Al vídeo volem recordar la històrica ‘Ràdio Piula’, una d’aquelles emissores lliures que aparegueren a principis dels anys vuitanta al País Valencià, que des de la Vallbona emetia per a tot el Camp de Túria i que estigué en funcionament entre els anys 1983 i 84, amb la col·laboració desinteressada d’un grapat de joves de la comarca amb moltes ganes de fer coses. Físicament, estava en la planta baixa de Rafael el Patoto, en el cantó que fa el carrer València amb el de Sant Sebastià. Els aparells físics (l’antena, la ràdio, els micros, un plat per a posar música i els altaveus) els pagaren a escot entre tots. Les ones ocupaven el 102 de l’FM i l’emissió era de dilluns a divendres de 9 a 11 de la nit, dissabtes al matí i diumenges de 10:30 a 12:30 de la nit… al pòdcast 63 de Cròniques Edetanes podreu escoltar el programa complet…
En aquest important mas de la Vallbona, situat al costat de l’antic camí d’Edeta a València, cal posar en relleu, especialment, el seu oratori. Es tracta d’una petita estança del mas on es destaquen les pintures que va realitzar el seu propietari August Danvila, el 1905. La qualitat i la importància d’aquests frescos, juntament amb la ceràmica, els escuts i les línies arquitectòniques d’estil neobizantí, fan d’aquest oratori una veritable capella Sixtina del Camp de Túria… Josep Jorge @celpoblavall…
… ‘Mascarat Records’ recupera el seu únic disc de 1978, quasi introbable, ‘Holocaust’ amb una remasterització que fa sonar les seues cançons millor que mai… hui dia és un disc que s’està reivindicant a EUA, Corea i al Japó, amb gent pagant molts diners per ell…
Després de recórrer les de Riba-roja i Bétera, ara encetem els vídeos d’altres localitats del Camp de Túria…
Segons comenta Josep Jorge, historiador i president del CEL de la Pobla, a la Vallbona hi ha uns grans masos de secà propietat de grans terratinents forasters, que eren grans explotacions agràries amb treballadors de la Pobla o del Camp de Túria.
Front aquest tipus de construccions senyorials, hi ha els modestos masets d’horta, unes construccions més menudes que tenien una vivenda amb un gran corral interior envoltat d’estables o magatzems.
Per últim, hi ha les casetes, anomenades també masets, situades enmig de l’horta a una certa distància de la Pobla o de Benaguasil. No tenen corral i consten d’un petit espai per cuinar amb un estable per l’animal de treball. Tenen un canyís interior per dormir i per guardar la palla o l’herba…
El 45 aC Juli Cèsar va establir el que es coneix com a “calendari julià” que tindria un any de 365 dies i 6 hores. Les hores sobreres s’acumulaven i eren afegides al febrer cada quatre anys i va traslladar l’inici de l’any de l’1 de març a l’1 de gener. Es van conservar els noms dels mesos originals encara que havia canviat el seu ordre. Quintilis ja no seria el quint, sinó el sèptim, i així tots els altres fins a decembris, que no seria el dècim, sinó el dotzè i últim. En ser assassinat Cèsar, Marc Antoni va honrar la seua memòria rebatejant l’antic mes quintilis amb el nom de iulius (juliol). Per la seua part, l’emperador Octavi August no volgué ser menys i es consagrà per a ell un mes, el sextilis, que passà a nomenar-se augustus (agost)… i fins als nostres dies els noms dels mesos han perdurat invariables…
Els humans sempre he tingut la necessitat de comptar els dies… els que faltaven per a la collita següent… per qüestions de ramaderia… o per a la realització d’alguna pràctica religiosa… De l’obstinació per mesurar el temps va nàixer el calendari…
Actualment, coexisteixen al món una quarantena de calendaris… i tots prenen una base astronòmica… solar (uns 365 dies) com és el nostre cas… lunar (354 dies) com, per exemple, el musulmà… i lunisolar (la duració total és la d’un calendari solar, però els seus mesos segueixen les fases de la Lluna) cas dels xinesos o hebreus…
Des de terres edetanes, amb sabor a Camp de Túria, la dolçaina i el tabalet del Ferran i l’Andone posant ritme… Vila-real, II Congrés d’Entitats Recreadores del Segle XVIII, 10 gener 2026…
(… i arribem a l’últim vídeo de Bétera… en una setmana llarga serà el torn dels masos de la Pobla de Vallbona…)
Segons esmenta Amparo Doménech, aquesta masia va ser construïda al principi del s. XX com a lloc residencial, a la vora mateix de l’estació del tren. Té un gran jardí al voltant de la casa on hi havia un discret habitatge per als masovers, ara desaparegut. El mas, edificat per la família Villalba, passà més tard als Nebot i el 2001 va ser adquirit per l’Ajuntament de Bétera que el va adequar com a residència per a la gent major, tot i que actualment és un centre municipal amb oficines d’atenció al públic…
… creuant tot el Camp de Túria… amb segle i mig d’història, ha guanyat en presència, però la lentitud continua… cada vegada li costa més temps anar al Cap i Casal… i retornar… segur que el 1881 era més ràpid que ara!!!
Amparo Doménech aprofita el pas entre masies per visitar el Calvari de Bétera, on hi ha una ermita de 1885 dedicada a la Divina Pastora. En aquest indret hi havia l’antic cementeri de Bétera i actualment estan les casetes del Via Crucis. Adossat a aquesta capella, hi ha el panteó dels Marquesos de Dosaigües, on se soterren els membres principals de la família. Destaca la seua esvelta i original agulla modernista recoberta de ceràmica envernissada…
Algunes imatges històriques de neu a Llíria… esperant a “Francis”, records en blanc i negre, i també en color, d’algunes vegades que la capital edetana va quedar enfarinada… i un parell addicional de fotografies de Benaguasil…
Gràcies a l’estimat amic (i formidable dolçainer) Ferran Navarro Jr., hem recuperat aquesta versió de 1977 de la “Dansa dels Oficis de Llíria”, interpretada pel gran mestre Joan Blasco, amb el tabaleter de l’Eliana Jordi Martínez, i el grup de dansaires de Torrent…
L’insigne cronista edetà Josep Duran va deixar escrit que la dansa és de principis del segle XVI i el seu nom oficial era “Dansa de Sant Roc”, ja que es ballava en la seua plaça i per la Vila Vella edetana el dia de la festivitat d’aquest sant i en la seua huitava… aquest ball era una representació dels oficis gremials llirians, per això popularment és coneguda com la dansa dels oficis (nom que es va acabar imposant) i en ella apareixen amb els diversos elements característics… com el llaurador amb la seua aixada, és molt evident la presència d’alguns oficis relacionats amb el teixit, una ocupació molt ben documentada a la Llíria medieval, on és freqüent l’aparició de “teixidor de lli”, o en llatí: “sartor” i “textor”. També apareixen a la dansa alguns treballadors del cuiro, fent aparells per als animals i els carros dels nombrosos traginers de la vila. Eren els “basteros”, un ofici que ha quedat encara com a renom d’algunes famílies de Llíria…
Article de Rafa Solaz, amb qui conversem, publicat a la revista de la capital del Camp de Túria “Lauro: quaderns d’història i societat” al seu número 15 de desembre de 2025 i que podeu adquirir o consultar a la biblioteca de Llíria… vuit dècades ininterrompudes amb un gran bàsquet… una colossal i fabulosa passió indestructible… i um majúscul sentiment groc i negre…
… a la Concòrdia, serra compartida per les Alcubles (els Serrans), Altura (Alt Palància) i Llíria (Camp de Túria)… un treball de picats en la roca prop del maset de l’Olivero, on German exerceix d’Alcalde oficial i solemne de les Bodegues de Torres… dies enrere @xarpolar a Instagram ens demanava informació al respecte… per terres edetanes no hi ha documentat cap petròglif històric… però en un bon fum d’anys, aquest picat serà enregistrat com una obra dels prehistòrics de finals del segle XX…
