Llíria i la fàbrica dels sacs de Ríos, 1929-1974 (segona part). Pòdcast 52 Cròniques Edetanes
Quinta Temporada – Episodi 12 (programa 52)
Amb la participació de Juanjo Adrià. Narracions de Joan Bell-lloc i Vicent Galduf.
+ La fàbrica dels sacs de Ríos, una indústria del passat llirià (primera part). Pòdcast 50
Després de la primera part del pòdcast dedicat a la fàbrica de Ríos, on parlàvem de la industrialització de Llíria i de la instal·lació d’aquesta fàbrica de sacs, arribem al segon capítol amb el desenllaç on desenvoluparem altres aspectes relacionats amb aquesta indústria. Parlarem de la conflictivitat laboral, de la construcció de les Casetes Noves i del canvi que suposà, tot plegat, en la xarxa urbana de Llíria, ja que s’aturà l’eixample est-oest i es consolidà el creixement de la vila en direcció cap al parc de Sant Vicent. Al final del programa podreu escoltar, íntegra, l’entrevista a Juanjo Adrià que tingué lloc a la Ser el dia 25 d’agost proppassat. També podreu escoltar l’havanera de les Filadores de Llíria en una versió actualitzada del grup Corbella.
I des de “Cròniques Edetanes” aportem documents complementaris en aquest programa: al principi del pòdcast escoltareu unes gravacions de 1987 sobre cançons edetanes realitzada per Joan Bell-lloc i interpretades en aquell moment per la veïna de Llíria Fina Gil Zapata… comença amb unes estrofes dels 1940 sobre la fàbrica de sacs i una havanera de finals del segle XIX que cantaven en la fàbrica de la seda de Llíria… una anècdota del 1946, des de la Vallbona, de Matilde Garcia amb Rios com a protagonista ‘culinari’… descarregar-se el llibre complet ‘La fàbrica dels sacs de Ríos: una indústria del passat llirià (1929-1974)’ de Joan Josep Adrià i Amparo Castillo Mas… i vos deixem ací als webs imatges històriques sorprenents en alta definició que ens ha realitzat l’amic Roberto Tórtola Contreras i on, ampliant-les, podreu observar perfectament la Llíria oblidada…
Llíria sense la fàbrica de Sacs segur que hauria estat molt distinta i estranya a l’actual… amb ella arriba al nostre municipi una gran transformació econòmica i social… però, sobretot, a la llarga una alteració i gran millora urbana que marcà el seu present i futur… I dos noms propis d’alcaldes edetans: José Pérez Cotanda, “Capsa“, aconseguí que Rios portara el 1929 la seua empresa de Russafa a Llíria… i cinquanta-cinc anys després, el 1984, Vicent Soldevila Gómez va guanyar per al nostre poble un solar de 77.000 metres quadrats… el primer té com a reconeixement té un carrer des de 1979 que va del cantó de les Escoles cap a la Venta i el segon ben bé mereixeria donar nom al xicotet parc i recinte de jocs infantils que hi ha enfront del Centre de Salut al cor de l’antiga fàbrica de Rios…
El 14 de març de 1974 fou l’últim dia que la plantilla de Fatex –la denominació última de Ríos- treballà a la fabrica del Pla de l’Arc. El dia 15 no travessaren la porta les onades quotidianes de treballadores i treballadors. L’aventura lliriana dels germans Ríos havia durat 45 anys.
Cròniques Edetanes
Accedir a l’Episodi 14 de la Quinta Temporada, “Llíria i la fàbrica dels sacs de Ríos, 1929-1974 (segona part)”, des de les següents plataformes de pòdcast:
+ Ací des d’Spotify for Podcasters
+ Ací des d’Spotify
+ Ací des d’iVoox
+ Ací des de TuneIn
+ Ací des d’Amazon Music
+ Ací des de YouTube Music
+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube
Al llarg del pòdcast, aquestes imatges formen part del passat de Llíria que vos anem contant…
Primera vaga sols de dones documentada durant el franquisme. A Llíria 85 treballadores la secundaren el 2 i 3 de juny de1943. Ho escoltareu a partir minut 56 del pòdcast
Novel·la històrica de Vicent Ros
A finals de 1958 hi hagué al País Valencià una detenció de 22 militants comunistes. D’ells, 9 treballadors de la fàbrica edetana, de Llíria i Benissanó, que varen acabar empresonats.
“La lluvia en el muro” és un treball del llirià Vicent Ros Gabarda, publicat l’any 2016 per l’editorial Chiado, i que relata novel·lescament aquests fets.
Una novel·la complexa, matisada i rica de perspectives on l’autor aconsegueix recrear un poble i un ambient en una desventurada època en blanc i negre.
