El versador li refrega al sant unes floretes. Li adverteix que avui, un mar de mocadors el deixaran més brillant que una patena i li aconsella que es tape bé per eixir en processó, no siga que agafe un refredat… i a vore qui el cura.
Sant Blai Gloriós, deixa el xiquet i emporta’t el gos!
… últim vídeo de les masies de la Vallbona… després serà el torn de les de Llíria…
A l’Eliana, al costat dels masos, també tingueren molta importància els molins, com ara aquest molí de la Lluna. Va ser construït en el s. XIX en el territori de la Torre de Bava però fou el marqués de l’Eliana qui li donà el permís de pas, ja que dit molí estava situat entre aquestes grans propietats. Les rodes es movien per l’acció de l’aigua de la séquia Nova i així es fabricava la farina. A més d’un rellotge de sol, també tenia una bell plafó ceràmic amb una lluna que donà nom al molí. Actualment és propietat municipal i s’ha començat la seua restauració…
El terme de l’Eliana ha conservat alguns importants masos de caràcter senyorial. A més del mas del Canonge o masia del Pilar, cal destacar la torre de Bava o, torre del Virrei, tal com se la coneix actualment. A la part de llevant hi ha un enorme corral envoltat de galeries arcades sota les quals hi ha els trulls, les almàsseres i les bodegues…
… filmació en súper-8 mm de Carlos Peñarrocha, jugador de llegenda del bàsquet edetà… en abril la primavera d’eixe any, la pista de la Piscina esdevingué Pavelló de Llíria… una gran odissea autènticament popular: l’ajuntament de la capital del Camp de Túria sols tenia diners per a fer front al material… l’esforç de tot un poble amb un coordinat treball possibilità aquest somni que pareixia irrealitzable… des de 1945 la passió groga i negra superant amb sentiment tots els reptes!!!
…records per a emmarcar… temporada inaugural del nou pavelló (a principis dels 90 s’ampliaria) amb esmaixada de Wiley Brown… i entre els milers de seguidors edetans, dos grans exjugadors dels 60 i 70: Carlos Peñarrocha i Salva Jordan… i el trombó de Sime Galduf amb la mítica “som, som, som els de la…” que tant ressonava al pavelló vell i a les festes de Sant Vicent… passió, sentiment i cor…
La torre de Bava, coneguda ara com a torre del Virrei, té a la part de ponent una magnífica façana que mira a l’horta de la Vallbona, a les partides de la Canal i de la Foia; el roll del Gallipont corre als seus peus. Sobre la porta principal hi ha l’escut d’una de les famílies propietàries del s. XVIII, els Tamarit. Cal destacar la capella de la Mare de Déu del Roser i la sala noble, amb belles vistes sobre la Vallbona.
Aquest edifici és en realitat un conjunt de construccions que han anat apareixent al llarg dels segles, des de l’antic mas de Misser Franco, del 1425, passant per la primitiva torre d’en Llop del s. XVI, fins al mas de Bava, en el segle XVIII, que ja tenia probablement la torre actual. Al s. XX van adossar-se unes cases de jornalers i tot el conjunt estava envoltat, a llevant i a ponent, per magnífics jardins. Actualment és propietat del municipi i està en vies de restauració…
Al migjorn del terme de la Pobla, fent límit amb Riba-roja i Benaguasil, hi ha una partida plena de masets que han donat nom al paratge. La llunyania de la vila feia necessària la construcció d’aquests petit refugis rurals, ara en desús i en vies de desaparició. Alguns edificis són masos més menuts, com el maset d’Antimo, i altres són simples refugis per a passar algunes nits. Destaca la Casa de la Sega de la Marjal, ja en terme de Benaguasil, un edifici que va ser cartografiat el 1584 com un element arquitectònic lligat al conreu de l’arròs…
… el passat 23 de gener 2026 ens deixava l’eternament admirat cantant d’Alginet… a les xarxes socials el gran cantaire de l’Alcúdia (però amb passaport edetà!!!) Toni de l’Hostal ens oferia una informació curiosa, fascinant i interessant (per desconeguda) d’un dels temes més emblemàtics d’aquest músic i que té com a referència un poble que encara que físicament és dels Serrans, està molt unit al Camp de Túria… al vídeo vos ho contem…
Enmig de la Vallbona, entre els termes de la Pobla, Benaguasil, Riba-roja i l’Eliana, hi ha una partida anomenada “els Masets”. Més d’una dotzena de petites construccions blanques espurnejaven aquest paratge entre la verdor dels conreus, a l’ombra del seu germà gran, el mas Nou. Eren els masets dels Jaumets, el de Peiró, el de la Barraqueta, el de Mariol, els masets de Filassa, el de Cardoneta, el del Moret i tants altres que es troben, ara, en un procés quasi irreversible de desaparició. Entre tots ells destaca, encara, el mas d’Antimo, un poc més gran amb un gran corral central. Tots tenien un sostre o tanyada on guardaven la palla, sobre la qual dormien els llauradors. A la planta baixa hi havia un pessebre per a l’animal i en un racó sempre estava el fumeral, per cuinar i calfar-se. A les parets hi havia finestres o espitlleres per vigilar i també molts armaris i fornícules on deixar el menjar o la beguda. Alguns masets, com el del vídeo, tenien davant un porxe. Són una mostra de la vida quotidiana d’un passat que se’ns esmuny entre les mans, com l’aigua del roll del Gallipont que impregnava i assaciava els bancals dels Masets. Per sort, alguns grups comarcals han iniciat una labor de conscienciació i recuperació d’aquest patrimoni, tan nostre i tan irrepetible que no volem perdre…
És un edifici del s. XIX, tot i que en segles anteriors ja s’hi documenta alguna construcció rural, com ara el mas del Grill. Consta d’una planta baixa, on vivien els masovers i els jornalers que treballaven les terres de la propietat. A la planta principal vivien els senyors, com ara els marquesos de Calderon o de Trigona i, a la part més alta hi ha una extensa cambra per guardar els productes agrícoles. L’immoble ha estat adquirit per l’Ajuntament de la Pobla i esperem la pròxima restauració d’aquest lloc tan singular i estimat on moltes generacions de poblans han vingut a passar les vesprades pasqüeres i a “menjar-se la mona”… Josep Jorge @celpoblavall…
Al vídeo volem recordar la històrica ‘Ràdio Piula’, una d’aquelles emissores lliures que aparegueren a principis dels anys vuitanta al País Valencià, que des de la Vallbona emetia per a tot el Camp de Túria i que estigué en funcionament entre els anys 1983 i 84, amb la col·laboració desinteressada d’un grapat de joves de la comarca amb moltes ganes de fer coses. Físicament, estava en la planta baixa de Rafael el Patoto, en el cantó que fa el carrer València amb el de Sant Sebastià. Els aparells físics (l’antena, la ràdio, els micros, un plat per a posar música i els altaveus) els pagaren a escot entre tots. Les ones ocupaven el 102 de l’FM i l’emissió era de dilluns a divendres de 9 a 11 de la nit, dissabtes al matí i diumenges de 10:30 a 12:30 de la nit… al pòdcast 63 de Cròniques Edetanes podreu escoltar el programa complet…
En aquest important mas de la Vallbona, situat al costat de l’antic camí d’Edeta a València, cal posar en relleu, especialment, el seu oratori. Es tracta d’una petita estança del mas on es destaquen les pintures que va realitzar el seu propietari August Danvila, el 1905. La qualitat i la importància d’aquests frescos, juntament amb la ceràmica, els escuts i les línies arquitectòniques d’estil neobizantí, fan d’aquest oratori una veritable capella Sixtina del Camp de Túria… Josep Jorge @celpoblavall…
… ‘Mascarat Records’ recupera el seu únic disc de 1978, quasi introbable, ‘Holocaust’ amb una remasterització que fa sonar les seues cançons millor que mai… hui dia és un disc que s’està reivindicant a EUA, Corea i al Japó, amb gent pagant molts diners per ell…
