“… Els qui érem xiquets allà per la dècada dels anys 60 anomenàvem La Selveta a la zona que està entre el xalet modernista i l’eixida del canal d’aigua de les Fonts. Era un espai amb una vegetació espessa plena de joncs i amb aigua durant algunes èpoques de l’any, que utilitzàvem com a lloc de jocs i amagatalls. Aquesta zona humida on sorgia l’aigua quan augmentava el nivell freàtic de l’aqüífer que alimenta els ullals, s’intentà dessecar en la dècada dels anys cinquanta plantant eucaliptus, ja que aquests arbres redueixen el nivell d’aigua en zones pantanoses, però tenien l’inconvenient que la varietat que plantaren no desenvolupava arrels en profunditat. Són els majestuosos eucaliptus de gran altura i grossor que tots coneguem. Però el procés de dessecar la zona continuà en les dècades posteriors tirant camions i camions de terra amb la intenció d’aterrar l’espai humit que s’havia format de manera natural. Ara bé, la natura sempre és constant i a les llargues torna a buscar els seus camins primitius. Per això, quan ha augmentat el nivell freàtic de l’aqüífer de les fonts, els ullals brollen amb més intensitat i ha tornat a eixir aigua en la zona humida de l’antiga Selveta malgrat l’aterrament que es féu…”
Comencem la romeria del podcast amb el trombó sublim de Sime Galduf i les notes entranyables del "Sí, sí, sí, els de Llíria estem ací…"
"𝗟𝗲𝘀 𝗙𝗼𝗻𝘁𝘀 𝗱𝗲 𝗟𝗹𝗶́𝗿𝗶𝗮, 𝗲𝗹 𝗣𝗮𝗿𝗰 𝗱𝗲 𝗦𝗮𝗻𝘁 𝗩𝗶𝗰𝗲𝗻𝘁" 𝘾𝙧𝙤̀𝙣𝙞𝙦𝙪𝙚𝙨 𝙀𝙙𝙚𝙩𝙖𝙣𝙚𝙨https://t.co/7lVJgHLoCw— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) May 2, 2022
Amb l'enyorat grup edetà 𝗦𝗮𝗼́ recuperem la 𝘿𝙖𝙣𝙨𝙖 𝘿𝙚𝙡𝙨 𝙊𝙛𝙞𝙘𝙞𝙨 𝙙𝙚 𝙇𝙡𝙞́𝙧𝙞𝙖 i obrim el preàmbul del programa
"𝗟𝗲𝘀 𝗙𝗼𝗻𝘁𝘀 𝗱𝗲 𝗟𝗹𝗶́𝗿𝗶𝗮, 𝗲𝗹 𝗣𝗮𝗿𝗰 𝗱𝗲 𝗦𝗮𝗻𝘁 𝗩𝗶𝗰𝗲𝗻𝘁" 𝘾𝙧𝙤̀𝙣𝙞𝙦𝙪𝙚𝙨 𝙀𝙙𝙚𝙩𝙖𝙣𝙚𝙨 👇👇https://t.co/TmUxqH8ntK
— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) May 2, 2022
Les campanes de l'ermita, el tabalet i la dolçaina anunciant que la romeria i Sant Vicent ha arribat a l'ermita. Vídeo d'enguany #25dabril de Joan Bell-lloc
"𝗟𝗲𝘀 𝗙𝗼𝗻𝘁𝘀 𝗱𝗲 𝗟𝗹𝗶́𝗿𝗶𝗮, 𝗲𝗹 𝗣𝗮𝗿𝗰 𝗱𝗲 𝗦𝗮𝗻𝘁 𝗩𝗶𝗰𝗲𝗻𝘁" 𝘾𝙧𝙤̀𝙣𝙞𝙦𝙪𝙚𝙨 𝙀𝙙𝙚𝙩𝙖𝙣𝙚𝙨 👇👇— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) May 2, 2022
… iieee, s'havíem oblidat el vídeo!!!!
👇👇👇👇 pic.twitter.com/dUpkwf83rP— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) May 2, 2022
I acabem "𝗟𝗲𝘀 𝗙𝗼𝗻𝘁𝘀 𝗱𝗲 𝗟𝗹𝗶́𝗿𝗶𝗮, 𝗲𝗹 𝗣𝗮𝗿𝗰 𝗱𝗲 𝗦𝗮𝗻𝘁 𝗩𝗶𝗰𝗲𝗻𝘁" 𝘾𝙧𝙤̀𝙣𝙞𝙦𝙪𝙚𝙨 𝙀𝙙𝙚𝙩𝙖𝙣𝙚𝙨 amb @tonidelhostal cantant “Sant Vicent de Llíria”, una versió gravada un 25 d’abril de 2009 a la Casa de la Cultura de Bétera👇https://t.co/gcPWkuVcvn
— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) May 2, 2022
En aquest capítol viatgem al paratge màgic edetà envoltats de natura, tradicions, cultura popular i devoció. I música, molta música ben nostra. Iniciem “la romeria” amb el trombó magistral de Sime Galduf i la melodia festiva “Els de Llíria estem ací”. Les campanes de l’ermita, captades sonant minuts abans d’arribar la rogativa de 2022, donen pas a la capçalera del programa. Torn per a Saó i la seua versió de la “Dansa dels Oficis de Llíria”. Ara, l’historiador Francesc Rozalen ens proporcionarà unes pinzellades imprescindibles per a situar-nos de ple al Parc de Sant Vicent. Serà aleshores el moment de la Colla de Dolçainers de Consolat de Mar i recuperarem “Abril”, la gravació online en ple confinament el 2020 i que feren en honor a les Festes de Sant Vicent de Llíria d’eixe any. Joan Bell-lloc ens proporciona l’arxiu sonor de campanes i música al moment just de l’arribada de la rogativa enguany a l’ermita. I ací el moment estel·lar: la gravació integra del magazine “El rall” d’A punt ràdio del passat 25 d’abril, on la capital del Camp de Túria ha sigut la gran protagonista d’eixe programa i de la mà de la seua presentadora Helena Montaner parlaran extensament amb Francesc Rozalén. Sota el seu guiatge, ens endinsa en la romeria que, any rere any, se celebra en la ciutat edetana a la font on segons diu la tradició Sant Vicent Ferrer va fer brollar aigua després d’una intensa sequera. I acabarem amb Toni de l’Hostal cantant la cançó del grup “Allioli” “Sant Vicent de Llíria” una versió casolana que enregistrarem un 25 d’abril de 2009 a la Casa de la Cultura de Bétera.
Estem a les portes de les Fonts de Llíria. Anem a gaudir del Parc de Sant Vicent. Benvingudes, benvinguts, a “Cròniques edetanes”
+ Ací des d’Anchor FM
+ Ací des d’ Spotify
+ Ací des de Google Podcasts
+ Ací des d’iVoox
+info
+info
+info
+info
+info
+info
+info
“Eren delinqüents? Eren rebels socials? Eren personatges històrics o eren un producte de la ficció? Els bandolers sempre han format part, d’una manera o altra, del nostre entorn social i geogràfic. I Manuel Arcos Martínez ha dedicat una part important de la seua investigació a traure a la llum molts d’aquests individus marginals, en concret, els bandolers del Camp de Túria documentats al segle XIX.
Aquesta tipologia de bandits nostrats han deixat un copiós rastre en la toponímia comarcal, com ara les nombroses sendes dels Bandolers o els camins dels Lladres escampades per tota la contrada. També els malnoms, les locucions i les frases fetes recullen els casos de Perot, el Moro del Molinet, el Tort, l’Estudiant, Catalinet, Samarra, Ouet i molts altres cèlebres malfactors edetans. Però situats al Camp de Túria i al XIX, qui s’emporta la fama rodera, per excel·lència, són els Blaus, una família riba-rogera que va mantenir a ratlla les forces vives i que va posar en escac i mat una altra família benestant, els Floreros.
Al llarg de la xarrada, Manuel Arcos explica també les èpoques principals d’extensió d’aquest fenomen, els mitjans de repressió exercits des del poder establert i, sobretot, les causes d’aparició d’aquest nombrós grup de persones que decidiren abandonar els camins dòcils de la justícia i escriure ells mateixos la seua pròpia i abrupta història”.
Joan Bell-lloc
Accedir a l’Episodi 4 de la Segona Temporada, “Bandolerisme al Camp de Túria”, des de les següents plataformes de podcast:
+ Ací des d’Anchor FM
+ Ací des d’ Spotify
+ Ací des de Google Podcasts
+ Ací des d’iVoox