I amb aquest pòdcast de Cròniques Edetanes, el #72, donem per acabades les activitats que hem dedicat a les nostres masies. Han estat 29 programes (comptant que el 9 tenia dues parts), entre pòdcasts i vídeos, als quals podeu accedir des d’ací. A més d’entrevistes als autors i mestres en la matèria, com Miquel del Rey, hem recorregut amb els voluntariosos caminants tres grans masies i un maset de Riba-roja; un bell conjunt de masies-palau de Bétera, algunes autèntiques obres mestres arquitectòniques. En el recorregut hem visitat el Calvari i el Panteó dels marquesos de Bétera. A la Pobla vam visitar dues grans masies i l’oratori del mas de Tous, veritable Capella Sixtina del Camp de Túria. També visitàrem el conjunt dels Masets. A l’Eliana vam veure la grandiosa torre de Bava, o del Virrei, actualment en plena restauració, així com el vell molí de la Lluna. Finalment, al Camp de Llíria, vam entrar en algunes masies senyorials, esplèndids nuclis d’explotació agrària carregats d’història i de cultura. Esperem haver oferit un bon material de caràcter patrimonial, etnogràfic, històric i artístic que deixem a disposició de tots els nostres seguidors i amics…
La publicació del llibre Antigues masies del Camp de Túria ha donat peu a una sèrie d’activitats culturals al voltant d’aquest tema. Es feren presentacions del llibre en diversos pobles edetans, en les quals els autors, Javier Bonastre i Eduardo Martínez, arquitectes i estudiosos del tema, explicaren el treball fet en aquesta publicació. També es van dur a terme visites guiades, en les quals s’han contemplat els edificis, el paisatge i el seu ús i estat actuals.
… si els ianquis estan a punt de tornar de bell nou a la Lluna i algun dia d’eixos volen anar a Mart… nosaltres, pensat i fet, moure’m allà a fer la mà d’ells, al planeta eròtic, a Venus… que què???… a Cròniques Edetanes tenim els collons pelats i deixarem als dels EUA com cagalló per sèquia… ells tindran la NASA… i nosaltres el NAS!!! (però com en som cinc, aleshores NASsos)… i la gran inspiració de l’edetà George H. White, tot un gran referent de la ciència-ficció europea… moment per a recordar (o descobrir) el pòdcast 38 de Cròniques Edetanes…
Ultimant el nostre aparell galàctic a la Concòrdia de Llíria i preparant la descoberta, amb bandera edetana, de VEN U.S.
… la tercera pota de Cròniques Edetanes i alcalde d’aquesta zona edetana, l’Enric, ens ha criticat per promocionar-la… així que a partir d’ara, i per a evitar que es pose de moda i massificar-se, la ignorarem i sols gaudir-la nosaltres…
Un tema sorprenent per als forasters del Camp de Túria (a la comarca ho tenim clar i assumit) és la qüestió de la “fanecada lliriana”, ja que aquesta té una superfície de 721 m², enfront de la fanecada valenciana que en té entre 831 i 833. Aquesta mesura només afecta l’horta de Llíria, perquè a Benaguasil, la Pobla i la resta dels pobles edetans s’usa la fanecada valenciana general. La raó sembla ser la necessitat dels primers pobladors del segle XIII de repartir-se equitativament el rodal de regadiu llirià, més menut del que havien previst… i amb els anys, increïble però cert, aquesta anomalia ha perdurat fins als nostres dies…
Caminant per les fragositats de la Calderona, sempre vigilats pel Gorg, amable i estàtic, els caminants arriben a un punt màgic: el molló trifini de la Vall d’Olocau. Tot i que el senyoriu d’Olocau era una unitat administrativa, en el segle XIX es van repartir el territori entre els tres municipis que es formaren: Gàtova, Marines i Olocau…
Els tres termes es toquen en un punt, on van col·locar aquest molló trifini, del llatí: TRES FINES, ‘tres fronteres’. El lloc és tan alt que el mateix castell d’Olocau, el castell de l’Àguila, es veu enfonsat enmig de la Vall…
Des d’eixe molló fins al Carraixet (i, per tant, també a l’altura del Castell), entre Marines i Olocau la línia de terme no va seguint línies rectes, sinó una línia natural, la divisòria d’aigües. Entre Gàtova i Marines sí va amb línies rectes en tot moment…
Paco Rozalén recorda als caminants que aquest paratge, en altre temps un bosc frondós, va ser engolit per les flames en l’incendi del 1992, arran del qual s’impulsà la reivindicació de l’actual Parc Natural de la Calderona…
Xiquets i xiquetes de 12 a 14 anys tingueren la brillant iniciativa… va tindre un èxit considerable i va ser molt celebrada… vos mostrem el llibret original d’aquesta falla que podreu consultar integrament a la Biblioteca de Llíria…
El president d’eixa comissió va ser “SIMEONIN el del forn” (Sime Galduf, 14 anys en aquells temps) que estava, a més, composta pel Secretari RAFAELIN el de la terra, depositari MIGUELITO el Fullasco, cobrador LLUISET Guardiola i els vocals PEPITO el Pintoret, AGUSTINET el de Taroncher, VISANTICO el Rateret, MIGUELITO, el Torró i PEPET el del Carroser… i la Fallera Major Mari Trini Salas… així com la Cort d’Honor: Conchita Miguel, Mari-Tere Marti, Rosarito Montesinos, Paquita Nacher, Conchita Calvo, Amparin Botella, Sunsionin Torres, i Marujin del Rio… i el programa de les festes… dijous 16 març a la nit plantà de la falla davant de ca la Viuda… divendres 17, a l’una, trasllat de la falla a la Plaça Major Antiga (primera i única vegada que ha hagut una falla a la Vila Vella edetana), cercavila i cavalcada infantil… dissabte 18, trasllat de la falla als quatre cantons de ca Bomba, cercavila i desfile… diumenge 19 de maç 1950, a la una, trasllat a la plaça dels Carlistes, on se cremarà a les 10 de la nit…
El mas del Jutge, dins del terme de Llíria, està situat entre Casinos, Pedralba i el Villar, a la vora de la rambla Castellarda. Hi havia el conreu de les seues terres i també de la muntanya. També es va dedicar un temps com a granja. Té diversos elements arquitectònics de gran valor artístic, amb elements modernistes i neoclàssics. Està perfectament conservada…
El cantant mexicà Luis Miguel ha immortalitzat una cançó, “Història d’un amor”, que ja ha entrat en la categoria de “música clàssica”. La lletra desenvolupa una altra idea consagrada de la literatura universal, l’intens dolor que produeix en els amants la seua separació, bé siga per l’oblit, pel desamor o per la mort.
El músic edetà, Sime Galduf, s’ha endinsat en aquest laberint d’idees i sentiments i ha arribat a la mística sufí, a la paràbola de “la Mort al mercat”, on la Parca assenyala el final de la vida dels condemnats. Tanmateix, en aquest cas, després d’escoltar la “Història d’un amor”, la Mort arriba a sentir la profunditat del dolor que causa la separació i, canviant d’idea, deixa viure els amants. Tot un clàssic entre els clàssics en la veu del trombó edetà Simeón Galduf… el piano d’Amparo Ferris i el fliscorn de Chano Gil…
El club edetà va arrasar al grup Valencià de la Tercera Divisió on no va perdre cap partit de la temporada i només va cedir un empat en la lliga regular…
El campió valencià i el de les Illes Balears han de disputar una eliminatòria per a participar en la fase final d’ascens a Segona Divisió (posterior 1a B)…
Dissabte 4 d’abril l’expedició edetana viatja a Mallorca en ferri, pateixen una mala mar i on pràcticament tota la plantilla del Bàsquet Llíria arriba més marejada que un allioli…
És la vespra de Sant Vicent de 1970, en Mallorca, i el Patronat derrota en la anada al Llíria 91 – 71… l’eliminatòria es posa molt fotuda, però no impossible…
Diumenge 12 d’abril, a la pista de la Piscina (actual Pavelló Vell) partit de tornada de l’eliminatòria amb el complicat repte de superar els 20 punts de desavantatge per a poder accedir a la Fase d’Ascens a 2a Divisió… el camp de bàsquet a rebentar en una autèntica Paranoia Edetana impressionant on els jugadors varen volar… ja al descans l’eliminatòria estava ben encarrilada… i un final apoteòsic amb un marcador contundent per als llirians 92 – 48…
La Fase Final d’Ascens a Segona Divisió es va disputar a Madrid del 20 al 26 d’abril de 1970… el Bàsquet Llíria va arribar a semifinals de la competició, però… l’Hospitalet va frustrar les aspiracions edetanes…
La temporada següent, 1971, a la Fase de Llíria era el Ripollet en la final el que avortava les nostres aspiracions…
Però a la tercera… a la fi, el 1972… l’ascens a Almeria!!!
La Casa de Camp va ser propietat dels cartoixans de Portaceli fins al moment de la Desamortització del 1835. És l’edifici es va ampliar en diverses èpoques i incloïa trulls, almàsseres, corrals, cellers, bodegues, pallers, etc. a més dels habitatges dels amos i dels masovers. Des del monestir de Portaceli fins a aquest mas hi havia el “camí dels Frares”. En la seua proximitat es van construir les Bodegues del Camp per a ús dels treballadors de l’extensa finca. No solament tenia secà sinó també regadiu, gràcies a un assut que van construir els cartoixans en la rambla d’Artaix. Actualment, ha estat adquirida per l’Ajuntament de Llíria, cosa que no ha impedit un pillatge en grau extrem…
… a la fàbrica de sacs de Rios el 2 de juny de 1943… ho conta Juanjo Adrià a la “Tertúlia” de Miquel Martí a RàdioPobla commemorant el #8deMarç, Dia de la Dona, i distintes vagues al Camp de Túria on les dones edetanes varen ser les exclusives protagonistes…
Ja podeu llegir l’últim llibre de Carme Cardona… publicat per l’editorial Bromera i premi de narrativa Ciutat d’Alzira 2025…
L’escriptora de Benaguasil ens regala una novel·la negra carregada de misteri, intriga, confabulacions, tensió i girs inesperats que et mantenen amb el cor en un puny fins a l’última pàgina…
La Casa de Camp va ser, probablement, el model arquetípic de les masies edetanes. És l’edifici rural més gran del terme de Llíria, és a dir, la construcció que ocupava més metres quadrats d’espai edificat…
Va passar a formar part del patrimoni municipal al final del s. XX, però malauradament es va abandonar a la seua sort i ha estat intensament vandalitzada, devastada i depredada fins al punt que es tem que no siga possible la seua recuperació patrimonial…
La masia de l’Espinar està situada enmig d’un mar florit d’ametlers. Va ser construïda al s. XVIII i actualment es conserva en tota la seua esplendor. Entre els seus propietaris cal destacar els jerònims de Sant Miquel dels Reis i a mitjan s. XIX va ser adquirida per la família catalana dels Bonaplata…
Al voltant d’aquesta masia es va teixir la llegenda que és el lloc on morí la virreina Germana de Foix, un fet que desmenteix la cronologia, tot i que aquest succés tingué lloc en la pròxima masia de la Garrofera…
