vicentgalduf

Llunàtic

Coses de despús-ahir: Llíria, reculant en el temps

General

+D’oblits i des-oblits

Fa 200, o més, aigua, completament aigua… però 170 milions d’anys enrere, Llíria ja tocava els peus a terra

Amb el web Ancient Earth pots rastrejar on es va situar un lloc en particular de la Terra fa desenes o centenars de milions d’anys… clava-li el nom del teu lloc preferit… i vola… nosaltres hem seleccionat el Museu Arqueològic de Llíria, al centre just de la Vila Vella

Durant el Triàsic, si fa o no fa reculant dos-cents vint milions d’anys (aproximadament ja que la nostra memòria ja ens falla) a Llíria estàvem rodejats d’aigua, la mar estava a tocar la mà… i la platja, l’autèntica, la de les ones (i no pas Dugarref!) estava al nostre terme…

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

 

𝗧𝗲 𝗱𝗲 𝗿𝗼𝗰𝗮 (𝗝𝗮𝘀𝗼𝗻𝗶𝗮 𝗴𝗹𝘂𝘁𝗶𝗻𝗼𝘀𝗮)

… el te de roca s’hi associa a la infantesa i la fira de Sant Miquel, quan els xiquets i xiquetes del poble solien vendre’l a la costa del Santuari als pelegrins que acudien en massa des de les diverses localitats del Camp de Túria i les comarques veïnes de l’Horta de València, els Serrans, l’Alt Palància…
A la senda de la Buitrera de Llíria

Històries d’Edeta: el mosaic dels Treballs d’Hèrcules a la fresca

+Les pedres parlen 

… el 17 de juliol del 2021 quedarà gravat en la història del nostre web perquè en aquesta data, i en col·laboració amb la regidoria de Patrimoni de l’ajuntament de Llíria que ens va convidar a participar, vàrem encetar les visites guiades als 12 Treballs d’Hèrcules… Ja a ca Porcar, lloc on s’exposen els dotze treballs d’Hèrcules, férem menció de l’heura, planta que apareix al mosaic, relacionada amb el deu Baco. També cal parlar de l’ullastre, (oliveres silvestres) que apareixen al treball del Lleó de Nemea com a eina (com a garrot), que l’heroi usarà per a véncer-lo en un combat de característiques èpiques…

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

Materra, apunts sobre toponímia lliriana

+

… El cas de l’Olivera de Materra és un de paradigmàtic;  avui en dia desapareguda i amb el nom en procés d’oblit total irreversible, s’hi trobava aïllada, al camí dels Frares, a l’altura del maset dels Panets (que alguns també l’anomenaven com a Caicons) i el camí del  Mas del Frare (conegut ara també com el del Palmeral). En el seu moment va ser molt popular a Llíria, tot un punt de referència geogràfica per als llauradors, ramaders, fornillers, traginers,  etc., també, però per als roders que es dirigien o procedien de les muntanyes de la Concòrdia; recordem que no molt lluny d’on s’ubicava l’Olivera de Materra descorre la Senda de Caruani, també coneguda com “la Senda dels Bandejats o dels Lladres”…

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

Vocabulari agrari de Llíria: les figueres i la vereda del secà

… ens conta Josep Antoni Llibrer Escrig al llibre “El Finestral Gòtic“, que el 1255 el bisbe de València, Andreu Albalat, va llogar dues mesquites ubicades a la vila de Llíria. Una al raval medieval, a l’interior del recinte emmurallat, i l’altra fora, probablement a l’actual barri de l’Aldea, situat als peus de la muntanya de la Torreta, a la mesquita existent aleshores en aquest barri hi havia, segons el document, una figuera.

L’associació entre les figueres i els espais de culte, com ara l’ermita de Sant Vicent o el santuari de Sant Miquel, es perllongarà al llarg dels segles posteriors a Llíria…

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

Altra perspectiva amb més criteri

… sempre he odiat la frase “𝙑𝙞𝙪 𝙙𝙚 𝙥𝙧𝙚𝙨𝙨𝙖, 𝙢𝙤𝙧 𝙟𝙤𝙫𝙚” i el concepte que comportava… sóc més de la de “𝙑𝙞𝙪 𝙩𝙧𝙖𝙣𝙦𝙪𝙞𝙡, 𝙦𝙪𝙚 𝙚𝙡 𝙢𝙤́𝙣 𝙣𝙤 𝙚𝙨 𝙫𝙖 𝙛𝙚𝙧 𝙚𝙣 𝙙𝙤𝙨 𝙙𝙞𝙚𝙨, 𝙞 𝙢𝙤𝙧𝙞𝙧 𝙖𝙡 𝙘𝙖𝙣𝙫𝙞 𝙙𝙚𝙡 𝙥𝙧𝙤̀𝙭𝙞𝙢 𝙢𝙞𝙡·𝙡𝙚𝙣𝙣𝙞 𝙖 𝙥𝙤𝙙𝙚𝙧 𝙨𝙚𝙧”…

+info

Remeis contra atacs viperins: Panical (II)

Al primer article sobre el Panical (Eryngium campestre) ja recordàvem les informacions al segle XVIII del botànic i naturalista valencià Cavanilles que als seus treballs indicava que d’aquesta planta “se n’ha fet ús per a guarir ferides, llagues i contra les picades dels escurçons…”

I l’amic Carles Asensi ens passa testimonis actuals de com en el segle XXI encara s’empra aquest remei a la muntanya.

A la imatge, de Juanjo Pastor Assaga, uns pastors curant amb panical una ovella mossegada per un escurçó. Va ser el 2 de juliol de 2015 a la via pecuària de Torís (Ribera Alta) a Sinarques (Plana d’Utiel). Tot un autèntic document, ja que actualment queda ben poca gent que faça servir aquests mètodes.

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

                                                Curant amb panical