Com’è che non mostrate la faccia al vostro re? La voce uscì netta dal barbazzale. – Perché io non esisto, sire.
(Com és que no ensenyeu la cara al vostre rei? La veu sortí clara del gorjal. – Perquè no existeixo, senyor.)
Italo Calvino. Il cavaliere inesistente
Ahir va ser un dia d’eixos com quan després del 0-5 vas a llegir els titulars del Marca, només pel gustet que dóna.
Vaig llegir molts diaris, molts blogs i vaig veure tots els telegiornali que vaig poder.
Vaig llegir algunes anàlisis del que ha passat, encara molt precàries, no està massa clar el flux de vots, hi havia molts partits i grups nous a aquestes eleccions i això complica els números i les explicacions, però tot plegat el missatge de l’electorat (on s’ha votat) pareix clar. Això no vol dir que si ara hi haguera eleccions generals Berlusconi perdria, en absolut, així que més ens val gaudir aquests bons moments abans que torne a començar la campanya per la segona tanda i traguen més artilleria, pot ser insuportable (més) i encara cal veure si perdran.
Va ser un gust veure les cares dels membres del govern i llegir algunes declaracions. El portaveu del partit de Berlusconi va
dir en conferència de premsa ‘Deixant de banda Milà, bàsicament hem empatat’ (!). A ràdio Padania, la ràdio de la
Lega van
dir: ‘La
Lega ha guanyat, són les expectatives que eren excessives’ (!!). El millor de tot plegat és que ahir va ser el primer dia des de fa, mínim, 15 anys que Berlusconi no va fer cap declaració, cap ni una, més de vint-i-quatre hores callat. Un descans, no cal ni dir-ho.
El toc literari, no sé si voluntàriament, el va posar el
Corriere que a la portada, la notícia que Berlusconi havia tret la meitat dels vots que la darrera volta la titulava ‘
Il cavaliere dimezzato‘, que pareixia el títol d’una novel.la de Calvino. I ja ho sé que la novel.la de Calvino es diu
Il cavaliere inesistente, ja m’agradaria, ja, però de moment
dimezzato (migpartit, com el
vescomte) ja fa goig.