… la qüestió és ben clara i precisa… tot allò que no m’agrada: ni ho llig, ni ho veig, ni ho escolte… així de senzill és tot… així…
Oblidar-se del masoquisme innecessari
Respon
Cap de setmana per la Marina Alta
… divendres passat a la mitjanit… arribem al Poble Nou… i abracem la lluna…
… rebent el nou dia… obrint els ulls a Benitatxell…
… l’illa de Portitxol…
… cala Sardinera… i Xàbia des del Cap Prim…
… el Montgó en erupció…
… la serra del Puig de la Llorença des del Morro del Falquí… els penya-segats, amb la cala del Moraig, espectaculars de la Marina Alta…
… cap de Sant Antoni… i cau la nit al cap de la Nau: veiem el cap d’Or i darrere el Penyal d’Ifac
… tot recte, Formentera i Eivissa… somniant des del #PaísValencià amb les Pitiüses…
… tota la vida naufragant entre terratrèmols… per a acabar acaronant la calma… amb quietud…
#FestaEstellés2020
“Una amable, una trista, una petita pàtria, entre dues clarors, de comerços antics, de parelles lentíssimes, d’infants a la placeta, de nobles campanades i grans llits de canonge, d’una certa grogor de pianos usats…”
Prioritats que no ho són
… absurdament cremem més temps de la nostra vida donant-li importància a coses i qüestions que no en tenen cap mentre ignorem totes aquelles que sí… ens desgastem sense trellat en l’estupidesa…
Proporcions mentals
… recorde el que vull oblidar… oblide el que he de recordar… el meu equilibri neuronal diari…
Qüestions del cap
De bell nou, la rutina
El retorn després de les vacances
… els dies d’agost anaven transcorrent de manera normal… tranquils, pausats, agradables i, per estones, àdhuc lents… de sobte, a partir del 25 han passat a circular a tot hòstia, angoixosament a la velocitat de la llum… amb sabor amarg… i, sense adonar-te´n, ja és setembre…
… retorne a la feina després de l’agost… i m’adone que al mateix temps que la del #coronavirus… el que urgeix és una vacuna per a superar l’histerisme de la gent…
Negoci segur
… una estoreta per a la porta de casa que pose, de cara a l’interior, “iieee, i la mascareta???”…
… i després, pel març, li la portem a la falla del tio Pep i tenim festa completa!!!
El sol després dels trons
… des de Llíria, una vista cap a ponent ahir a penúltima hora de la vesprada… sembla un incendi… però no… uns minuts abans cap als Serrans i el Racó d’Ademús estava tronant espectacularment… i quan la negror va començar a avançar cap al Camp de Túria, el sol renaixia on abans era turmenta…
