vicentgalduf

XafaNúvols

Llíria i la fàbrica dels sacs de Ríos, 1929-1974 (segona part). Pòdcast 52 Cròniques Edetanes

Quinta TemporadaEpisodi 12 (programa 52)

Amb la participació de Juanjo Adrià. Narracions de Joan Bell-lloc i Vicent Galduf.

+ La fàbrica dels sacs de Ríos, una indústria del passat llirià (primera part). Pòdcast 50 

Després de la primera part del pòdcast dedicat a la fàbrica de Ríos, on parlàvem de la industrialització de Llíria i de la instal·lació d’aquesta fàbrica de sacs, arribem al segon capítol amb el desenllaç on desenvoluparem altres aspectes relacionats amb aquesta indústria. Parlarem de la conflictivitat laboral, de la construcció de les Casetes Noves i del canvi que suposà, tot plegat, en la xarxa urbana de Llíria, ja que s’aturà l’eixample est-oest i es consolidà el creixement de la vila en direcció cap al parc de Sant Vicent. Al final del programa podreu escoltar, íntegra, l’entrevista a Juanjo Adrià que tingué lloc a la Ser el dia 25 d’agost proppassat. També podreu escoltar l’havanera de les Filadores de Llíria en una versió actualitzada del grup Corbella.

I des de “Cròniques Edetanes” aportem documents complementaris en aquest programa: al principi del pòdcast escoltareu unes gravacions de 1987 sobre cançons edetanes realitzada per Joan Bell-lloc i interpretades en aquell moment per la veïna de Llíria Fina Gil Zapata… comença amb unes estrofes dels 1940 sobre la fàbrica de sacs i una havanera de finals del segle XIX que cantaven en la fàbrica de la seda de Llíria… una anècdota del 1946, des de la Vallbona, de Matilde Garcia amb Rios com a protagonista ‘culinari’… descarregar-se el llibre complet ‘La fàbrica dels sacs de Ríos: una indústria del passat llirià (1929-1974)’ de Joan Josep Adrià i Amparo Castillo Mas… i vos deixem ací als webs imatges històriques sorprenents en alta definició que ens ha realitzat l’amic Roberto Tórtola Contreras i on, ampliant-les, podreu observar perfectament la Llíria oblidada…

Foto acolorida del Pla de l’Arc al 1921, aproximadament els terrenys per on s’instal·là la fàbrica

Llíria sense la fàbrica de Sacs segur que hauria estat molt distinta i estranya a l’actual… amb ella arriba al nostre municipi una gran transformació econòmica i social… però, sobretot, a la llarga una alteració i gran millora urbana que marcà el seu present i futur… I dos noms propis d’alcaldes edetans: José Pérez Cotanda, “Capsa, aconseguí que Rios portara el 1929 la seua empresa de Russafa a Llíria… i cinquanta-cinc anys després, el 1984, Vicent Soldevila Gómez va guanyar per al nostre poble un solar de 77.000 metres quadrats… el primer té com a reconeixement té un carrer des de 1979 que va del cantó de les Escoles cap a la Venta i el segon ben bé mereixeria donar nom al xicotet parc i recinte de jocs infantils que hi ha enfront del Centre de Salut al cor de l’antiga fàbrica de Rios…

Llíria aèria 1970 acolorida amb la fàbrica dalt

El 14 de març de 1974 fou l’últim dia que la plantilla de Fatex –la denominació última de Ríos- treballà a la fabrica del Pla de l’Arc. El dia 15 no travessaren la porta les onades quotidianes de treballadores i treballadors. L’aventura lliriana dels germans Ríos havia durat 45 anys.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 14 de la Quinta Temporada, “Llíria i la fàbrica dels sacs de Ríos, 1929-1974 (segona part)”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Al llarg del pòdcast, aquestes imatges formen part del passat de Llíria que vos anem contant…

Llíria principis segle XX, amb el castell, la torreta… i la torreta redona

 

Plaça Partidors 1958

 

Séquia Major original 1910, que després seria el camí que anava a parar a l’Institut

 

Projecte Casetes Noves 1942

 

Casetes Noves 1960, pont de la séquia Major per la part on està ara l’èsglesia

 

Carrer del mig 1961, el pont d’abans… i al fons les maces dels Cantó, la fàbrica dels Batoll…

 

Desmuntatge maquinària fàbrica Rios 1975

 

Llíria 1927

Primera vaga sols de dones documentada durant el franquisme. A Llíria 85 treballadores la secundaren el 2 i 3 de juny de1943. Ho escoltareu a partir minut 56 del pòdcast

Bàndol municipal llegit a Llíria i Benissanó el 2 de juny de 1943

 

Novel·la històrica de Vicent Ros

A finals de 1958 hi hagué al País Valencià una detenció de 22 militants comunistes. D’ells, 9 treballadors de la fàbrica edetana, de Llíria i Benissanó, que varen acabar empresonats.

La lluvia en el muro” és un treball del llirià Vicent Ros Gabarda, publicat l’any 2016 per l’editorial Chiado, i que relata novel·lescament aquests fets.

Una novel·la complexa, matisada i rica de perspectives on l’autor aconsegueix recrear un poble i un ambient en una desventurada època en blanc i negre.

 

Cent de Vicent Andrés Estellés, 4 de setembre de 2024: dos pòdcasts commemoratius de Cròniques Edetanes…

“Ací em pariren i ací estic”… Vicent Andrés Estellés ens acosta a l’eternitat!!*!!

Jaume Pérez-Montaner, Clara Rozalén i ‘Cròniques Edetanes” homenatgen Vicent Andrés Estellés:

+ Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles, amb Clara Rozalén

Pòdcast 36 Cròniques Edetanes

+ Vicent Andrés Estellés: una tendresa oculta, amb Jaume Pérez-Montaner

Pòdcast 44 Cròniques Edetanes

Gàtova i els seus noms de lloc. Pòdcast 51 Cròniques Edetanes

Quinta TemporadaEpisodi 13 (programa 51)

Joan Bell-lloc parla amb Eduardo Jaime Tello Torres. Presenta i edita Vicent Galduf

(Bon moment , abans o després d’escoltar aquest programa, per a recordar el nostre pòdcast vuité “La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”).

Gàtova és el sostre del Camp de Túria, situada a l’ombra del Pic de l’Àguila i a recer del Gorgo, que amb els seus vora mil metres és el punt més alt de la comarca. També és la vila pròdiga de les terres edetanes, ja que per un caprici de l’Administració Central, va ser inclosa en la província de Castelló el 1833, cosa que produí tot un seguit de problemes comunals amb els seus veïns de Marines i Olocau. Finalment, des de fa trenta anys, es va reincorporar a la nostra comarca, el seu lloc natural d’on mai hauria d’haver estat separada.

Eduardo Jaime Tello Torres

Amb aquest programa que dediquem al poble, volem posar en relleu, també, el treball d’un fill de Gàtova, Eduardo Jaime Tello Torres, cronista de la vila, músic i cantant entusiasta que ha donat vida al manteniment del folklore local, que considerem també comarcal, i que té la seua màxima expressió el 24 de setembre, festivitat de la Mercé, patrona de la vila. Com a amant del seu petit país, Eduardo ha dut a terme una labor de recol·lecció minuciosa del tresor toponímic gatover i és això, precisament, el que exposarem en aquest programa de Cròniques Edetanes: Gàtova i els seus noms de lloc. Joan Bell-lloc ha mantingut una conversa amb Eduardo Jaime on presenta gradualment els principals indrets de la vila, especialment l’oronímia o noms de l’accidentat relleu de Gàtova: pics, serralades, coves, rotxas i collaos. També s’ha parlat de la hidronímia, és a dir, dels barrancs, fonts, basses. Després venen els camins i les construccions. Però deixem la paraula a Eduardo Jaime que ens guie pels racons del terme gatover.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 13 de la Quinta Temporada, “Gàtova i els seus noms de lloc”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Des del Pic de l’Àguila, Gàtova als peus, a l’esquerra quasi es veu el Gorgo i a la dreta la Concòrdia. Enfront, el Camp de Túria

No arriba als dits de les mans…

Paradoxes mentals tinc mentre va acabant el dia… estic llegint que poc més de huit mil milions d’habitants té actualment el món… però m’adone mentalment que, malgrat la gran varietat i heterogeneïtat, tan sols em cauen bé unes sis o set persones… nou a més estirar…

+info