
tornar a ensopegar
L’estupidesa és molt grollera, a voltes em pregunte si la indiferència no ho és més encara.
Així comença Sa pratza de su diamante, la traducció al sard de La plaça del Diamant. La va publicar l’editorial Papiros de Nuoro (Nùgoro) amb motiu del centenari de l’autora, la traducció és de Giagu Ledda
i ací teniu el primer capítol, si en voleu fer un tast.Diu la nota de l’editorial:
Su romanzu contat s’istòria de Colometa, una giòvana de su trighìngiu de Gràcia de Bartzellona. In mesu de su contu de s’istòria sua, podimus bìdere finas sa crònaca de sa tzitade de Bartzellona de sa gherra e a pustis de sa gherra. In definitiva, podimus lèghere un’òpera chi faeddat de sa memòria colletiva e individuale de sos Catalanos. Finas pro custu est pretziada meda in totu sos Paisos Catalanos.
Su de pòdere lèghere in sardu custa òpera de gabbale, est un’ocasione in prus pro connòschere mègius Bartzellona e su mundu catalanu, chi at tentu una parte manna in s’istòria de sos Sardos e de sa Sardigna.
Ja ho sé que totes les llengües són boniques, però el sard té alguna cosa que em fascina de manera especial, com l’illa i la seua gent.
Si aneu al Tradicionarius el 18 de març potser ens veiem allà, seré la que està abobà a primera fila.
Hi ha tristesa darrere
les paraules, lents carros
en corrua que porten
runa de tu, molt tedi
de tarde de diumenge,
temor de dany.
Actualització: Josep m’ho ha gravat i ho ha penjat ací, gràcies!
Demà passat, dijous 18 de febrer, a les 21.45 (a Valencians pel món, a Canal 9) començarà la meua nova carrera de star mediàtica. Dijous a Canal 9 el normal (per dir-ho d’alguna manera) i no sé quin dia a l’internacional, en quan ho pengen al web, que serà quan jo ho podré veure, avisaré. Com que jo no ho veuré i vosaltres sí, bandidos, agraïria crítiques, comentaris, xafardeigs i el que siga menester (amb pietat, que és un debut). Tinc molta curiositat de veure quins deu minuts han decidit emetre, com ho han muntat i quina Roma ensenyaré.
Cal dir que, com tots els membres de l’star system televisiu sabem, la tele engreixa, envelleix, fa semblar més baixeta i canvia la veu. Ara supose que necessitaré un agent (o mànager, com es diga) que s’encarregue dels meus assumptes en el show business, de gestionar contractes, negociar catxets i contractar guardaespatlles i eixes coses. Als periodistes que em vulguen entrevistar ja els dic ara que jo no parle de la meua vida privada, que si m’han d’esperar a la porta de casa per fer-me fotos que vigilen, que ací els cotxes van com bojos, i que la meua presumpta història amb Johnny Depp és pura invenció, som només amics.
Ens cal optimisme.
Està nevant, de valent. Ens hem tornat tots xiquets, fent bobaes amb la neu i amb cara de felicitat…
El mes que ve n’hi ha eleccions regionals, el Partito Democratico ha donat suport la candidatura d’Emma Bonino per a governadora del Lazio. A banda d’algunes perplexitats que sempre m’ha provocat el Partito Radicale, trobe que és una candidata excel.lent i em sap greu no poder votar a les eleccions regionals (només vote a les municipals).
Ací l’àudio original, com m’agradaria poder votar a aquestes eleccions.
Fa molts dies que no escric per explicar una bona notícia, ja en tenia ganes i aquesta és molt bona.
Ahir un amic em va enviar l’enllaç a aquest vídeo, no l’havia vist mai. A mi em va emocionar molt, espere que a vosaltres també.
Llàstima que no recita el meu fragment preferit:
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
Me’n vaig a Castelló, bon cap de setmana a tothom.
No són coses grosses però són importants, molt. Ens donen la mesura de com a aquest país està canviant el sentit comú, de com cada dia que passa som pitjors, pitjors persones i pitjors ciutadans. Crec que es diu racisme difús, tot i que l’adjectiu no em convenç. Podria fer una llista llarguíssima només prenent notícies de la darrera setmana o de les darreres dues setmanes, però no cal. Dues notícies, dues, de hui.
A un bar de Roma si ets gitano el cafè val dos euros, si ets paio setanta-cinc cèntims. Quan algú ha protestat li han dit clarament: així aneu a prendre cafè a un altre lloc.
A Carrerfur, en canvi, en la pàgina de servei als clients, on aquests poden senyalar problemes, han inclòs en la llista ‘presenza di nomadi’ (la traducció al llenguatge comú seria ‘presència de gitanos’), tal qual. Com diu el periodista Alessandro Gilioli al seu blog, en espera que a Carrefur es puga senyalar la presència de negres o jueus, m’abstinc de trencar-los els aparadors només per tarannà no violent i em limite a no anar-hi per la resta dels meus dies.
Actualització: el tam tam de la xarxa ha funcionat un altra vegada, Carrefur ha retirat la ‘presenza di nomadi’ d’entre els problemes senyalables.
Aquest matí m’he despertat cantussejant Grândola Vila Morena, no me la trec del cap.
Al cotxe venint a la faena anava pensant què hauré somiat, no ho recorde, fins que he recordat que ahir abans d’anar a dormir vaig sentir a les notícies que enguany, ací, la primavera arribarà molt tard.
Segurament em vaig adormir amb el neguit de que aquest fred (que pela) encara durarà.
Continue amb la cançó al cap, estic segura que aquesta nit he somiat la primavera.