La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca.
Vicent Andrés Estellés
Participe quasi sempre a les commemoriacions blocaires als poetes, em pareix una bona cosa, em pareix, a més, bonic pensar que molts d'altres estan fent el mateix que jo, una entrada sobre Brossa, o sobre Màrius Torres...
Ahir amb Estellés hi vaig dubtar, i vaig dubtar-hi per un motiu que no sé explicar molt bé: a mi Estellés m'agrada massa i tot aquest rebombori de la Festa Estellés em torbava una mica. Ahir vam arribar a casa tardet, després d'un dia fuori porta, de sol, menjar i amics, i en arribar, l'horeta llarga de poesia que em va regalar la xarxa va ser una meravella, clic, un poema que feia segles que no llegia; clic, un altre; clic, l'Ovidi; clic, aquest poema no el recordava...
Va ser una xalera que, inevitablement, em va dur al prestatge d'honor on són els llibres d'Estellés per seguir la festa pel meu compte. No vaig poder assistir a cap sopar Estellés perquè els que se celebraven del lado de allá em pillaven lluny, i no en vaig fer un d'íntim perquè la contundència del dinar ho va impedir, però sí que vaig celebrar, silenciosament i íntima, una serata Estellés, de lectura i de records de lectura i de reconeixement de les paraules precises i precioses del poeta.
Víctor Pàmies (gràcies!) ha fet una llista amb els enllaços als més de 200 blocs que ahir hi van participar, bon profit!
una granota viva a la butxaca.
Vicent Andrés Estellés
Participe quasi sempre a les commemoriacions blocaires als poetes, em pareix una bona cosa, em pareix, a més, bonic pensar que molts d'altres estan fent el mateix que jo, una entrada sobre Brossa, o sobre Màrius Torres...
Ahir amb Estellés hi vaig dubtar, i vaig dubtar-hi per un motiu que no sé explicar molt bé: a mi Estellés m'agrada massa i tot aquest rebombori de la Festa Estellés em torbava una mica. Ahir vam arribar a casa tardet, després d'un dia fuori porta, de sol, menjar i amics, i en arribar, l'horeta llarga de poesia que em va regalar la xarxa va ser una meravella, clic, un poema que feia segles que no llegia; clic, un altre; clic, l'Ovidi; clic, aquest poema no el recordava...
Va ser una xalera que, inevitablement, em va dur al prestatge d'honor on són els llibres d'Estellés per seguir la festa pel meu compte. No vaig poder assistir a cap sopar Estellés perquè els que se celebraven del lado de allá em pillaven lluny, i no en vaig fer un d'íntim perquè la contundència del dinar ho va impedir, però sí que vaig celebrar, silenciosament i íntima, una serata Estellés, de lectura i de records de lectura i de reconeixement de les paraules precises i precioses del poeta.
Víctor Pàmies (gràcies!) ha fet una llista amb els enllaços als més de 200 blocs que ahir hi van participar, bon profit!
