Dimarts podria ser un dia molt important per aquest país i per servidora de vostès, podria caure el govern, però també podria no caure…
La cosa és complicadeta, fins fa unes setmanes pareixia que els números estaven clars, però Berlusconi va començar la campanya de compra de diputats i senadors de l’oposició (de veres, 350-450000 euros en contractes de consultories i reelecció assegurada, la pudor arriba fins ací). En aquest moment (diumenge al vespre) pareix que guanyem d’un vot i el govern caurà, però depèn…
Depèn de tres personatges, els honorables Calearo, Scilipoti i Cesario, trànsfugues professionals que, provenint de partits diferents, acaben de fundar un nou grup parlamentari, el que fa trenta, el
Movimento di responsabilità nazionale (siiic). En la conferència de premsa per presentar el grup van informar els periodistes que probablement votaran de tres maneres diferents la moció de desconfiança de dimarts, un votarà que sí, l’altre que no i el tercer s’abstindrà, les cares dels periodistes eren un poema, de totes maneres Scilipoti diu que encara s’ho està pensant. Sí, sí, tal qual, han fundat un grup parlamentari format per tres persones que votaran de tres maneres diferents (1-x-2). I estem en les seues mans, en fi.
També depèn de la senyora Federica Mogherini, diputada del PD que està a punt de parir i podria tocar-li justetet el dia de la votació, diu que havia pensat programar una cesària uns dies abans, però que no li pareix just, està molt preocupada, ho estem tots, com diu ella seria suficient tres dies d’anticipació o tres hores de retràs, creuem els dits.
Depèn molt de com s’estiguen movent els gossos de l’amo per les clavegueres del parlament, a veure què es poden comprar i depèn molt del Partito Radicale (dels collons, amb perdó) que encara no ha dit què votarà.
Si dimarts cau el govern, diu la Constitució que el President de la República pot demanar a algú que forme govern i es guanye una majoria al parlament, és una pràctica política normal (se’n diu ribaltone quan la nova majoria la forma l’oposició). Des del 1946 aquest país ha tingut 59 governs 59, en 16 legislatures.
Fa dies (o mesos, o anys) que Berlusconi i els seus ens repeteixen fins al vòmit que els jutges o qui siga que pose en discussió a l’amo, intenten vulnerar la voluntat popular, els drets el poble que l’ha triat i l’ha investit del seu poder (Manual de populisme, capítol I). Tècnicament el poble vota parlamentaris i el president del govern el trien els parlamentaris i el nomena el President de la República. Estan intentant impedir que el President use les prerrogatives que li dóna la Constitució, la decisió del President de la República és una de les incògnites més grosses d’aquests dies. Es parla d’un govern tècnic per, si més no, canviar la llei electoral abans d’anar a votar (la que tenim ara la va fer l’anterior govern Berlusconi, aquella que fins i tot ells deien que és una porcada).
Diuen que si Berlusconi obté la confiança dimarts, dimitirà i demanarà al President que dissolga les cambres immediatament, per anar a votar de seguida, abans de perdre el consens que encara li queda, a més, amb només un vot o dos d’avantatge no podria governar, és a dir, fer passar les
seues lleis, que és el que han estat fent els darrers dos anys (i no es pot descuidar que té els jutges esperant-lo). Tant si anem a votar de seguida com a març amb llei electoral nova, és impossible imaginar què passarà, perquè encara no estan clares les aliances electorals, està molt molt embolicat el pati, amb partits nous i trossets que cauen per tot arreu. Els sondeigs donen xifres que rasquen l’empat entre Berlusconi-Lega i el Centre esquerra, amb una abstenció altíssima i amb un 20% a altres partidets que serà determinant…
Bé, cal mirar la banda bona de les coses, per a mi serà la primera vegada que veuré caure un govern de Berlusconi i ara (molt més que al 95, quan el va fer caure la Lega) tot té un aire de fí de l’imperi que anima prou. Ja veurem que passarà després, de moment, si cau ho celebrarem, molt.
(és al.lucinant, si a Google.it escrius compravendita, si escrius una p et suggereix, compravendita prima casa i immediatament després compravendita parlamentari, quin horror)