Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

decència

0
Malauradament, molts d’ells hauran mort al desert on els van abandonar o estaran podrint-se a alguna presó ací o allà, segurament la notícia no els arribarà i segurament i com sempre és massa tard. 
No sabrem mai quantes persones van ser il.legalment tornades a Líbia per naus italianes que els havien interceptat a aigües internacionals o italianes, gràcies a un acord entre Berlusconi i Gaddafi que anava contra totes les lleis internacionals, de la mar i de la decència humana. Fa quasi dos anys, les paraules d’un mariner de la marina militar italiana que va participar a una d’eixes operacions, em van commoure:

És l’ordre més infame que mai he hagut de complir. No puc dormir només de pensar en aquells desgraciats. Després de comprendre que els havíem portat a Líbia ens cridaven ‘germans, ajudeu-nos!’. Però no podíem fer res, les ordres havien estat d’acompanyar-los a Líbia i ho hem fet. No explicaré als meus fills el que he fet, m’avergonyisc. (…) Molts estaven molt malament, alguns tenien cremades greus, les dones embarassades eren les que més ens preocupaven, però no podíem fer res, les ordres eren aquelles i les hem complit. Quan els hem pujat a bord des de les tres barcasses ens han agraït que els salvàrem. En aquell moment, sabent el que havíem de fer el cor se m’ha encongit. No els podia dir que els estàvem portant un altra volta a l’infern d’on havien fugit arriscant la vida. (…) No ha estat fàcil dir a tota aquella gent que els havíem portat al lloc d’on havien eixit. Estaven molt cansats, havien navegat amb les barcasses cinc dies, sense menjar i sense aigua. No han tingut les forces de rebel·lar-se, ploraven, les dones s’estrenyien els xiquets al pit i dels seus ulls brollaven llàgrimes de desesperació.

Després d’aquest desembarcament, a maig del 2009, el Consiglio Italiano per i Rifugiati en va aconseguir localitzar 24 a Líbia i els va assistir per presentar a  Estrasburg un recurs contra l’expulsió. Han guanyat, clar, seran indemnitzats i el tribunal ha dit que el que va fer Itàlia va contra la llei (italiana, europea, de la mar i de la decència).  

criatures

3
No em pensava que una cosa així podia passar, malgrat l’edat i els anys que passen es veu que no n’aprenc, però no em pensava que hauria de veure la policia (sense número  d’identificació) bastonejant xiquets i  xiquetes al centre de València i els anti disturbis entrant a un institut . 
Els xiquets i les xiquetes ixen al carrer per defensar la seua escola pública i l’estat ‘titular’ d’eixa escola pública els bastoneja.

En aquest moment, a València, adults entrenats i armats estan insultant i apallissant xiquets. 

És insuportable. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari