vicentgalduf

Llunàtic

A les fosques mentals

… cada vegada que em ve una bona idea o pensament se m’il·lumina internament, amb gran voltatge, el cervell i l’electricitat em recorre vibrant tot el cos… açò també m’ho cobren a l’abusiva factura de la llum a preu normal o puc exigir una rebaixa per drets d’autor???

+info 

 

Pell: Mural Sonor del País Valencià

Un tast de que serà aquest treball discogràfic d’@AccioCulturalPV recuperant la memòria musical del País Valencià.

imatge d’Anna Gascon

Cincs pessics sonors del concert a la Unió Musical de Llíria 

De gaiatos i versos, fira de Sant Miquel de Llíria

Ja s’acosta Sant Miquel,
aquell que li fan les barres.
Jo menjaria torrons, Miquel
si tu me’n donares.

La fira de Sant Miquel de Llíria és una de les més antigues i arrelades al nostre calendari festiu del País Valencià. Es va instituir el 1446, sota la regència de Joan II, germà d’Alfons el Magnànim, mitjançant privilegi reial. Amb aquest decret la corona buscava la dinamització de l’economia d’una vila reial que calia enfortir fixant i augmentant la població de caràcter cristià, donada la importància estratègica del castell i la vila de Llíria, molt propera a la frontera amb Castella, envoltada d’una població de caràcter morisc i molt propera també a la ciutat de València.

El privilegi reial donava protecció a tothom que participés en la fira, que començaria el mateix dia de Sant Miquel i finalitzaria quinze dies després, encara que amb el temps s’hi va establir la famosa vuitava, dies que durava la festa oficial estricta.

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

Llíria i el riu Túria

L’aigua és un element imprescindible per a la vida humana, per això tots els pobles i ciutats tenen en compte l’accés a l’aigua en el moment de la seua fundació. La Llíria ibèrica, l’antiga Edeta, va desenvolupar-se dalt del tossal de Sant Miquel i per abastir-se d’aigua tenien dos punts quasi equidistants: la font de Sant Vicent i el riu Túria. La diferència entre l’un i l’altre és que l’aigua de la font es podia “conduir” fins al peu del poblat i el riu no. Els romans refunden la ciutat en la proximitat de la font i els musulmans acaben d’explotar la xarxa de reg, amb la qual cosa es desentenen definitivament del riu en benefici d’altres viles que podien aprofitar-lo millor. Tanmateix, Llíria sempre ha enyorat el riu, les tradicions populars i alguns intents d’allargar el seu terme fins a la vora de l’aigua donen fe d’aquesta nostàlgia fluvial.

 (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres

“Jo sí que he corregut pobles,

he estat en Benissanó,

Benaguasil i la Pobla,

i ara estic a la presó…”

(José Durán ens va recuperar la lletra de com es cantava al Camp de Túria a la primera meitat del segle passat la “Malaguenya de Barxeta”)

L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria va editar el 2010 un llibre sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria.

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres (des d’ací podeu adquirir-lo) és un treball de no poc risc de Joan i Neus Domínguez, il·lustrat per Josep Fornieles, que es va presentar el 25 de març d’eixe any al Casal Jaume I de Llíria. I davall vos deixem íntegre el vídeo i el podcast d’aquell acte com a testimoni que, malgrat els anys, aquest treball excels continua ben viu.

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

Els oms edetans, arbres emblemàtics de Llíria

El mot “Om” es fa servir a Llíria com a referent de tota una tradició d’ús social, lligat a la vida de la nostra ciutat al llarg de la seua història, tot i parlant d’un arbre que va aparèixer al planeta dins del període Miocè, fa uns 40 milions d’anys…

Ha donat nom a punts geogràfics de gran interés, com el “paratge dels Oms”, localitzat a l’entrada de la nostra ciutat des de la carretera de València. Aquesta petita omeda s’hi ha utilitzat com a punt per a rebre viatgers il·lustres, polítics, clergat, artistes, etc.

També s’hi baixava a l’enclavament dels Oms per veure arribar els pelegrins que cada any venien de L’Horta per la vuitava de Sant Miquel, tot un espectacle. Una bigarrada comitiva que procedent del Cap i Casal, en concret de les torres de Serrans, arribava a Llíria amb els seus carros i cançons, amb els romers   acompanyats de les seues famílies, disposats a passar una jornada que repartirien entre la visita al Santuari de Sant Miquel, la fira i la tradicional paella a la Font de Sant Vicent…

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet