’antic Govern construït fa 600 anys. El Palau de la Presidència de la Generalitat buit, sense President, sense Govern que pogués oposar-se en nom de tota Catalunya a un registre judicial.

Res del que s’ha fet i aconseguit no es pot oblidar, perquè l’oblit significaria la pèrdua de sentit de tot allò que patim. És legítim, doncs, i necessari mantenir viva l’acció col·lectiva de l’1/O i no fer inútil el sacrifici dels dirigents sobiranistes polítics i socials; el president Puigdemont té aquest designi, no vol ésser el símbol d’un passat recent i extraordinari. Els símbols tenen naturalesa caduca. Puigdemont vol dissenyar el futur i evitar que el silenci i la inactivitat obrin la porta de l’oblit i la pèrdua de significat del succeït. Ho volen els nostres dirigents empresonats i a l’exili i també nosaltres ho volem.

Però la necessitat i obligació de mantenir viu l’1/O en l’acció a l’estranger i en la memòria col·lectiva no és raó suficient per a perllongar l’absència de govern propi i permetre que la nació sigui governada des del govern espanyol. Sentim fatiga per l’espera massa llarga, sentim profunda tristesa per la desunió, sentim l’enyor del nostre Govern. Necessitem el Govern que mitigui la nostra indignació. Volem tornar a ser gent forta, seguim dempeus sense oblidar, volem tornar a somriure amb orgull. Volem Govern!.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *